Unai Sordo y Pepe Álvarez jamás soñaron que llegarían a lamer un culo de tan alto rango.
Es lo máximo a lo que se puede llegar dentro de la profesión de lameculos.
Mi enhorabuena.
En el cas d'Omella, és una barreja de nacionalisme espanyol, menysteniment del dialecte propi i autoodi pel que representa la llengua com a tret diferenciador i no uniformitzador.
"En principi, jo parlo malament el català perquè sóc de la Franja"
https://t.co/1lxEIt7PDb
Amplien la central eòlica les Colladetes del Perelló, que passa de 54 a 8 aerogeneradors.
👉 El Govern presentarà un estudi per renovar els parcs eòlics de Catalunya i es podria passar de 756 molins als 240. https://t.co/0wBPUuY8jp
Un deportat català a Mauthausen va aconseguir que les SS escrivissin el nom del seu poble en català. Avui, un ajuntament català es nega a fer-ho.
El poble és Cabassers, al Priorat. El seu nom oficial, però, encara és "Cabacés": una grafia castellanitzada que el franquisme va imposar el 1939, després que la Generalitat republicana hagués oficialitzat la forma correcta el 1933.
La forma normativa fixada per l'Institut d'Estudis Catalans és Cabassers, amb dues esses i erra final.
"Cabacés" no segueix l'ortografia catalana. I la Llei de Política Lingüística de 1998 és clara: un topònim només pot ser oficial si és normatiu. La de Memòria Democràtica de 2022 va més enllà i obliga a retirar la simbologia franquista, topònims inclosos.
El 1941, a la llista de deportats de Mauthausen, Jaume Aguilar Bru va fer constar el seu poble com a "Cabassers".
Vuitanta-cinc anys després, no és l'Estat espanyol qui manté la grafia franquista: és el propi Ajuntament del poble.
I aquí és on cal ser precís. El govern municipal és d'ERC. El juliol de 2024 es va comprometre per escrit a corregir el nom.
Després se'n va desdir. El mateix dia que ERC Priorat presentava al Consell Comarcal una moció a favor de catalanitzar el topònim, el govern municipal d'ERC votava en un ple extraordinari per no complir la llei.
Davant d'això, Junts va portar el cas al Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona el gener de 2025.
La tossuderia del consistori ja ha costat 3.268 € de diners públics en advocat —per defensar el dret a escriure malament el nom del propi poble. La sentència s'espera durant aquest 2026.
Que calgui un jutge perquè un ajuntament català escrigui bé el seu nom diu molt de qui hauria de defensar la llengua i no ho fa.
Si t'ha agradat aquesta publicació no et pots perdre la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya. Un butlletí diari en català i per als catalans. Amb temes que afecten a la teva butxaca. És gratuïta 👉https://t.co/J2XA4iKNJq
Recorda revisar el mail de confirmació. Busca’l bé ja que pot arribar a altres carpetes.
@CabassersOrg
Els que tingueu negocis de cara al públic, tanqueu aquests dos dies, consulteu la facturació de dimarts i dimecres de la setmana passada, emeteu una factura per aquest import i envieu-la a l'atenció de Salvador Illa, al Palau de la Generalitat.
Si els nazis haguessin guanyat, avui, a l’autonomia germànica de Varsòvia, els hereus de Hitler tractarien de fanàtics els polonesos obsessionats amb la seva llengua i la seva religió.
Però allà els van fer fora i aquí no.
Ahir a la tarda, cap a les 17 hores, vaig perdre una llibreta negra, tamany DinA4, a la Plaça Lesseps de Barcelona.
Si algu l'ha trobat, siusplau, son apunts molt importants per a una estudiant.
X, fes magia, siusplau.
Aquests cínics pederastes fills de la gran puta us diuen a vosaltres, que feines teniu a arribar a final de mes, que heu de compartir amb els més desfavorits.