🔴 OPINIÓN SPORT
🗣️ Han engañado a Julián Álvarez
‼️ "A Julián Álvarez le han engañado y le han metido en un atolladero del que es muy difícil salir. Si no, no se entiende casi nada de lo que está pasando..."
✍️ @Alfremartinezz
https://t.co/jwEzWT4zPN
🎲 TEORIA DE JOCS APLICADA AL CAS 🔴⚪️ATLÉTICO 🇦🇷 JULIÁN ÁLVAREZ i 🔵🔴 BARÇA
La teoria de jocs és una branca de les matemàtiques que els economistes utilitzem per analitzar interaccions estratègiques: situacions en què el resultat de la meva decisió no depèn només del que faig jo, sinó també del que decideixes tu.
📚 https://t.co/GshyI9EMas
Dit fàcil: jo decideixo pensant què faràs tu, mentre tu decideixes pensant què faré jo.
En una negociació, cada actor té:
👉 uns objectius i diferents opcions.
👉 informació —sovint incompleta— sobre els altres.
👉 una alternativa si no hi ha acord.
👉 capacitat per esperar, pressionar o abandonar.
I, per tant, uns payoffs: què guanya o perd en cada escenari.
La idea important és aquesta: tenir l'actiu no significa necessàriament tenir tot el poder de negociació.
També importa qui necessita més l'acord, qui té millors alternatives i qui suporta millor el cost del no-acord.
I aquí el cas #Julián–#Atlético–#Barça és fantàstic: tenim tres actors, tres interessos i tres alternatives diferents.
🔴⚪️ 1. ATLÉTICO: té l'actiu i el contracte
Jurídicament té la posició més forta. Pot decidir no vendre. I la seva postura sembla clara: pot estar disposat a vendre Julián, però no al Barça.
Si ven, monetitza un actiu extraordinari, genera una plusvàlua important i obté recursos per refer i reforçar la plantilla.
Si no ven, conserva el jugador i envia un missatge de poder davant la seva afició: “aquí decidim nosaltres”.
Però mantenir-se ferm també té un cost.
Si Julián no canvia d'opinió, l'#Atlético pot:
👉 renunciar a una plusvàlua molt important.
👉 perdre capacitat immediata per reforçar la plantilla.
👉 quedar-se amb un jugador descontent i difícil de recuperar.
👉 assumir el risc que l'actiu perdi valor amb el temps.
Per tant, no vendre també és una decisió econòmica.
Tenir el contracte et dona el control jurídic. Però pots conservar l'actiu i, al mateix temps, destruir-ne part del valor.
🇦🇷 2. JULIÁN: té menys control, però pot condicionar tot el joc
La seva preferència sembla clara: vol jugar al #Barça.
Podem ordenar els seus possibles resultats:
🥇 #Barça: el seu objectiu prioritari.
🥈 #Arsenal: no aconsegueix el seu objectiu final, però surt de l'Atlético i entra en un dels grans projectes de la Premier. Un second best: pitjor que el Barça, però probablement millor que quedar-se contra la seva voluntat.
🥉 Quedar-se a l'#Atlético: si la seva voluntat de marxar és ferma, probablement és el pitjor escenari: continuar on ja no vol estar, amb part de l'afició en contra i una situació difícil de reconduir.
Aquí apareix el seu dilema.
Pot forçar al màxim per anar al #Barça, assumint el risc d'acabar en el seu pitjor escenari.
O pot acceptar l'#Arsenal, millorant aquest resultat però renunciant —almenys ara— al seu objectiu prioritari.
Per tant, la pregunta és:
quant risc està disposat a assumir Julián per aconseguir la seva primera opció abans d'acceptar la segona?
I hi ha una paradoxa interessant: si Julián només accepta el Barça, també redueix les alternatives de l'Atlético, perquè dificulta generar competència entre compradors.
🔵🔴 3. BARÇA: potser és qui té més capacitat per esperar
Necessita un davanter top i sembla tenir Julián com a objectiu prioritari.
