Derrotar el model educatiu pedagogista significa lliurar la guerra cultural amb l'objectiu d’assolir l’hegemonia educativa i que l’escola s’esdevingui el lloc on es va a (primordialment) a aprendre. Això requereix la conformació d’un bloc «històric» per l’educació amb aspiracions hegemòniques. Amb el preacord el col·lectiu docent ha aconseguit una victoria molt important que el consolida raonablement de la part técnico/salarial que obre el pas a la seva continuación lógica: la batalla pels aspectes acadèmics, curriculars i d’ensenyament en general… Tota vegada que guanyi el SÍ.
Em sap molt de greu dir-ho, però votar NO a l’acord significaría deixar el col·lectiu en una situación de frustració i desamparament que el deixaria molt pitjor de com estava. I seria la victoria dels buròcrates i els pedagòcrates. Cal tenir-ho present: no solament significaría renunciar al cobrament dels sexennis pendents, a la convocatòria de càtedres i a un augment salarial substanciós, la qual cosa seria absurda car no hi ha contrapartides de cap mena -contràriament al pacte de les gambes-, (per més haters i fakers que bramin el contrari), sinó que ho endareriria fatalment tot i deixaria un col·lectiu prostrat. Votar NO és fer-li un gran favor al pedagogisme.
Després d’haver llegit i valorat detingudament el preacord signat amb el Departament per USTEC·STEs i ASPEPC·SPS he optat per votar SÍ. Sense cap mena de dubte (racional): en el context actual i sent realistes, és el millor dels acords possible.
Certament que, com tothom, puc pensar en molt millors acords, subjectivament, però freturen de sentit de la realitat; objectivament, i atesa la correlació de forces en què ens hem estat movent.
És dolorós haver d’acceptar un acord que no incorpora cap aspecte curricular ni de gestió de centres, i que seguim en el sistema pedagogista de la LOMLOE-LEC-Decret d’autonomia de centres (del director, només cal llegir-lo per adonar-se’n), decret de direccions (legitimació de l’autocràcia), decret de plantilles (exaltació d’aquesta autocràcia en el model de contractació de plantilles), decret de currículum (la buidor conceptual en estat pur) i decret d’inclusiva (mesura d’estalvi que conculca el dret de tothom a rebre una educació digna i de qualitat). El model pedagogista, vaja.
Res però no obliga a acceptar aquest model, a diferència de l’acord signat per dos sindicats minoritaris ara fa uns mesos. Ans al contrari, aquest nou acord recull millores substantives que permetran, un cop resolts, si més no parcialment, els greuges salarials, centrar amb més èmfasi els objectius de les properes lluites en els temes acadèmics i curriculars que ara l’administració i la resta de sindicats, amb l’honrosa excepció d’ASPEPC·SPS, han negligit.
Ara obro fil per explicar breument els tres aspectes clau –tema salarial, tema acadèmic i context- que, segons el meu criteri, han estat clau en tota aquesta lluita que ha comportat en total disset dies de vagues a tota Catalunya. Abans, però, us demano que SÍ, amb el nas tapat si cal, però que voteu sí a aquest acord.
Obro fil.
Ve la consellera. Li exposem les diferències salarials i de currículum (fora hores de gestió autònoma, fora TDR, retorn a les notes numèriques, no regalar títols amb suspeses, recuperacions, etc) Consellera pregunta si és unitari. La resta de sindicats no ens donen suport.
‼️ Cada vegada més docents s'apleguen a la seu del Departament d'Educació a Barcelona.
🔶 Els sindicats han fet una crida a concentrar-s'hi
https://t.co/Pv1xVmO4lf