🎥💰🌎Aquestes declaracions de la directora de cinema #CarlaSimón exposen extraordinàriament bé quatre conceptes econòmics i socials que expliquen una paradoxa molt actual:
mai havíem tingut tanta facilitat per opinar de tot i, alhora, sembla que cada vegada ens costi més dir «no ho sé».
· Humilitat epistèmica.
· Problema del coneixement.
· Mercat de l’atenció.
· Asimetria de la informació.
#Simón reconeix, amb una barreja d’humilitat i fins i tot certa incomoditat, que sovint li demanen que es pronunciï públicament sobre qüestions polítiques, socials, econòmiques o geopolítiques que no tenen res a veure amb la seva professió.
I la seva resposta és tan senzilla com poc habitual: "no les he estudiat prou, no tinc els coneixements necessaris i, per tant, no em sento preparada per donar una opinió formada."
És una resposta extraordinàriament honesta. I també molt valenta en un ecosistema que funciona exactament al revés.
1) El primer concepte és la humilitat epistèmica: la capacitat de reconèixer els límits del propi coneixement. Saber què sabem, però sobretot saber què nosabem.
2) El segon ens porta a l’economia. Hayek, un dels econmistes més influents de la història, va formular el problema del coneixement: en una societat complexa, el coneixement està dispers, fragmentat i repartit entre milions de persones. Ningú disposa de tota la informació necessària per comprendre completament fenòmens enormement complexos.
I, tanmateix, hem construït un ecosistema mediàtic que genera l’incentiu contrari.
3) Aquí entra el tercer concepte: el mercat de l’atenció.
Xarxes socials, tertúlies, podcasts, televisió o ràdio compiten per una cosa escassa: la nostra atenció.
I la contundència acostuma a competir millor que el dubte.
El titular funciona millor que el matís.
La certesa, millor que la prudència.
I un «això és així» circula molt millor que un «no en sé prou per opinar».
Per això actors, esportistes, influencers, tertulians o comunicadors acaben pronunciant-se sobre guerres, immigració, habitatge, fiscalitat, energia, intel·ligència artificial o qualsevol altra qüestió, independentment de la seva formació o coneixement sobre aquella matèria.
No necessàriament perquè siguin irresponsables.
Perquè els incentius els empenyen a fer-ho.
I aquí apareix la paradoxa:
el mercat de l’atenció pot acabar premiant més la seguretat amb què expressem una opinió que el coneixement que la sustenta.
i
4) L’asimetria d’informació.
Com a espectadors, no sempre és fàcil distingir entre algú que coneix profundament una matèria i algú que simplement és extraordinàriament bo parlant-ne amb seguretat.
Naturalment, tothom té dret a opinar. Però tenir dret a una opinió no significa que totes les opinions tinguin el mateix valor informatiu.
Per això crec que les paraules de #CarlaSimón són molt més interessants del que poden semblar.
En un món que ens incentiva a tenir una resposta per a tot, reconèixer públicament que «d’això no en sé prou» no és una mostra de debilitat. És humilitat epistèmica.
I probablement també una mostra d’intel·ligència.
Perquè en el mercat de les idees, la confiança i el coneixement no sempre cotitzen al mateix preu.
ÚLTIMA HORA:
@JosepMartBlanch fa esclatar RAC1 dient el que molts catalans pensem. Ja n'hi ha prou de blanquejar el terrorisme. Escolteu tot el que diu fins al final, si us plau. Es que no puc afegir-hi res més.
Els catalans no ens hem de responsabilitzar de res dels atemptats.
Para muchas familias, hoy es un día duro... Mañana después de años de servicio y experiencia vamos al desempleo y ya con cierta edad. Poco se está visibilizando este drama. #FijezaYa#Interinos#Desempleo#FraudedeLey
ℹ️ La pregunta clau que s’ha de formular sobre la gestió per les inundacions d’ahir al Baix Penedès i al Tarragonès: 𝐩𝐞𝐫 𝐪𝐮𝐞̀ 𝐞𝐥 𝐌𝐞𝐭𝐞𝐨𝐜𝐚𝐭 𝐧𝐨 𝐯𝐚 𝐩𝐚𝐬𝐬𝐚𝐫 𝐝𝐞𝐥 𝐧𝐢𝐯𝐞𝐥𝐥 𝐝’𝐚𝐥𝐞𝐫𝐭𝐚 𝟒/𝟔 𝐚𝐥 𝟓/𝟔 𝐨 𝟔/𝟔 𝐪𝐮𝐚𝐧 𝐥𝐚 𝐬𝐢𝐭𝐮𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐞𝐦𝐩𝐢𝐭𝐣𝐨𝐫𝐚𝐯𝐚?
