Absolutament embargat pel que ha passat avui a Barcelona. Per 2 raons:
-Perquè un poble qualsevol no és capaç de fer el que hem fet avui. Gaudí no era un accident.
-Perquè és la culminació del que significa la civilització europea. I ha passat a Catalunya. I no per casualitat.
Cada intento de fichaje del Barça de un jugador de la liga española es un puto drama mediático. Nico, Joan y ahora Julián. Parecemos delicuentes por hacer algo que todo todo el mundo hace, hagas como lo hagas siempre hay un pero.
Es un acoso y derribo de toda la prensa Nacional-Madrileña a cada movimiento que hagamos. Ahora resulta que no podemos fichar a un jugador del Betis, Villarreal o Bilbao porque a la Caverna le toca la polla. Que se vayan a la mierda.
NAILED IT: Jeff Bezos: “A nurse in Queens who makes $75K a year pays more than $12K a year in taxes. Does that really make sense?”
“So people talk about making the tax system more progressive. How about we start by having the nurse in Queens NOT pay taxes? At all!”
“Why is a nurse in Queens who makes $75K a year paying more than $1K a month in taxes?”
“That’s $1K a month that could help with rent or groceries or anything.”
“And by the way, do you know what that all adds up to? The bottom half of income earners in this country pay only 3% of the taxes. It’s only 3%.”
“We can find 3%. So we don’t have... it’s a small amount of money for the government. You know that. And the more I thought about it, to me, it’s kind of absurd that we’re doing this.”
“We shouldn’t be asking this nurse in Queens to send money to Washington — they should be sending her an apology. It really makes no sense.”
Exactly!
@q_u_i_m_@TamayoStuff@juanrallo Al Tamayo no l’interessa en absolut abordar la causa principal del problema de l ‘habitatge i pretén fer veure que tot ve causat pels fons voltor. A més, acusa a Rallo i companyia a través de la tv pública. És, com a mínim, moralment reprobable.
Lo que dice Tamayo es interesante porque no discute exactamente lo que sus críticos le están diciendo.
Hace algo más astuto. Cambia el terreno de juego.
Viene a decir que su documental no es una explicación completa de la crisis de la vivienda, sino una denuncia de cómo el sector inmobiliario puede tratar a familias reales como simples números.
Es decir, no quiere hablar de oferta, demanda, licencias, suelo, vivienda pública o inseguridad jurídica. Quiere enseñar la deshumanización de un sistema sobre algo tan necesario como es una casa.
Y ahí tiene razón. Hay algo profundamente inquietante en que un edificio con vecinos se convierta en una operación financiera.
No es nada agradable escuchar que una familia pase a ser una renta actualizable. Que un hogar sea descrito como una unidad en rentabilidad. Que la vida de la gente aparezca subordinada a una hoja de cálculo. Eso existe y conviene verlo.
El problema es que Tamayo pretende quedarse solo con esa defensa.
Tamayo afirma que el documental no va de lo que dicen sus críticos, que no entra en cómo solucionar el problema de la vivienda, que solo muestra un sistema que "se nos ha ido de las manos".
Pero si haces un documental sobre vivienda en RTVE, en plena crisis nacional de vivienda, con un relato centrado en fondos, especuladores, edificios comprados y vecinos desplazados, no puedes fingir que no estás interviniendo en el diagnóstico público.
Aunque no digas explícitamente "la culpa es solo de los fondos buitre", estás orientando la mirada del espectador hacia ese culpable.
Y ahí aparece el problema de fondo de una parte de la izquierda española. Tiene el diagnóstico, el problema y el culpable antes de mirar la estructura material. Diagnóstico: Emergencia habitacional. Problema: Especulación. Culpable: Casero, rentista, fondo buitre, inversor, propietario, turista o cualquiera que pueda ocupar esa semana el lugar del enemigo.
El relato funciona porque toca una herida real. Hay jóvenes que no pueden emanciparse. Hay familias que dedican medio sueldo al alquiler. Hay trabajadores que no pueden vivir cerca de su empleo. Hay barrios donde el vecino de siempre empieza a sentirse extranjero en su propia calle..
El gran error de la izquierda no está en decir que la vivienda es una necesidad básica. Nadie vive dignamente sin techo. Nadie forma una familia desde la incertidumbre permanente. Nadie construye futuro si su nómina desaparece cada mes en un alquiler.
El error está en creer que una necesidad básica deja de obedecer a restricciones materiales por ser moralmente urgente.
El pan también es básico, pero no se arregla prohibiendo al panadero ganar dinero. La electricidad es básica, pero no se arregla insultando al técnico que mantiene la red. La vivienda es básica, y precisamente por eso necesita suelo, producción, inversión, construcción, seguridad jurídica, oficio, transporte y continuidad.
Aquí está el tabú que el documental roza, pero no termina de afrontar. Faltan viviendas donde la gente necesita vivir. Faltan en las grandes ciudades, en las zonas turísticas, en las áreas de empleo y donde el suelo se ha convertido en una guerra administrativa, ideológica y económica.
