Author of "Economia de la IA". Professor at Columbia University. I block trolls (especially Florentinians), abusers and would-be censors. No exceptions.
Oriol Junqueras ens presenta una falsa dicotomia. És cert que el nou finançament aportarà 4.700 milions d’euros a la Generalitat. Però aquests diners vindran, o bé dels impostos que paguen els catalans (i, per tant, NO seran a la butxaca dels contribuents) o bé del deute (i, per tant, NO seran a la butxaca dels contribuents) o bé de la reducció de la despesa del gobierno de España.
Si em demaneu la meva opinió, jo crec que, de les tres alternatives, el què passarà és que vindrà de la reducció de la despesa.
Dit això, la història ens demostra (i Junqueras 1.0 sempre ho havia dit així quan parlava del dèficit de la balança fiscal) que, quan el gobierno ha de donar més diners a la Generalitat de Catalunya, el que fa es reduir la despesa que el gobierno fa a Catalunya (per entendre’ns i per dir-ho de manera simplificada, els traurà de Rodalies). PER TANT, el que passarà és que els diners que arribaran a la Generalitat vindran dels diners que el gobierno de Espanya gastava directament a Catalunya.
El dilema, doncs, no és si preferim que els diners els tingui la Generalitat o siguin a la butxaca dels ciutadans de Catalunya, sinó si preferim que els diners dels Catalans els gestioni el PSOE (el partit més corrupte d’Europa -empatat amb el PP- i el partit més incompetent a l’hora de gestionar inversions -com ho demostra el mateix funcionament de rodalies) O BÉ que els mateixos diners els gestioni el PSC (sucursal catalans del partit més corrupte d’Europa -empatat amb el PP- i el partit més incompetent a l’hora de gestionar els recursos catalans -com ho demostra el cas PISA, les vagues de mestres, les infiltracions dels mossos, la crisi de la DGAIA i l’escàndol dels Tests de Covid que no servien i que es van comprar quan Salvador Illa era ministre de sanitat -o SanidaZ, deia ell a les rodes de premsa).
Les butxaques dels catalans, doncs, no veuran ni un euro dels 4.700 milions. La pregunta és: aquests diners els malbarataran els corruptes ineptes de Madrid o els corruptes ineptes de Catalunya? PSOE o PSC? No hi ha més alternatives.
@junqueras a @3CatInfo: “És millor que els 4.700 milions estiguin a les butxaques de les famílies de Catalunya que no a les del Ministeri.”
🔗Recupera l’entrevista: https://t.co/w7UoFUCdsM
@Ciudadano0980 Estamos totalmente de acuerdo: el nacionalismo y las religiones son malas. Sobre todo el nacionalismo anexionista español y la religión que postula la sagrada unidaz de la nación. Por eso me alejo de los nacionalismos religiosos y baso mis análisis en la racionalidad. No la fe.
El sistema injust de 2009 va comptar amb el vot i el suport entusiasta d'ERC. Al Consell Nacional del partit n'hi havia que el celebraren amb cava i petards. Suposo que d'aquí 15 anys ERC ens vendrà una altra reforma acusant als qui s'hi oposen de voler mantenir el model injust del 2026.
Isaac: el que perpetua la injustícia és proposar un sistema injust sabent que ho és, sabent que serà vigent durant els propers 15 anys i intentant confondre la gent amb un augment d'ingressos que sí que tindrà la generalitat però que NO tindrà Catalunya.
Dir la veritat sempre és més rendible que intentar colar bou per bèstia gross.
"Qui bloqueja el nou model de finançament està defensant que continuï vigent un sistema injust del 2009, sabent que això perjudica Catalunya" @junqueras
Sense voler entrar en insults personals ni en si això és d'esquerres o de dretes, només vull constatar que el silenci i disciplina NO són el mateix.
El silenci és l'absència de soroll.
La disciplina és la presència d’ordre, respecte (pel torn de paraula, per exemple) i, sobre tot, autocontrol.
Es poden ensenyar i practicar l'ordre, el respecte i l'autocontrol sense obligar els nens a estar en silenci.
🟡 Oriol @Junqueras, a Junts: "Quan mai no ets útil, els teus votants poden acabar votant qualsevol inútil"
📻 En una entrevista a Aquí Catalunya, el president d’ERC insta Junts a mantenir una actitud de col·laboració amb el finançament i el consorci d’inversions
https://t.co/M1eDRMfroN
Y tu, que eres periodistoide de RMTV, ¿no te preguntas por qué el presidente Florentone no ha viajado a New York para apoyar a todos los jugadores del Real Madrid que jugarán la final del mundial?
... Oh, wait!!!
“Tenemos”, dice Laporta. Laporta, eh.
Hay un bonito refrán ESPAÑOL para el caso…
“Por interés canta el gallo”.
Pues aquí tenemos a Joan invirtiendo en la próxima temporada.😉
Prueba de que, a diferencia de lo que decia el doctor Rodríguez de la Fuente, el Bobo Ibérico (nombre técnico: Paletus Vulgaris) no está en peligro de extinción.
Jordi: en el moment que has dit que dir-li parrac a una peça de roba era una injúria ja has perdut tota credibilitat. Com vols que deixem la nostra llibertat en mans de gent que creu que s'ha de censurar, castigar o empresonar algú perquè li falta al respecte a una peça de roba?
Ah, és clar! Però què és un atac personal? I per què els atacs personals amb tics xenòfobs són pitjors que els atacs personals amb tics racistes o polítics? Dir Nazi és acceptable? I parrac? I nyordo? I lazi? I negre? I blanc? I taronja? I curt? I traidor? I lladre? I estafador? I corrupte? El que per a un és un insult, per a un altre és una descripció. I després hi ha el problema de qui decideix què és un atac personal? Tu? El teu partit? La majoria? Les esquerres? La gent decent? Els demòcrates? Els experts? Els advocats? Les xarxes socials? Les nacions unides? La UE? La "moda" de la correcció política? Precisament perquè és impossible posar-se d'acord sobre què és un insult o un atac personal, les democràcies liberals s'inventen la idea de llibertat d'expressió com a pilar fonamental de la democràcia: com que el què per a tu és normal per a mi és un insult i a l'inrevés, el millor és que tothom pugui dir el què vulgui. El cost és que hi ha vegades que algú dirà coses que per a mí són desagradables. Però prohibir el que a mi no m'agrada és pitjor que entrar en una carrera de prohibicions que acaba en un món on ningú no pot dir res per por a ser perseguit. Això és especialment dur per a les minories. Si deixem que les majories no deixin parlar a les minories, la democràcia esdevé autoritarisme. El parlament ha de ser un lloc on es PARLA en llibertat i amb llibertat. Tots els altres camins porten a la dictadura.