Vuelo de 10 horas.
Noche cerrada, luces bajas, gente intentando dormir.
Dos filas atrás, una pareja con un niño de unos 6 años.
Tablet a todo volumen, dibujos y canciones infantiles compitiendo con los motores del avión.
Media hora. Una hora. Nadie dice nada.
Azafatas pasando, miradas incómodas, cero acción.
Al final te levantas y vas hacia ellos:
—Perdonad, ¿podríais bajar el volumen o ponerle auriculares? Es imposible descansar así.
El padre se encoge de hombros:
—Es un niño, ¿qué quieres que haga? Si no se entretiene, monta un escándalo, y los auriculares le hacen daño. Si queríais dormir, haber pagado business.
Traducción: “Mi hijo es mi pase VIP para hacer lo que me sale de los huevos”.
Respiras, sin subir el tono:
—Precisamente porque es un espacio cerrado, hay que pensar en los demás. Tu comodidad no vale más que el descanso de todo el avión.
Mira hacia arriba y suelta algo sobre “la gente que odia a los niños”,
pero baja el volumen casi al mínimo.
Dos pasajeros te sonríen cuando vuelves a tu asiento.
Uno te susurra: “Gracias, pensaba que era el único al que le molestaba”.
El problema no son los niños.
Son los padres que han decidido que su agotamiento es responsabilidad del resto,
y que el “es un niño” les da derecho a colonizar cualquier espacio.
El derecho de tu hijo a entretenerse no incluye convertir un vuelo entero en su guardería personal.
Y no, poner límites a eso no es ser amargado.
Es ser el adulto que muchos padres ya no quieren ser.
I’m in The Wall Street Journal today.
I’m Gay, but That Doesn’t Make Me ‘Queer’
“My sexuality doesn’t obligate me to embrace a particular ideology or to reject the moral inheritance of the society that made my life possible.”
https://t.co/wyuMQ4Vf9F
L'arrogància i la ignorància són coses diferents i combinen de forma explosiva.
El millor exemple avui en dia el tenim amb els xamans i curanders que ha destrossat el lloguer amb un manicomi regulatori.
Enlloc de demanar perdó a les famílies més dèbils van gallejant el seu fracàs
Primer s'hiperintervé el mercat –preus, terminis, fiances, condicions contractuals– i després es presenta com un 'problema del mercat' el que en realitat és el resultat directe de la pròpia regulació pública.
Set anys governant (set!!!) i l'efecte és evident: A les zones 'tensionades', on la intervenció és màxima, la davallada de l'oferta és brutal: -23% a Guipúscoa i -17% a Biscaia, -16% a Barcelona.
Esto es IN-SO-POR-TA-BLE: nuevo decretazo, esta vez catalán, con más obligaciones, infracciones y sanciones para el arrendador.
Expropien ya y acabaremos antes.
DL 3/2026, de 24 de marzo. Entra en vigor mañana 26.
https://t.co/YC7tdd66LA
Crec q els periodistes estan barrejant conceptes i això és perillós des d’un punt de vista tècnic i democràtic.
L’Open Data no és cap ideologia ni cap eina partidista. És una infraestructura de transparència pública, impulsada de manera sistemàtica per la Unió Europea i per governs de tot signe polític. El seu objectiu és molt clar: garantir traçabilitat, accés a la informació i capacitat d’auditoria per part de la ciutadania, empreses i institucions. Sense Open Data, no hi ha control real ni ecosistemes digitals moderns.
Una altra cosa molt diferent és com es gestiona, es protegeix i es publica aquesta informació. Aquí sí que hi ha responsabilitats tècniques molt concretes: governança de dades, seguretat, control d’accessos, anonimització i integritat dels sistemes. Si una plataforma pública pateix un bloqueig o es perden milions de registres, això no és una anècdota ni un detall menor és un incident greu que apunta a fallades en arquitectura, en ciberseguretat o en processos operatius. I això, en qualsevol entorn madur, activa auditories immediates.
Dir “no sabem qui” i quedar-se aquí és, honestament, insuficient. Des d’un punt de vista tècnic, sempre hi ha rastre: logs, accessos, patrons d’activitat, punts d’entrada. Una desaparició massiva de dades no passa sense deixar empremta. La pregunta no és només qui, sinó com ha estat possible.
