Aquest noi — d'un poble petit d'una catalunya on els catalans encara som majoria — és tan excepció com jo amb 4 fills.
Però ens agraden les excepcions i no fer res per canviar la realitat.
Curiosament, que els catalans tinguessim 4 fills faria totes dues coses més freqüents.
Aquest vídeo: “Carta d’una mestra per a tu que m’escoltes” pot ajudar a entendre el malestar dels docents, i els perquès de la seva lluita. Escoltem, tots.
Amb un cost personal altíssim, els mestres han rebutjat una acord que suposava un augment de sou considerable. És la prova que no lluiten per les seves condicions (cosa que per altra banda seria legítima), sinó pel sistema educatiu.
Vull posar diners a una caixa de resistència.
Avui he explicat al mostrador del CAP que he demanat el canvi de pediatra perquè no parla català i el meu fill no l'entén. Veien normal que jo traduís a la consulta, fins que els he dit que això, a banda que trepitja els seus drets, pot comportar problemes de diagnòstic. Aleshores m'han dit, amb tota la bona intenció de viure a la inòpia, que hi ha molts nens que amb 4 anys ja saben 3 idiomes, en el sentit de "els nens són esponges". Els he dit que si veuen bé que els nens compensin la responsabilitat del metge d'atendre'ls en el seu idioma. S'han quedat parats. No defalliu, el món és dels pesats.
Tots aquests partidaris entusiastes de la lluita de classes i la Rosa de Foc i tot això, els docents fan una vaga llarga, coratjosa i valenta -hi perden molts diners, és feixuga, tensa, complexa- que manté el poder contra les cordes i no hi dediquen el més mínim elogi.
Vagi per davant que no soc del gremi. Però si de debò us creieu (i jo ho crec) que l’educació posa les bases per la riquesa i la prosperitat del país del futur, a banda de recursos per funcionar, calen bons sous com a incentiu perquè hi hagi competència i perquè la gent vàlida
hi vulgui treballar. Sinó l’escola es convertirà en un pou de mediocres i el nivell de la canalla no pararà de caure. Necessitem les millors ments treballant-hi. I ara cal posar-hi prou recursos perquè el sistema funcioni, i que pedagogs de debò (no curanderos bonistes de
l’educació que defensen models sense cap base provada o que munten negocis i s’enriqueixen de l’administració) reformin de dalt a baix tot el sistema, començant per la immersió que no funciona. L’escola no és un lloc on guarden els nens perquè els pares puguin
El portaveu del sindicat de professors de secundària a RAC1: "No tot el que demanem és salari. Estem demanant també una revisió d'un sistema educatiu que està en fallida. Ens han tret hores de les matèries per fer projectes i xorrades en les que els alumnes no estan aprenent res"
La temperatura d’avui a algunes de les aules del país és inhumana.
El Govern no hauria de gaudir de cap sistema de climatització fins que es pugui estudiar en condicions a totes les aules, pero no, ells ben frescos.
VIA: https://t.co/KkTyK1KolD
@aulesquecremen
"és que a EGB érem 40 a clase i sense climatitzar". És que la màxima anual a Barcelona el 1980 va ser de 32⁰C a l'agost amb les escoles tancades. L'any passat de 38'5⁰C, subnormal dels collons.