Marc Arza

De Reus i del 76. Empresari a @Sstartsud, professor d'economia & ADE (a estones) i articulista esforçat.

[Marc Arza @marcarza]

Molt fan! Ho posaré al currículum.

[Marc Arza @marcarza]

Ara dels propietaris n’hem de dir rendistes. El Sindicat de Llogateres, aquest bolet que els mitjans han convertit en representatiu sense que ningú sàpiga ben bé com ni perquè, ho ha decidit així.

Però què és un rendista? Quin és el crim d’algú que compra un habitatge per posar-lo en lloguer? Un “rendista” és un estalviador que, amb allò que no va gastar ahir, ha invertit en un bé que li donarà rendiment per demà.

Fins i tot quan el “rendista” és un hereu serà qualsevol cosa menys un hereu escampa, perquè posa el patrimoni per sobre el gaudi immediat que podria aconseguir amb la venda.

Hi ha valors positius lligats al “rendista”. L’estalvi és un valor, la mirada a llarg termini és un valor, la conservació de patrimoni i la riquesa generacional, la voluntat de deixar herència, són valors amb valor que fan funcionar un país.

Idees i actituds que convindria promoure pel bé de tots, pobres i rics, perquè són a l’arrel de les societats que prosperen. Els debats polítics amaguen debats morals, i a Catalunya fa molt de temps que gairebé ningú no gosa defensar la propietat, l’estalvi i el treball.

És de sentit comú, els habitatges de lloguer han de ser propietat d’algú. Els propietaris a qui es tracta de “rendistes” improductius no només no són el problema, sinó que formen part de la solució.

Sense propietaris que comprin i lloguin no hi ha oferta disponible, així de senzill. Criminalitzar-los i assetjar-los amb protestes i normatives aconseguirà el mateix resultat que la llei de lloguers franquista de 1964, que la propietat i la hipoteca siguin de nou l’única opció possible per qui busca un sostre. Ja es va veient.

Els lloguers han pujat, han pujat molt, però l’alça dels preus només és un símptoma, la conseqüència i no la causa. La malaltia és l’atractiu de Barcelona.

L’atractiu turístic i el boom dels expats pressionant per dalt, pagant el lloguer d’aquí amb salaris americans i del nord d’Europa. I la pressió migratòria pressionant per baix, amb el lloguer d’habitacions fent créixer l’infrahabitatge.

Si no es mitiga aquesta demanda, si no es troba la fòrmula per poder construir i rehabilitar per augmentar l’oferta, si no s’inverteix en transport públic per ampliar la Barcelona metropolitana, el mercat de lloguer no es normalitzarà i trobar pis a Barcelona seguirà sent un impossible.

La regulació artificial dels preus aconseguirà, això sí, un triple impacte negatiu. Una reducció de l’oferta amb el traspàs d’habitatges de lloguer a propietat. La necessitat d’unes regulacions cada cop més estrictes i punitives per mirar de controlar l’incontrolable.

I el millor de tot, que només puguin llogar els expats que ofereixen totes les garanties, però ara fent-ho a preu de saldo. Un èxit.

Article publicat fa vint mesos al diari @NacioDigital. (Enllaç a sota)

[Marc Arza @marcarza]

Aproves un decret per la porta del darrere i milers de persones es queden sense pis durant mesos. El preu de la politiqueria.

[Marc Arza @marcarza]

Si busques pis de lloguer el més possible és que ara t'hagis d'esperar entre tres i sis mesos per signar el contracte. Coses de la inseguretat jurídica. Fins que no hi hagi nou govern tot quedarà a l'aire. Un altre èxit del govern d'esquerres.

[Marc Arza @marcarza]

Si busques pis de lloguer el més possible és que ara t'hagis d'esperar entre tres i sis mesos per signar el contracte. Coses de la inseguretat jurídica. Fins que no hi hagi nou govern tot quedarà a l'aire. Un altre èxit del govern d'esquerres.

[Marc Arza @marcarza]

L'oligarquia espanyola i el seu control de l'Estat en dues pàgines brillants als dietaris de José María Lassalle. Espanya és el BOE i l'IBEX, ja em perdonaran la redundància.