I aquí és on el periodisme té un paper clau. No per reforçar narratives simplistes, sinó per fer les preguntes incòmodes: quin sistema hi havia darrere, quines mesures de seguretat, qui tenia accés, quins protocols de resposta, quines responsabilitats.
Perquè al final, això no va d’Open Data sí o no. Va de confiança. I la confiança en sistemes públics digitals només existeix si hi ha transparència, molt rigor tècnic, etc.
Hola @llfreixes i @Toni_Cruanyes:
Hem decidit fer un vídeo d'@OctuvreCAT per explicar per què aquests 176 segons del vostre "informatiu" són un escàndol periodístic impropi d'una TV pública.
El publicarem dissabte. Si el voleu rebre al vostre correu: https://t.co/O8iG6OP8wT
❗️Barcelona perd el 90% de l’oferta de lloguer en cinc anys i els preus es disparen un 63%
El temps mitjà de publicació dels anuncis s’ha reduït dràsticament a la capital catalana i la resta de grans ciutats
https://t.co/s892RqWvsO
Estan fent una feina brutal i, a diferència de la Gestioralitat que només es dedica a dir-nos que som tots uns fatxes per voler saber en què es gasten els nostres calers, els del @menjometre estan escoltant i atenent crítiques
Benvolguts @Toni_Cruanyes i @llfreixes , amb tot el respecte, però aquesta notícia és una vergonya, un perfecte exemple de com es vol fomentar el pensament acrític en la ciutadania.
2 reflexions:
1) l'Open Data no és una conspiració feixista, no. Es una política que cerca la transparència en els organismes públics. Entre altres està activament promoguda per la Unió Europea, que en publica una comparativa de tots els estats membres (Us n'adjunto el link en el següent tuit, per si voleu fer periodisme de veritat)
2) fa uns anys vau sortir de la Facultat de periodisme, afamats de descobrir bones històries que publicar, un Watergate, una guerra... De nou, en aquest exercici de pensament acrític que heu fet, us deixeu endur per la protecció a l'stablishment, i passeu per alt un notición. Us ho recordo, Open Data, política promoguda per la UE, particulars que davant la inacció pública tiren i publiquen informació... bé. Vosaltres mateixos ho dieu: "algú va bloquejar la web i en va eliminar milions de registres... encara no sabem quí". Per l'amor de Déu... "no sabem quí" ... us convido a fer periodisme.
Hem sortit al TN vespre !!
Hem après que:
- Som nacional-populistes (?)
- Amenacem a la mitjans (WTF?)
- Parlem com en Trump 😅
- No volem que aprofundiu en com funciona el sistema en realitat 🤔
- Escampem odi 🤦♂️
Escolteu-lo sencer, no té pèrdua!
Han dit una cosa correcta però: totes les entitats apareixen al portal, tant els que fan castells com els que cooperen per la pau.
Potser esperen que hauríem de filtrar discrecionalment quines surten i quines no?
Heu vist al TN com han tractat al @Menjometre? Com una eina de l’extremadreta, trumpista i anti-woke? Això al telenotícies públic. Demà en parlarem a fons. És indignant. l·legal. I és una mostra del control brutal del relat que imposen els que tenen l’altaveu que paguem nosaltres
Produccions Culturals Transversal SL.
8.6 milions€ en 7 anys.
51% d'aquesta xifra en contractes a dit, sense competència.
No faré més preguntes, Senyoria.
No és "la dreta", Aleix. És la decència.
Trincaires.
"Si canvio de barri, no puc treballar, no puc viure."
La meitat dels veïns que ocupen 3 finques municipals a Vallcarca no han acceptat les alternatives de l'Ajuntament per ser reallotjats en altres barris de Barcelona https://t.co/nuySkSkbaN
https://t.co/nuySkSkbaN
Quina oberta d'ulls el @Menjometre. Fa 2 anys que truquem portes per engegar un projecte de recuperació de masies que resoldria molts problemes de gestió del país. Em sento idiota per les hores invertides i per veure que, al final, tot era qüestió de tenir padrins 🤡