Gràcies per haver sigut casa.
Perquè València serà per la seua gent, la seua música, la seua resiliència i l'orgull per una llengua meravellosa que articula tantes coses boniques.
Per sempre La Fúmiga ⚡🫶
Crec que una de les coses més boniques de ser valencià és la música. Nàixer amb un instrument baix del braç. Les bandes de poble, la xaranga, tocar amb amics i en les sobretaules.
La Fúmiga s’ha encarregat que el seu comiat siga un enorme recordatori de tot el que és ser valencià
Ahir al Roig Arena estava el País que vull. Quina barbaritat d’espectacle i de producció.
Gràcies per normalitzar la llengua i el País Valencià durant estos anys.
Gràcies per tant, La Fúmiga.
El mèrit de Pep Gimeno “Botifarra” d’haver arreplegat les cançons que cantaven els nostres uelos i haver les convertit en fenömens de masses és impagable. #LaMalaguenyadeBarxeta
À Punt s’ha gastat 1,2 milions d’euros en retransmissions taurines des de Madrid o Conca.
Però ni un euro per retransmetre l’últim concert de La Fúmiga, el grup referent de la música en valencià, capaç de reunir 36.000 persones al Roig Arena.
Rates madrilenyes.
Pep Botifarra cantant Malaguenya de Barxeta davant de 17000 persones hui. La Gossa Sorda en 20000 persones a Pego fa menys d'un mes
Bertín Osborne cancel·lant concerts a Viveros
A alguns vos queda molt per mamar. Que visca la terra lliure
Enhorabona a @LaFumiga per convertir el seu concert final en una gran festa de la música, cultura i tradicions valencianes.
Una manera bestial d’acabar celebrant tot allò que som i que ens uneix 🥹❤️
Ayer La Fúmiga metió 18.000 almas en el Roig Arena y hoy serán otras 18.000: Algo inédito. Fueron vetados de Concerts de Vivers por el Ayto de València (PPVOX) y la derecha se querelló contra Ribó por contratarlos por 14.500€ en 2022. Hace 7 días, Català pagó 40.000€ por Hakuna
Mi novio, Dani, y yo nos casamos en junio. 140 invitados, 62 euros el cubierto, la sala ya pagada.
Falta un nombre en la lista y no hay manera humana de que Dani lo escriba: Marcos. Su mejor amigo desde preescolar. El que iba a ser su padrino desde que tenían 8 años y se lo prometieron en el patio.
Dejaron de hablarse en marzo. "Cosas nuestras, déjalo." Cuatro meses de "cosas nuestras".
Lo que no me cuadraba era el coche de Dani. Lo conduce desde hace cinco años y siempre ha dicho que es suyo. Hace dos semanas, en la ITV, la ficha técnica decía otro nombre. Titular: Marcos.
No dije nada. Pero esa noche, con Dani dormido, mandé yo la invitación a Marcos. Lo sé. Mal hecho.
Me llamó a las dos horas. Quedamos en una cafetería cerca de mi trabajo. Llegó con una carpeta azul llena de cartas del banco.
Abrí la primera. Y entendí por qué Dani no podía mirarlo a la cara. 👀