[Marc Arza @marcarza]

@Amarti_Su 😂😂😂

[Enric Aragonès Jové @AJEnric]

Dels propietaris no n'hem dit rendistes.
Més aviat hi ha qui ha camuflat els rendistes sota el terme genèric "propietaris".

El significat dels termes deixa lloc a poc debat.
- És propietari d'habitatge qui té habitatge en propietat.
- És rendista qui viu de rendes.

[Marc Arza @marcarza]

És de sentit comú, els habitatges de lloguer han de ser propietat d’algú. Els propietaris a qui es tracta de “rendistes” improductius no només no són el problema, sinó que formen part de la solució.
👇👇👇👇

[E. Brau @BrauFans]

⬇️⬇️⬇️

[Marc Arza @marcarza]

@AJEnric Un propietari que lloga és millor, molt millor, que un propietari que té un pis buit. Fa un servei i un bé social. Un propietari que té més d'un habitatge i que els lloga, fa un servei i un bé social encara més gran.

[Marc Arza @marcarza]

És de sentit comú, els habitatges de lloguer han de ser propietat d’algú. Els propietaris a qui es tracta de “rendistes” improductius no només no són el problema, sinó que formen part de la solució.
👇👇👇👇

[Marc Arza @marcarza]

Ara dels propietaris n’hem de dir rendistes. El Sindicat de Llogateres, aquest bolet que els mitjans han convertit en representatiu sense que ningú sàpiga ben bé com ni perquè, ho ha decidit així.

Però què és un rendista? Quin és el crim d’algú que compra un habitatge per posar-lo en lloguer? Un “rendista” és un estalviador que, amb allò que no va gastar ahir, ha invertit en un bé que li donarà rendiment per demà.

Fins i tot quan el “rendista” és un hereu serà qualsevol cosa menys un hereu escampa, perquè posa el patrimoni per sobre el gaudi immediat que podria aconseguir amb la venda.

Hi ha valors positius lligats al “rendista”. L’estalvi és un valor, la mirada a llarg termini és un valor, la conservació de patrimoni i la riquesa generacional, la voluntat de deixar herència, són valors amb valor que fan funcionar un país.

Idees i actituds que convindria promoure pel bé de tots, pobres i rics, perquè són a l’arrel de les societats que prosperen. Els debats polítics amaguen debats morals, i a Catalunya fa molt de temps que gairebé ningú no gosa defensar la propietat, l’estalvi i el treball.

És de sentit comú, els habitatges de lloguer han de ser propietat d’algú. Els propietaris a qui es tracta de “rendistes” improductius no només no són el problema, sinó que formen part de la solució.

Sense propietaris que comprin i lloguin no hi ha oferta disponible, així de senzill. Criminalitzar-los i assetjar-los amb protestes i normatives aconseguirà el mateix resultat que la llei de lloguers franquista de 1964, que la propietat i la hipoteca siguin de nou l’única opció possible per qui busca un sostre. Ja es va veient.

Els lloguers han pujat, han pujat molt, però l’alça dels preus només és un símptoma, la conseqüència i no la causa. La malaltia és l’atractiu de Barcelona.

L’atractiu turístic i el boom dels expats pressionant per dalt, pagant el lloguer d’aquí amb salaris americans i del nord d’Europa. I la pressió migratòria pressionant per baix, amb el lloguer d’habitacions fent créixer l’infrahabitatge.

Si no es mitiga aquesta demanda, si no es troba la fòrmula per poder construir i rehabilitar per augmentar l’oferta, si no s’inverteix en transport públic per ampliar la Barcelona metropolitana, el mercat de lloguer no es normalitzarà i trobar pis a Barcelona seguirà sent un impossible.

La regulació artificial dels preus aconseguirà, això sí, un triple impacte negatiu. Una reducció de l’oferta amb el traspàs d’habitatges de lloguer a propietat. La necessitat d’unes regulacions cada cop més estrictes i punitives per mirar de controlar l’incontrolable.

I el millor de tot, que només puguin llogar els expats que ofereixen totes les garanties, però ara fent-ho a preu de saldo. Un èxit.

Article publicat fa vint mesos al diari @NacioDigital. (Enllaç a sota)

[Jorge Calero @JorgeCalero1]

El sistema sueco de topes al alquiler funciona de maravilla: alquileres contenidos y fuera de la lógica de mercado.
El único pequeño inconveniente es que, en Estocolmo, el tiempo medio de espera para conseguir un piso de alquiler es de unos 9 años. Todo un éxito.

