APR

[Laura Borràs 🎗 @LauraBorras]

Els escons buits a voluntat i els diputats que no han aplaudit el retorn de @LluisPuigGordi al @parlamentcat són la millor prova que, malgrat els discursos i els eslògans, no hi ha normalitat política a Catalunya. No n'hi podrà haver mentre hi hagi represaliats i mentre no es vulgui admetre que la independència té dret a ser debatuda a la seu de la sobirania popular i a ser proclamada pels ciutadans amb la força democràtica dels seus vots.
L'amnistia és un pas necessari però no suficient per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Cal determinació, coratge polític i desacomplexament democràtic; fer net de la repressió i que els catalans puguem decidir. Després de l'amnista, l'autodeterminació!

[Antoni Gelonch @Antoni_Gelonch]

En política, i en qualsevol altra activitat, cal humanitat, escolta activa i empatia. Si no, la convivència es fa molt difícil. Els q avui, voluntàriament, no han acollit el diputat @LluisPuigGordi en el seu retorn al @parlamentcat estan mancats d’aquestes virtuts i no son d fiar

[ElNacional.cat @elnacionalcat]

🔵El Parlament Europeu ratifica Toni Comín com a eurodiputat i s'integrarà dins del Partit Demòcrata

La cambra reconeix l'exconseller com a eurodiputat amb efectes des del 22 d'octubre, després que hagi acatat la Constitució https://t.co/pQoqwCaEhQ

[Republicà Viatger @republicviatger]

⭕️ L’assistència de @XavierAntich i @omnium a aquesta grotesca pallassada amb Junqueras i Romeva és la culminació del sectarisme, l’egolatria i la misèria moral d’uns personatges capaços de convertir qualsevol causa en un decorat al servei del seu propi protagonisme.

[Manuel García @Candeliano]

Esa misma foto la tenéis con Pepe Blanco el 2009, con Ana Pastor el 2013, con Íñigo de la Serna el 2017 y con José Luis Ábalos el 2019. Felicidades, os está quedando un álbum muy chulo.

[Junts Parlament @JuntsParlament]

📻 Conseller i diputat @LluisPuigGordi a @elmonarac1:

🗣️“Hi ha malestar per l’habitatge, el transport públic, l'ensenyament, la sanitat… L’única explicació a la manca de recursos es diu dèficit fiscal i la manera de poder gestionar millor el país és la independència.”

[Cris @gallifantes]

Si ERC contraprograma el retorn de Lluís Puig amb un miting de merda, quan torni Puigdemont què farà?
Una conferència sobre la reproducció del musclo zebra al pantà de Sau?
Spoiler: Junqueras no hi anirà perquè tindrà mal de panxa.

[El Món @MonDiari]

Última hora | Puigdemont celebra l’amnistia als CDR i denuncia que van ser víctimes de la “malintencionada” ‘Operació Judes’
https://t.co/3A0Zh7iBOA

[((( David Romà ))) @DavidGR1714]

Benvolgut @gabrielrufian veig que els teus estimats PSOE. I Comuns no van aplaudir igual que VOX

[Laura Borràs 🎗 @LauraBorras]