Però si considera que no existeix al mercat una alternativa realment equivalent, apareix una opció que sovint oblidem: no fitxar ara.
Perquè invertir 80, 100 o 120 M€ en una segona opció probablement significa consumir els recursos que necessitaria per intentar fitxar Julián més endavant.
Per tant:
🥇 Fitxar Julián ara, si l'operació esdevé viable.
🥈 Esperar. Mantenir els recursos disponibles i tornar-ho a intentar al final del mercat, a l'hivern o la temporada vinent.
🥉 Fitxar una alternativa. Soluciona la necessitat immediata, però una gran inversió pot significar renunciar definitivament a Julián.
I aquí entra una variable decisiva en teoria de jocs:
⏳ EL TEMPS.
Si el #Barça pot esperar, pot modificar els incentius dels altres.
#Julián ha de decidir fins on està disposat a pressionar.
L'#Atlético ha de decidir quant temps vol assumir el risc esportiu i econòmic de mantenir un jugador que vol marxar.
I el #Barça ha de decidir si la necessitat immediata d'un davanter pesa més que l'oportunitat d'esperar pel jugador que realment vol.
Al final, cadascun té una forma diferent de poder:
🔴⚪️ L'Atlético té el contracte.
🇦🇷 Julián té capacitat per condicionar el seu destí.
🔵🔴 El Barça pot tenir el temps.
I aquesta és, per mi, la pregunta que determinarà com acaba la partida:
qui dels tres pot suportar millor que no hi hagi acord?
Perquè en una negociació, el poder no el té necessàriament qui pot dir “no”.
El té, moltes vegades, qui pot permetre's mantenir aquest “no” durant més temps i assumir-ne millor les conseqüències. 🎲
💰 Comencem per un disclaimer important: l’Atlético té tot el dret del món a no vendre Julián Álvarez. Només faltaria. És un actiu seu, hi ha un contracte i pot considerar-lo intransferible o valorar-lo en 120, 200 o 400 M€.
Ara bé, interessar-se per un jugador, fer una oferta, negociar i, eventualment, traspassar-lo és probablement la cosa més normal del món del futbol cada estiu. Ho fa el Barça, ho fa l’Atlético i ho fan tots els clubs.
I tots els clubs negocien previament amb els jugadors.
És realment curiosa la performance que està fent l'#Atlético de tota aquesta situació, més enllà del missatge de consum propi a la teva afició, que només fa que devaluar el valor del jugador.
Dit això, s’ha qualificat de “ridícula” l’oferta del Barça de 100 M€ per Julián, entre altres coses perquè es pagaria en 6 terminis.
Posem-hi una mica de context.
Pagar 100 M€ fixos, sense variables, per un futbolista continua sent una absoluta excepcionalitat. En tota la història del futbol, només al voltant d’una vintena de traspassos han superat aquesta xifra garantida.
I evidenment és una primera oferta que segur s'incrementaria en el procés negociador.
I el mateix Atlético va comprar Julián al Manchester City per aproximadament 75 M€ fixos + 20 M€ en variables.
Per tant, l’Atlético pot considerar 100 M€ insuficients i rebutjar-los. Perfecte.
Però una altra cosa és considerar que 100 M€ garantits són, per si mateixos, una oferta ridícula. Acceptar aquesta xifra ja situaria Julián entre els traspassos més cars de la història.
Una cosa és no voler vendre. Una altra, valorar econòmicament l’oferta.
🏦 I després hi ha els famosos 6 terminis.
Aquí els comptes de l’Atlético són especialment interessants.
A 30/6/2025 tenia 195,1 M€ pendents de pagar a altres clubs. D’aquests, 103,1 M€ eren a llarg termini, amb venciments que arribaven fins a 3-4 anys.
I quan ven? El mateix: altres clubs li devien 97,7 M€, dels quals gairebé 45 M€ també eren a llarg termini, amb cobraments fins a 3-4 anys.
És a dir:
➡️ l’Atlético compra a terminis.