Si se forman más familias que casas, si la población crece en las zonas tensionadas, si las licencias se eternizan, si hay poca vivienda pública, si el alquiler estable se vuelve jurídicamente incierto y si el pequeño propietario empieza a tener miedo, el resultado no es misterio, es escasez.
Y la escasez no castiga al rico. Castiga al que llega tarde. Castiga al joven que busca un alquiler. Castiga al matrimonio que no supera el filtro del casero. Castiga al trabajador que se muda por empleo. Castiga al vulnerable al que nadie quiere alquilar porque la ley, intentando protegerlo, lo ha convertido en un riesgo para el rentista.
Esa es la paradoja que la izquierda suele evitar. Una política que dice combatir a los fondos que acaba fabricando el mercado perfecto para los fondos buitre.
Un islamista degolla una nena a Esplugues i surt l'esquerra woke a parlar de feminicidi.
Se'n diu terrorisme, desgraciats.
TERRORISME
I sou vosaltres qui l'ha deixat entrar.
Han matat una noia aquest matí degollant-la i aquests segueixen amb la turra de la flotilla i aquestes merdes.
No han dit absolutament res del terrible assassinat. RES!
De veritat que viuen totalment aïllats de la realitat.
"Tout le monde devrait être anticapitaliste" déclare Lucie Castets.
500k views sur la vidéo. Personne ne bronche.
C'est l'équivalent intellectuel de dire "2+2=8" devant une assemblée qui applaudit poliment.
Petit rappel pédagogique s'impose.
Le capitalisme est, dans toute l'histoire de l'humanité, le seul système qui ait sorti massivement les gens de la pauvreté. Pas "un système parmi d'autres". Le seul.
En 1820, environ 90% de l'humanité vivait dans l'extrême pauvreté. Aujourd'hui c'est moins de 9%. Cette chute n'est pas tombée du ciel, elle suit exactement la courbe de diffusion des économies de marché.
Regardez la Chine. Sous Mao, 88% de la population vivait dans l'extrême pauvreté et le pays a connu la plus grande famine de l'histoire moderne (Grand Bond en avant, 30 à 45 millions de morts).
Deng Xiaoping ouvre l'économie en 1978. Résultat: 800 millions de personnes sorties de la pauvreté en 40 ans. Le plus grand miracle économique de l'histoire humaine, accompli en abandonnant le socialisme et en adoptant les mécanismes de marché.
Même histoire au Vietnam après le Đổi Mới en 1986. Même histoire en Corée du Sud vs Corée du Nord. Même histoire en Allemagne de l'Ouest vs Allemagne de l'Est. Même histoire à Taïwan vs Chine maoïste.
L'expérience naturelle a été menée des dizaines de fois, sur des populations identiques, avec à chaque fois le même résultat. Les pays qui adoptent l'économie de marché s'enrichissent. Ceux qui s'y opposent s'effondrent ou stagnent.
Le capitalisme n'est pas "le système des riches". C'est littéralement le seul mécanisme connu qui transforme un paysan affamé en classe moyenne en deux générations. Aucun autre système n'a jamais accompli ça. Aucun.
L'anticapitalisme contemporain est un luxe de société post-rare. Il ne peut exister que parce que le capitalisme a déjà résolu les problèmes de subsistance dont ses critiques n'ont plus à se soucier.
C'est exactement comme un gamin né dans un appartement chauffé qui critique le chauffage central parce qu'il trouve ça "vulgaire".
Donc quand quelqu'un avec une tribune affirme sereinement "tout le monde devrait être anticapitaliste", il y a trois possibilités: il ne connaît pas l'histoire économique, il la connaît mais ment par calcul idéologique, ou il est les deux.
Aucune de ces options n'est flatteuse.
Et le pire, ce n'est pas la déclaration. C'est les 223 likes en dessous. C'est l'absence totale de pushback. C'est le fait qu'en France, en 2026, dire une absurdité statistiquement réfutable au niveau d'un manuel d'économie de seconde passe pour de la pensée politique respectable.
On ne sortira jamais de la médiocrité collective tant qu'on traitera ce niveau d'analyse comme une opinion légitime plutôt que pour ce que c'est: une erreur factuelle.
Nunca olvidéis que los culers, cuando el Atleti nos ganó una liga en nuestra casa, con un gol mal anulado a Messi… aplaudimos y coreamos al Atlético de Madrid.
Ellos se ríen, nos atacan con Negreira y son un “Madrid” más.
❌ ROMA NO PAGA TRAIDORES ❌
La misión Artemis II llevó a la primera mujer la Luna y ningún colectivo feminista, ni actrices pañuelos verdes hizo ninguna mención, silencio absoluto porque la llevo EEUU, no fue Cuba, Iran ni Rusia, vieron que no les importa las mujeres y solo hacen politica.
En el colegio de mi hija (primera grado) ningún maestro les dijo absolutamente nada de la misión de Artemis II, ni la luna, ni la NASA, ni ningún tipo de comentario.
No me indigna, me parece triste esta apatía general ante lo extraordinario.
El mayor triunfo del establishment financiero occidental ha sido lograr que el debate político se traslade a la teoría queer y las banderitas del arcoiris.
Una noticia que en los 90 habría incendiado las calles hoy pasa desaparecida, mientras los líderes sindicales pelan gambas.