Han passat setze anys. Era el 2009. La selecció nacional de Catalunya jugava davant un Camp Nou ple; Johan Cruyff s’asseia a la banqueta catalana; i el rival era l’Argentina, tricampiona del món, dirigida en aquells moments per Diego Armando Maradona.
Aquell mateix any Catalunya havia reunit 520.000 signatures reclamant la creació de seleccions esportives catalanes per participar en competicions internacionals i havia aconseguit que el Parlament aprovàs la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions esportives catalanes. Mentrestant, el Govern de José María Aznar recorria la norma davant el Tribunal Constitucional. I futbolistes com Oleguer Presas, a Catalunya; Nacho Fernández, a Galícia; o Inaxio Kortabarria, a Euskal Herria, eren considerats per molts autèntics referents nacionals per haver renunciat o expressat la seva negativa a representar la selecció espanyola per motius de convicció política.
Hem passat de tot això a la situació actual, que no crec que faci falta descriure. És una metàfora força eloqüent de l’estat en què es troba la nació.
Crec que el moviment independentista hauria de fer una autocrítica profunda per entendre com hem arribat fins aquí. La situació actual es pot revertir, però difícilment serà possible si es pretén fer el mateix de sempre, amb les mateixes persones i les mateixes propostes que ens han dut a la situació present.
No eran “unos jóvenes”, eran miembros de una organización neonazi.
¿Se piensan que pueden mostrar su cara en público sin consecuencias? Los nazis no tienen derecho a la existencia, mucho menos a la existencia pública.
Honor a los antifascistas por dejarles las cosas claras.
no teniu memòria i com que no teniu memòria no teniu classe i sense classe s'acaba despolititzant tot per això la selecció és una eina d'espanyolització perquè dilueix el blanqueig d'un escut i una bandera i el pes de la seva història
Preferiria haver perdut 5 finals de Champions seguides que veure el president del Barça parlant de la selecció espanyola en primera persona. No el perdonaré mai. Passo oficialment a ser exlaportista.
Tenim gent que fa 10 anys hauria anat a la guerra pels drets i les llibertats d'aquest país que diumenge es pintarà la bandereta d'Espanya a les galtes, però clarament el problema principal que tenim a dia d'avui és el califat.
🚨El govern de @salvadorilla acaba de fer l'anunci que tots els joves estàvem esperant:
"Subvencions (de fins a 250€!!) per al pagament del lloguer o cessió d'ús per a joves fins a 35 anys".
Tens dret a rebre l'ajut? Comprovem-ho.
500€ en negre a canvi de fer de confident d'una immobiliària i avisar-los si un veí està interessat en vendre el pis
Veïns de La Verneda denuncien pressions de grups com Tecnocasa
Ho hem avançat avui al #MatíCatRàdio
https://t.co/nXWlYRJedE
És a dir, que la la jornada de 25h, que seria el millor mecanisme per repartir el treball a casa, per baixar les emissions i per garantir el desenvolupament humà en el temps lliure, és més que factible.
Aitor Zabaleta tifo displayed by Real Sociedad supporters at the Atlético Madrid match.
Zabaleta was an antifascist Sociedad supporter and was stabbed to death by Atlético Madrid’s neo nazi ultra. The murder was committed in 1998, but it still keeps its place in memories. Because Madrid far right supporters sang chants celebrating Zabaleta’s death throughout the day before today’s match and insulted him. That is why this was not just a visual show, but a message given from past to future: “We are always antifascist.”
Racist fans give nazi salutes.
FIFA: 🙈🙈
Israeli fans chant calls for ethnic cleansing.
FIFA: 🙈🙈
A single Palestinian flag is seen in the stands.
FIFA: Don’t bring politics into football, we can’t solve geopolitical issues. Focus on football!!