⬅️ l’Atlético ven a terminis.
I hi ha una dada especialment interessant: la temporada en què compra Julián, el seu deute a llarg termini amb altres clubs passa de 25,2 M€ a 103,1 M€. A més, sabem que #ManCity i Atlético van negociar expressament la “payment structure” del fitxatge, encara que no coneixem públicament els venciments concrets.
Per tant, l’Atlético pot considerar que 6 anys són massa.I sembla evident que és una estratègia de negociació. I financerament és evident que 100 M€ avui no valen el mateix que 100 M€ repartits durant sis anys.
Però pagar un traspàs de manera ajornada no és cap extravagància del #Barça.
És una pràctica habitual del mercat i els mateixos comptes de l’#Atlético demostren que paga i cobra traspassos a terminis.
Per això crec que el debat s’ha plantejat malament.
No és: “Com s’atreveix el #Barça a fer una oferta?”
Ni tampoc: “Com s’atreveix a pagar a terminis?”
El debat econòmic és molt més senzill:
Quin preu? Quins terminis? Quines garanties? I quin valor financer té realment l’oferta?
Després, l’#Atlético decideix si ven o no. Com passa en qualsevol negociació.
@sport@jvehils A ver, me parece humareda de manual porque no saben por donde les sopla el viento (thnx Deco). Tanto Deco como Flick dijeron que se harían movimientos para la delantera y que era necesario. No veo a Julián como la panacea ni que vaya a salir hasta el verano que viene
@FerAstur54@elchiringuitotv@jotajordi13@JDamiann Puedes entender la postura del Atlético pero eso no hace que tu argumentación sea una falsedad repetida hasta la saciedad. El FCB ofrece lo que considera y paga en plazos, como todos, así son las negociaciones. El ATM ha decidido no vender ok, problema suyo pero sin balones fuera
@FerAstur54@elchiringuitotv@jotajordi13@JDamiann Estás faltando al FCB cuando dices que no paga y engaña. Al ser mi club pues me parece ofensivo a la vez que falso. Además ninguno somos imparciales así que no tiene mucho sentido seguir. Solo se que los relatos difieren mucho como para que solo uno sea cierto.
@FerAstur54@elchiringuitotv@jotajordi13@JDamiann El FCB paga como el resto. Mira porqué al ATM se le ha escapado Salinas… Además de que, como todos los clubes hacen, puedes adelantar el derecho de crédito mediante un factoring y lo cobras todo de 1. En cualquier caso, no nos pondremos de acuerdo y estás empezando a faltar.
@FerAstur54@elchiringuitotv@jotajordi13@JDamiann Y a todo esto, a mi Julián ni fu ni fa como delantero. Pero el FCB no va con el precio que pide el ATM porque no se quieren sentar a negociar. De hecho envían una primer oferta y se lanzan unos tweets ciertamente despectivos.
@FerAstur54@elchiringuitotv@jotajordi13@JDamiann Si todo esto se puede llegar a entender, pero te están dejando caer que el jugador da estos pasos porque en febrero GM le promete que le dejará salir al FCB y después se desdice (falta comprobarlo). Creo que asumir que la mala gestión es solo de JA y/o del FCB es un error.
@FerAstur54@elchiringuitotv@jotajordi13@JDamiann Es sencillo, el Atlético no pide ningún precio. Así es imposible negociar. Y la polémica está en que los pasos dados por Julián han sido pedidos exclusivamente por Gil Marín. Así pues, le han hecho una encerrona al futbolista y ahora lo quieren poner de malo de la película.
@MPlusDeportes Deberíais haceros mirar lo de Mateu Lahoz. Disparidad de criterio entre un equipo y otro, lo mismo respecto a las semis y cuartos. Mal compañero, mal analista y mal comentarista…dispara a todos los árbitros, cuando él era igual o peor.
@Manutd_addicts How is it that a broke club won more trophies than yours and you call us small. Then what’s ManU supposed to be other than the Big Six bitch?