📗 "De la clínica a l’escena. La reescriptura de la histèria a «Portrait de Dora» d’Hélène Cixous", d'@albapace
♀ Obra recomanada per @EdicionsUB per celebrar el #DiaInternacionalDeLesDones#8M
🔗 Consulta l'obra a https://t.co/72pmMRDHw2
🟣Nou acte de la secció de Teatre en col·laboració amb la secció de Feminismes!
En aquesta conferència, Alba Palau Centelles presentarà l’estudi que acaba de publicar a edicions UB. La ponent reflexionarà sobre la relació entre el teatre i la histèria a l’obra de Cixous 🎭
Butlletí de desembre 📩
Entrevistem Pilar García, editora d'"Itineraris d'avantguarda d'un català a París"; ressenyem "De la clínica a l’escena" i "Per què les neurones?", i celebrem la 2a edició de "Filosofia política" convidant-vos a fer-ne un tast.
🔗https://t.co/W763UnKoGf
A "De la clínica a l'escena", d'Alba Palau Centelles, reflexiona sobre la relació entre el teatre i la histèria a partir de l'obra "Portrait de Dora", d'Hélène Cixous.
👉L'obra ha estat editada gràcies a la col·laboració entre el màster CRIC i el Teatre Lliure.
@Queemdius@Jorditgn40 Se’n diuen drets humans. Vots a canvi de què? De negar la vida i l’hospitalitat? Maleïda farsa de democràcia la que permet pensaments com aquests. Tristíssim.
💬 «Unes poètiques que, tot i tenir la mort present tendeixen a la vida, la convoquen des del seu moviment, la seva irrupció, la seva força. Una experiència desbordada, un clam, el rastre d’una demanda, la necessitat de l’altre.»
En va parlar l'@albapace a @nuvol_com.
Demà Hilde Spiel i el seu “Retorn a Viena” a càrrec de @fangdenit a Valls!
Ens fa molta il·lusió que dediqueu una sessió a aquesta autora tan desconeguda a casa nostra💘
Per a @lapedraielmarge, 'Símptoma', d'@albapace, mereix tota la nostra atenció: És la sortida poètica a una malaltia, el llibre que s’havia d’escriure i s’ha escrit, “la forma desclosa / del que es vol dir / i no es pot”, però es diu, la cicatriu del temps https://t.co/CmT74V6AaA
Una conversa que vam teixir amb la Pilar Vives amb motiu de la publicació del seu llibre "Les dones de l'agulla a Valls" (@IEV_Valls); les paraules-teixit, les altres veus de la història al voltant dels cosidors, aquells espais de creació i llibertat femenina🪡.
En moments com aquests recordar la resistència de l’amor, la paraula i la seva relació, la tendresa, escriure-la, llegir-la, seguir-nos imaginant des de la diferència, escrivint i trobant-nos també més enllà (o més aquí) de l’escriptura, en aquesta “expressió del misteri”.
Habitem-la per contradir vells relats d’opressió. Per dir i dir. Contra-dir i tornar a dir. Contra-ells. I recollint la por del personatge de Roig, exigir: aquest anonimat –o més ben dit, il·lusió homogènia de totalitat– caurà amb la fortalesa i l’orgull de la nostra diferència.