[Marc Arza @marcarza]

L'article sencer aquí: https://t.co/eeSW1102sj

[c a r l u s f v 🎸📖 🏈🍺 @crlsfavi]

👌

[Startsud Studio @SStartsud]

Aquest mes d'octubre el networking de la Tarraco Startup Community torna al lloc i l'hora habituals.

Us podeu inscriure seguint aquest link:
https://t.co/hz2VtIVRxi

[Marc Lesan @Marc_Lesan]

No hi ha busos, no hi ha trens, no hi ha avions, les rondes col·lapsades. Només es pot anar a peu.

Catalunya s'ha convertit en la primera nació amish del planeta.

[Marc Arza @marcarza]

L'article sencer aquí: https://t.co/eeSW1102sj

[Marc Arza @marcarza]

Ara dels propietaris n’hem de dir rendistes. El Sindicat de Llogateres, aquest bolet que els mitjans han convertit en representatiu sense que ningú sàpiga ben bé com ni perquè, ho ha decidit així.

Però què és un rendista? Quin és el crim d’algú que compra un habitatge per posar-lo en lloguer? Un “rendista” és un estalviador que, amb allò que no va gastar ahir, ha invertit en un bé que li donarà rendiment per demà.

Fins i tot quan el “rendista” és un hereu serà qualsevol cosa menys un hereu escampa, perquè posa el patrimoni per sobre el gaudi immediat que podria aconseguir amb la venda.

Hi ha valors positius lligats al “rendista”. L’estalvi és un valor, la mirada a llarg termini és un valor, la conservació de patrimoni i la riquesa generacional, la voluntat de deixar herència, són valors amb valor que fan funcionar un país.

Idees i actituds que convindria promoure pel bé de tots, pobres i rics, perquè són a l’arrel de les societats que prosperen. Els debats polítics amaguen debats morals, i a Catalunya fa molt de temps que gairebé ningú no gosa defensar la propietat, l’estalvi i el treball.

És de sentit comú, els habitatges de lloguer han de ser propietat d’algú. Els propietaris a qui es tracta de “rendistes” improductius no només no són el problema, sinó que formen part de la solució.

Sense propietaris que comprin i lloguin no hi ha oferta disponible, així de senzill. Criminalitzar-los i assetjar-los amb protestes i normatives aconseguirà el mateix resultat que la llei de lloguers franquista de 1964, que la propietat i la hipoteca siguin de nou l’única opció possible per qui busca un sostre. Ja es va veient.

Els lloguers han pujat, han pujat molt, però l’alça dels preus només és un símptoma, la conseqüència i no la causa. La malaltia és l’atractiu de Barcelona.

L’atractiu turístic i el boom dels expats pressionant per dalt, pagant el lloguer d’aquí amb salaris americans i del nord d’Europa. I la pressió migratòria pressionant per baix, amb el lloguer d’habitacions fent créixer l’infrahabitatge.

Si no es mitiga aquesta demanda, si no es troba la fòrmula per poder construir i rehabilitar per augmentar l’oferta, si no s’inverteix en transport públic per ampliar la Barcelona metropolitana, el mercat de lloguer no es normalitzarà i trobar pis a Barcelona seguirà sent un impossible.

La regulació artificial dels preus aconseguirà, això sí, un triple impacte negatiu. Una reducció de l’oferta amb el traspàs d’habitatges de lloguer a propietat. La necessitat d’unes regulacions cada cop més estrictes i punitives per mirar de controlar l’incontrolable.

I el millor de tot, que només puguin llogar els expats que ofereixen totes les garanties, però ara fent-ho a preu de saldo. Un èxit.

Article publicat fa vint mesos al diari @NacioDigital. (Enllaç a sota)

[Marc Arza @marcarza]

L'habitatge des dels ajuntaments. 7/7 https://t.co/zBs7aVUEkO

[Marc Arza @marcarza]

2. Les remuntes són una segona via de creixement habitacional ràpid, fàcil i econòmic. Edificar noves plantes amb construcció lleugera o modular en aquells edificis que ho permetin. 3/7