Dimecres vam ser a la seu de l’ @MataroxIndep plena de gom a gom. El títol que em van proposar és «Recuperar la iniciativa. Una nova etapa per a l’independentisme».
És un títol que conté una constatació, una voluntat i un interrogant.
La constatació és que hem deixat de tenir la iniciativa que havíem tingut. La voluntat és que no ens resignem a aquesta situació. I l’interrogant és probablement el més difícil de tots: què hem de fer perquè recuperar la iniciativa no sigui només una expressió que repetim, sinó una possibilitat política real?
Perquè jo crec que ens hem de començar a posar d’acord en una cosa: recuperar la iniciativa no vol dir necessàriament tornar a fer el que fèiem. Ni tornar a tenir les mateixes mobilitzacions, les mateixes organitzacions, els mateixos lideratges o les mateixes consignes.
Vol dir recuperar la capacitat de determinar què volem fer, per què ho volem fer i com ho farem possible.
Vol dir deixar de viure permanentment a remolc dels esdeveniments, de les decisions dels altres, de les resolucions judicials o de les crisis que ens obliguen a reaccionar. Vol dir tornar a ser capaços de formular una proposta pròpia, de fixar objectius i de construir les condicions per assolir-los.
I això exigeix pensar.
No només pensar què ens ha passat, sinó què n’hem après. No només recordar què vam ser capaços de fer, sinó comprendre per què ho vam poder fer i per què després no vam aconseguir convertir tota aquella força en el resultat polític que perseguíem.
I, sobretot, exigeix tornar a pensar en termes de futur. Perquè el final d’un cicle polític no ha de comportar necessàriament el final del projecte nacional.
No hem de confondre el moment que vivim amb el destí del país.
Hem de fer possible allò que defensem: la independència.
I fer-ho amb prou intel·ligència per aprendre, prou coratge per decidir i prou generositat per construir sense destruir.

[Professor Torra |I*I| @ProfTorra]

Al final, l'única política independentista inhabilitada serà la MHP @LauraBorras
És evident que és la que fa més por a l'estat espanyol.
Li van concedir l'indult parcial per evitar convertir-la en una màrtir i en un símbol de l'independentisme si era empresonada.

[ToniStrubellTrueta🎗️República Catalana @tonistrubellt]

La motoserra virtual del feixista Milei contra Sanchez li ha impressionat molt més al Sr Illa que no els 1066 ferits reals x piolins x votar l'1-O o l'ús massiu de lawfare criminal contra els ciutadans del nostre país, que ell ha fet palès que no és el seu.

[Cris @gallifantes]

Un Observatori de la Igualtat defensant el mocador mentre milions de dones lluiten per poder-se'l treure.
Però si el critiques, islamofòbia, i si el defenses, empoderament.
La coherència feminista ha sortit a fer un volt i no sap com tornar

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Catalunya ha assumit gairebé el 30% de la immigració de l’Estat: 3 vegades més que Andalusia, 5 que Madrid i 6 que València.

Dels 1,17 milions de sol·licituds de regularització a Espanya, Catalunya n’ha registrat més de 257.000, la xifra més alta.

Anys i anys d’autobusos arribant de matinada d’Extremadura i Andalusia, d’amagat, amb gent estrangera, les despeses pagades i deixant-los aquí.

Tot això en un país de 8 milions de persones, preparat per a 4, que no dona l’abast, col·lapsat a tots els nivells i amb uns serveis públics sotmesos a una pressió enorme. I, ara suma-hi el reagrupament familiar que triplicarà l’impacte d’aquests fluxos.

I ara, per més inri, un ajuntament de Càceres envia ocupes conflictius a Mataró en taxi, amb cinc dies d’allotjament pagats, i els deixa aquí sense avisar ningú.

Substitució demogràfica, inseguretat en augment, pressió sobre l’estat del benestar i una llengua i una identitat catalanes cada vegada més arraconades.

I tu, aplaudint amb les orelles perquè t’han fet creure que això va de ser bona persona.

No és solidaritat.
És hipotecar el futur del nostre país i acabar fent realitat el somni humit espanyol: la substitució del poble català.

[Joan Terré Boliart 💙 @JoanTerre]

Avui fa 55 anys que Pau Casals, emocionat i amb 94 anys, va dir a l’Assemblea de l’ONU: «I am a Catalan».
Després va tocar «El cant dels ocells».
Catalunya, el primer parlament, la Pau i Treva, i un violoncel que canta la pau.
Encara ressona.
#PauCasals #24octubre1971 #CantDelsOcells #NacionsUnides #ONU

[Ramir De Porrata-Doria @ramirp]

Molt bona notícia.

Ara caldria que es disculpi públicament un polític català que els va tractar de bojos i va encoratjar que els fiquessin a la presó.