Hi ha diverses teories, però de moment ningú ho explica amb claredat:
👉🏻 𝐏𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐝𝐞𝐥 𝐆𝐨𝐯𝐞𝐫𝐧 𝐨 𝐝𝐞 𝐏𝐫𝐨𝐭𝐞𝐜𝐜𝐢𝐨́ 𝐂𝐢𝐯𝐢𝐥? Mantenir el 4/6 permetia després justificar que no s’havia arribat al llindar habitual per enviar un ES-Alert?
👉🏻 𝐋𝐚 𝐝𝐢𝐫𝐞𝐜𝐭𝐨𝐫𝐚 𝐝𝐞𝐥 𝐌𝐞𝐭𝐞𝐨𝐜𝐚𝐭 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐯𝐚 𝐝𝐨𝐫𝐦𝐢𝐧𝐭? Qui estava de guàrdia va considerar que no calia despertar-la o elevar la decisió malgrat el que mostrava el radar?
👉🏻 𝐕𝐚 𝐟𝐚𝐥𝐥𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐜𝐚𝐝𝐞𝐧𝐚 𝐝𝐞 𝐜𝐨𝐦𝐚𝐧𝐝𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭? Meteocat detectava l’empitjorament, però ningú va voler assumir la responsabilitat d’elevar l’alerta?
👉🏻 𝐄𝐱𝐜𝐞́𝐬 𝐝𝐞 𝐫𝐢𝐠𝐢𝐝𝐞𝐬𝐚 𝐚𝐦𝐛 𝐞𝐥𝐬 𝐩𝐫𝐨𝐭𝐨𝐜𝐨𝐥𝐬? Es va esperar que una previsió formal canviés de nivell mentre sobre el terreny la situació ja era extraordinària?
🤔 Són hipòtesis, sí. Però algú haurà d’explicar per què, mentre la situació empitjorava, no es va elevar l’alerta del Meteocat. Pressions? Errors de coordinació? Algú que no va voler assumir la responsabilitat? Una cadena de comandament que no va reaccionar a temps?
El resultat van ser 11 ferits, una persona en estat crític i una altra de greu. Mai sabrem quants s’haurien pogut evitar, però una bona decisió presa a temps —elevar l’alerta i avisar la població amb un ES-Alert— potser hauria donat minuts vitals a moltes persones per protegir-se.
I precisament per això cal saber què va passar i qui va prendre cada decisió: primer, perquè no torni a passar; segon, perquè s’assumeixin responsabilitats; i tercer, perquè els afectats i els ciutadans mereixen saber la veritat.
@GabbaCo@MartaCecilia36 Estuve 7 noches: 2 en cada capital y 1 en un bungalow en bosque junto a la playa. Viaje no planificado, decidiendo alojamientos utilizando un conocido buscador. Los precios son asequibles y el tiempo apacible; de no disponer de una semana, minimo 5 días sería mi recomendación.
**AsociacionEPA** tiene razón.
Para Lm162452Lm, aquí va el **croquis sencillo** (como para un abuelo):
La Administración encadena al trabajador con contratos temporales una y otra vez (mala praxis suya).
Él trabaja años sin estabilidad: estrés, miedo a perder el puesto, sin derechos plenos.
**NO es privilegio.** Es **ABUSO** certificado por Europa.
Directiva 1999/70/CE (cláusula 5) + sentencia TJUE Gran Sala **Obadal (14/4/2026)**:
el fraude causa **daños personales y laborales ingentes**.
El culpable es quien no convoca plazas fijas. Nadie lo discute ya.
Aparte de buen diplomático, exdirector del CNI. Conocimiento, alto. Pensamiento crítico, visión amplia, capacidad de análisis, quizá más todavía. Y podrá ser cualquier cosa, pero no un “yesman”. Les recomiendo visualizarla al completo.
__
Jorge Dezcallar
Este vídeo explica muy bien lo que está sucediendo en China ahora mismo. Tan solo 1 año de diferencia entre ambos vídeos. Una aceleración descomunal de innovación en un país donde es cierto que el dinero no es problema, pero es es solo una parte del motivo. La otra parte es una sed imparable de querer hacer más y conseguir más, sin desacelerar o dormirse en los laureles.
Lo mismo está sucediendo con otros ámbitos como la farmacéutica, la movilidad eléctrica y la inteligencia artificial. De locos.