A una amiga li ha caigut aquest vídeo entre les mans i me l’ha passat (com una mostra d’afecte en dies tempestuosos).
Ara fa més de 7 anys començava així un exili que aleshores no sabíem quant temps havia de durar.
Més enllà de campanyes de desprestigi, que s’endurà el vent (i la justícia), el més important és no oblidar mai les tones de dignitat, de persistència i de compromís -de compromís amb el país i amb els nostres ideals- que ens han calgut per superar aquesta llarga travessia.
El més important és saber que tornaràs -lliure- amb el cap ben alt, ple d’agraïment per la solidaritat i el sacrifici de tots aquells que -ja sigui des de l’alegria, la ràbia, l’angoixa, la paciència o la serenitat- ens heu estat acompanyant tot aquest temps. I saber que sempre hem mirat de fer el possible -i a vegades l’impossible- per no fallar-vos.
Escolteu!👇🏾
El mal menor de la socialdemocràcia
@AgustiColomines a #Escó33
La pregunta que plana sobre Westminster és la mateixa que plana sobre tota la família socialdemòcrata europea: pot Burnham —o algú com ell— tornar a fer del laborisme una esperança, o només n’oferirà un canvi de cara? Serà una alternativa o només un refugi?
El gran projecte socialdemòcrata, que un dia va prometre reconciliar la llibertat amb la justícia, el progrés econòmic amb la igualtat i l’Estat amb la ciutadania democràtica, s’ha anat esvaint. El que havia estat la tradició dominant de l’Europa de la postguerra sobreviu sovint com a record nostàlgic o com a estructura de poder fatigada.
Allà on la socialdemocràcia havia promès responsabilitat, equitat i redistribució, ha acabat sovint administrant polítiques neoliberals o acomodant-se al poder financer. I el que hauria pogut ser realisme polític —comprensible— ha derivat massa vegades en un simple aferrament al poder.
➡️https://t.co/cuDt486kUt
Fa anys a alguns diputats del Parlament de Catalunya ens va caure a les mans el “cas Tommouhi”. Érem els membres de la Comissió de Peticions i jo n’era el president. La justícia espanyola encara no havia https://t.co/2Zp26KXmlo la totalitat de les seves condemnes, tot i que les proves de la seva innocència ja eren evidents.
Amb els antecedents penals sobre la taula hagués tocat expulsar-lo de l’estat i fer-lo tornar al Marroc, separant-lo de la seva família, que estava amb ell a Catalunya. Hagués estat una nova i brutal injustícia, construïda sobre una brutal injustícia anterior -empresonar durant 15 anys un innocent-.
A vegades la llei és cega. Però els diputats de la Comissió de Peticions no ho vam ser i ens vam deixar la pell en el cas. Forçant al màxim el marge de maniobra de l’administració, vam aconseguir aturar aquella expulsió. Una decisió que em va tocar liderar a mi però que es va aprovar amb l’unanimitat de tots els partits (des d’Iniciativa al PP, en uns temps en que el consens total, en casos puntuals, encara era possible).
Ara, aquesta notícia -saber que es reconeix fins a les últimes conseqüències aquell error judicial i que, per tant, Tommouhi serà indemnizat- és emocionant per a aquells que fa anys vam conèixer aquesta història i el seu protagonista. Cal celebrar-la, tot i que mai res podrà reparar plenament aquella injustícia. Però no deixa de ser la principal de les victòries legals que estaven al seu abast, la millor manera de reivindicar la seva innocència, i és una immensa satisfacció saber que l’ha guanyat.
Ahmed Tommouhi va ser condemnat per violació malgrat que hi havia una prova d'ADN que l'exculpava.
Ara serà indemnitzat pels 15 anys que ha passat a la presó per un crim que no va cometre https://t.co/8CnnUwmJFH https://t.co/8CnnUwmJFH
"No s'ha fet un debat seriós sobre immigració": un grup d'economistes demana una política migratòria "pròpia" a Catalunya https://t.co/f30pcsSfbP via @diariARA
Link to my conversation with Le Monde
Branko Milanovic, économiste : « Il n’y aura pas de retour à l’idéologie néolibérale, il faut donc réfléchir à la construction d’un nouveau système »
https://t.co/uEeJ5P0r01
Cesc Baró: Ho fem perquè creiem que Sabadell ho necessita. La ciutat ha avançat quan ha treballat unida. El que ens uneix és molt més important que el que ens separa.
#AccióPerSabadell#AccióxSBD
Amadeu Papiol, president d’@idsabadellenca: Celebrem avui la constitució d’#AccióPerSabadell perquè representa allò que molts ciutadans ens reclamaven: generositat, sentit de ciutat i capacitat de construir un projecte compartit.
#AccióxSBD
Comença a l’Espai Cultura de Sabadell la presentació d’Acció per Sabadell, la coalició d’unitat independentista, sabadellenquista i de progrés per a les municipals del 2027.
#AccióPerSabadell#AccióxSBD
🗣️@MTeresa01956: MESCat ha participat activament des del primer moment per fer un front comú. A #AccióPerSabadellhi som com a casa amb altres organitzacions i partits que comparteixen els nostres principals objectius.
#AccióxSBD
🗣️@MTeresa01956, representant de MEScat: per fer la independència, cal treballar des de tot arreu; també i especialment, des dels ajuntaments.
#AccióPerSabadell#AccióxSBD
🗣️@carmegarciasu, presidenta de @gent_sbd: Gent de Sabadell va néixer de la mà de la societat civil que ens demanava no quedar-nos de braços plegats, de la gent que avui se sent òrfena de partits a #Sabadell.
#AccióPerSabadell#AccióxSBD
#Sabadell pot molt més
Hem decidit deixar enrere la divisió estèril i construir una majoria real capaç de governar la ciutat i transformar la realitat.
#AccióPerSabadell#AccióxSBD
🔴 Incident greu a la Sagrada Família: La seguretat expulsa i encercla 600 cantaires en descobrir-los estelades entre les partitures.
🔶 Tots els detalls, ací ⬇️
https://t.co/ArwLaoOai5
Quan un papa fa un discurs social coherent amb l’Evangeli, l’Església es recol.loca al seu lloc natural i, fent això, bona part de la política queda descol.locada.
El papa actual, com abans Francesc, fa de la justícia social, la lluita contra la pobresa i la marginació, la dignitat dels migrants, la pau mundial i la defensa d’un ordre internacional basat en el multilateralisme el centre del seu discurs públic. Exigeix que els nous avenços tecnològics (la IA) estiguin al servei del benestar de tota la societat i no d’una minoria de propietaris, Critica, en fi, durament les dinàmiques del capitalisme actual.
Anant al cas de Catalunya i d’Espanya, amb motiu del viatge papal: el discurs de Lleó XIV, d’una banda, posa en evidència la contradicció flagrant d’una dreta que es diu pro-catòlica però que és cada vegada més xenòfoba i més ultracapitalista, contrària a qualsevol política orientada a combatre la desigualtat. I, de l’altra, deixa sense sentit l’anticlericalisme d’aquella part de l’esquerra (cada vegada més petita, certament) que segueix veient el cristianisme com un aliat de l’adversari o que confon laïcitat amb laïcisme.