Inscriure’s a classes de català és més difícil que aconseguir entrades per un concert d’Oasis.
Avui s’han obert les inscripcions als cursos del @cpnlcat. Les persones migrades volem aprendre català, però l’administració ho fa gairebé impossible. Us ho expliquem en aquest fil 👇🏿
L’article 2 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà del 1789 diu que els «drets naturals i imprescriptibles de l’home són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió». Hi ha moltes maneres de resistir-hi, i quan l’adversari és molt poderós cal prendre moltes precaucions. Dijous jo volia ser al Parlament, per exercir els meus drets polítics. Era l’objectiu de tornar de l’exili, sabent que un cop dins del Parlament es faria molt difícil –però no impossible-- de sortir-ne lliure. Ho vam arriscar tot per poder-hi ser, i us asseguro que no va ser una operació senzilla. El gener del 2018 teníem una operació semblant per entrar sense ser detectats i intentar anar a la presa de possessió si es produïa la investidura.
Jo mai no he volgut facilitar la meva detenció. Molta gent em demanava que no em posés en risc. Però jo vaig decidir assumir el risc i el cost que podia comportar a canvi de poder entrar i parlar al Parlament. El que no tenia cap sentit era anar a una detenció segura sense poder ni tan sols entrar al Parc de la Ciutadella. Era una forma de deixar-me detenir sense poder prendre la paraula, és a dir, de lliurar-me voluntàriament de manera gratuïta. I això hauria estat considerat un sacrifici inútil, perquè ho hauria estat.
Per això vaig decidir intentar impedir la meva detenció. Si no m’havien deixat parlar, jo no els havia de deixar-me detenir. Així de clar. Assumia que l’operació era pràcticament impossible, i que els costos serien enormes si fracassava. Però era l’única manera que el risc i el sacrifici tinguessin sentit, sobretot si sortia bé. I va sortir bé, per molts factors que ara no cal detallar i que durant molt de temps no podrem explicar.
És exercir el dret a resistir-se a l’opressió. I que uns jutges es neguin a aplicar lleis aprovades pel Congrés és opressió.
El relat espanyolista de la rendició ha calat tant que alguns independentistes semblen pensar que és normal i inevitable que un independentista allargui les mans dòcilment perquè l'emmanillin.
Convé fer molt menys cas al que diuen els espanyols i els seus portaveus catalans.
Hem iniciat una campanya de solidaritat i suport perquè molta gent som al seu costat i no els deixarem enrere. Si voleu fer una aportació econòmica per cobrir els mesos que seran sense sou, feu-ho al compte bancari obert a nom de tots dos:
CaixaBank ES91 2100 0002 5902 0240 9437
🔴 La cúpula política i policial dels Mossos d'Esquadra ha emprès mesures de represàlia contra els mossos Xavier Manso i David Goicoechea, als quals ha suspès de feina i de sou, només per haver participat en l'acte de retorn del president Carles Puigdemont, dijous 8 d'agost. 1/2
Qui és indigne és aquest cap del cos. Quant ressentiment que té.
Aquest Major, que ignora la llei d’amnistia, que persegueix altres Mossos i els deté, però a més diu que són indignes.
Ell i la cúpula sí que són indignes.
Són una autèntica vergonya pel cos i pel país.
Elena: El President us ha colat un gol. Però la culpa de que hagis quedat com un imbècil no és d'ell sinó teva. Reconeix que ell ha estat més llest que tu i que vosaltres sou una colla d'incompetents. Marxa amb la poca dignitat que et queda. Que és el teu darrer dia, home!
Joan Ignasi Elena està donant les culpes a @KRLS per no deixar-se agafar.
Després s'enfaden quan la gent els critica. Però estan executant en directe les ordres de l'Estat.
És una vergonya tan gran que és difícil d'explicar.
En fi...
Aquest home ha de dimitir ja! Que t'han colat un gol i has quedat com un incompetent? Doncs ho reconeixes i a la propera ho faràs millor. El que un policia NO pot fer es faltar al respete als presidents de la Generalitat! Qui ho ha fet malament NO és Puigdemont sinó vosaltres!!!
És normal que tothom estigui sorprès i admirat pel que va fer el MHP @KRLS ahir a Barcelona. Perquè certament és admirable. Però, si es pensa fredament, de fet es va limitar a fer allò que va dir que faria: tornar de l’exili per a la investidura, però no deixar-se detenir.
És normal que aquests dos compromisos a molta gent li semblessin incompatibles. Però ahir va quedar clar que no ho eren. Fent honor a la seva paraula, @krls ahir va complir amb tots dos.
Algú dirà que va quedar pendent el compromís de participar en el Ple. Però això ja no depenia d’ell, sinó del cos dels Mossos i del seu dispositiu delirant, que li hagués fet del tot impossible accedir al Parlament. Ahir dirigir-se al Parc de la Ciutadella no hagués sigut un intent d’accedir al Parlament sinó una entrega conscient i deliberada -just allò que @KRLS havia dit que no faria-.
La pregunta, en realitat, és per què el govern de Catalunya i la seva conselleria d’Interior es posen al servei d’uns jutges prevaricadors -i pet tant criminals- i col.laboren amb el cop d’estat del Tribunal Suprem contra la voluntat democràtica del Congrés. Per què els Mossos es converteixen en còmplices d’un jutge que ha dictat una ordre de detenció que des de l’aprovació de la llei d’amnistia és més il-legal que mai i per què ho fan amb tant d’entusiasme?
Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.
Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")
Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.
Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.
Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?
La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.
I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.