[Aleix Clarió 🎏🐉 @aleixclario]

Els miserables del PSC no s’han ni aixecat. Salvador Illa, que tot el dia s’omple la boca de normalitat i retrobament, ni ha fet acte de presència.

[Lluís Llach @lluis_llach]

Ni l'elegància institucional que la dignitat d'un president requereix.
Fora el mal govern. Fora l'espanyolisme de la Generalitat. No és pot ser còmplice de la seva permanència.

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Sabeu per què a Catalunya les dones no perden mai els cognoms en casar-se i tenen separació de béns per defecte, mentre que a Espanya i a mitja Europa durant segles la dona casada passava a ser propietat legal del marit?

La resposta és a les Constitucions de Catalunya i els Usatges, que van atorgar a la dona catalana un estatus jurídic, econòmic i polític avançadíssim i únic a Europa:

1️⃣ Independència econòmica total (Separació de béns): A Castella o Anglaterra, en casar-se, tot el que tenia la dona passava al marit i no podia signar cap contracte sense el seu permís (licencia marital). A Catalunya, les nostres Constitucions garantien la separació absoluta de patrimonis: els béns parafernals de la dona eren només seus, els administrava ella lliurement i els seus cognoms es mantenien intactes.

2️⃣ Blindatge contra els deutes i delictes del marit: El dret constitucional català protegia la dona davant la ruïna de l'home. Els creditors del marit —ni tan sols el fisc reial— mai podien embargar l'aixovar, l'escreix (la donació per noces) ni el patrimoni de la dona.

3️⃣ L'Any de Plor i la "Tenuta" (Sobirania de la vídua): Si el marit moria, la Constitució catalana atorgava a la vídua el dret d'Any de Plor (ser mantinguda amb tot l'estatus durant un any a càrrec de l'herència) i la Tenuta: es convertia en "senyora, majora i poderosa" (domina et potens) i usufructuària de tot el patrimoni familiar fins que no se li retornés fins a l'últim cèntim del seu dot. Cap hereu la podia fer fora de casa!

4️⃣ Hereves universals (Pubilles) i governants de ple dret: En absència de fills barons (o per voluntat testamentària), la dona heretava la totalitat del patrimoni i la prefectura de la casa com a Pubilla, amb exactament les mateixes obligacions fiscals i drets civils que un home. A més, pels Usatges de Barcelona, les dones podien exercir jurisdicció sobirana, governar comtats i baronies, i fins i tot presidir i convocar Corts Generals (com van fer les reines Maria de Luna o Maria de Castella amb plens poders constitucionals).

5️⃣ Obligacions i responsabilitat pròpia: Precisament perquè la llei catalana reconeixia la dona com un subjecte jurídic lliure i adult, tenia plenes obligacions de gestió: podia i havia d'exercir la tutela legal dels fills, administrar negocis i gremis, testar lliurement sense permís de ningú i respondre pels seus propis contractes.

6️⃣ El contrast amb l'ocupació espanyola: Quan el franquisme i el Codi Civil espanyol van imposar la llei castellana a les catalanes al segle XX, les nostres àvies van patir un retrocés de 700 anys: de cop, necessitaven el permís del marit per obrir un compte bancari, treballar o viatjar! No va ser fins a la Compilació del Dret Civil de 1960 i la fi de la dictadura que vam poder recuperar una part d'allò que les Constitucions de Catalunya ja garantien el 1706.

I amb la Quarta Compilació (la Constitució de la República Catalana del segle XXI) farem el pas definitiu: agafarem aquesta tradició històrica de llibertat i independència civil de la dona catalana i l'elevarem a la igualtat política, institucional i de drets humans més avançada del món modern.

Fes RT perquè tothom sàpiga quin nivells de llibertat teníem i per què restituir les Constitucions de Catalunya és mirar cap al futur! 🔖

[Hèctor López Bofill @lopezbofill]

Cada cop tinc més clar que Salvador Illa no va rebre el conseller @LluisPuigGordi ahir perquè el retorn de l’exili evidencia la IL·LEGITIMAT de la seva presidència. Les eleccions al Parlament aviat seran inevitables.