Un amor a primera vista mai no s'oblida, per això sempre recordarem aquella setmana d'octubre en què el Barça de Flick ens va enamorar. Primer, amb un 4-1 al Bayern; tres dies més tard, amb un 0-4 al Maligne. Tots dos partits, amb Marc Casadó de titular.
Glòria i honor eterns.
El millor del fitxatge de Rodri és que, a diferència de la selecció espanyola, per primera vegada som nosaltres qui agafem un jugador dels seus i el posem a treballar per Catalunya.
Ser espanyol a Catalunya és una cosa realment difícil.
Vius en un país on has d'imposar-te tota l'estona, has de negar la validesa política de la llengua i les aspiracions de llibertat dels teus conciutadans. I tot, —des del cartell del castell que vas anar a visitar amb la família, fins a les inversions del tren que sempre et fa arribar tard a la feina—, et recorda que ets l'enemic, i no la resistència.
A més, les teves posicions només triomfen perquè la policia i els jutges t'ajuden, si depengués només dels seus propis mèrits, les teves forces no serien suficients. És un estat de trencament identitari que a molts catalans ens costa d'imaginar. La victòria de la selecció és un moment per deixar-se anar, perquè és una victòria que sembla sorgida del no-res, independent de tot això, i et permet treure tota aquesta ràbia interior. És normal que passi i és normal que arrossegui adolescents durant un temps, perquè a tots ens agraden les celebracions d'una victòria i és l'època de la vida que som més gregaris.
Però a la mínima que t'hi fixes, era una selecció de catalans i bascos, bàsicament, i que depèn, des de fa ja més de 15 anys, de l'aposta de la Masia, que és una aposta justament pensada, des de l'arrelament, per superar les limitacions que l'Estat posa al Barça per poder ajudar el Madrid. Fixeu-vos en les samarretes: la primera equipació és un deliri de sobreactuació identitària, la bandera espanyola per tot arreu, mil cops repetida, la paraula espanya diversos cops; i en canvi, la que ha fet fortuna aquest mundial, la de color crema d'Addidas, és una dissimulació dels colors d'Espanya, s'assembla molt de fet a la segona equipació de Colòmbia. Hi ha en aquestes dues samarretes l'explicació del complexe de fons d'un país que és un fracàs identitari que s'aguanta sobre l'obligació militar.
Per últim, ara rebrem onades de propaganda de la selecció. Deixeu-los, es passaran de frenada i els nostres joves han de sentir com els intentent forte mà. No ho oblidaran. El PSC voldrà explicitar la idea del "geni de Rocafonda", que és un barri del qual no els interessa res, ni la diversitat lingüística, o d'altra mena, ni l'èxit de la catalanització de Lamine Yamal, ni la tradició obrera del país, ni el model econòmic que explota els immigrants i els llança en guetos. L'únic que els importa és que siguin espanyols banals, espanyols superficials, que parlin espanyol i que mai puguin arrelar.
Ens ho juguem tot a revertir això. Tenim eines, però ens hem d'organitzar. Que aquest mundial serveixi per fer tornar tothom qui se n'havia anat a la reserva després del 2017. El país no espera.
Avui el jardiner se m'ha presentat amb una samarreta de la roja. "Ronald, per l'amor de Déu", li he dit "no saps que els espanyols van arrasar la pàtria dels teus ancestres, van violar les teves àvies i van executar a Tupac Amaru i a Atahualpa?".
President, se suspèn el Festival Cap Roig pels focs?
"Farem tot el que haguem de fer, però només el que haguem de fer" (...) "S'ha de fer el que s'ha de fer i el que s'ha de fer, fem-ho"
M̶a̶r̶i̶a̶n̶o̶ R̶a̶j̶o̶y̶, 2026.... vull dir Salvador Illa, 2026
No és cap relat romàntic ni una interpretació lírica moderna:
l'origen del General i de la Generalitat està registrat lletra per lletra en el dret públic català.
Si obrim el text literal de les Constitucions i Capítols de Cort medievals, la realitat jurídica és inqüestionable. 👇
📜 El 1359, als Capítols de Cort de Cervera, s'aprova l'acta de naixement de la institució. El text es refereix formalment als «Diputats ordenats per la Cort sobre la cobrança de les generalitats» (les taxes universals). El fons econòmic resultant es defineix textualment en els manuscrits com: 👇
«béns i drets del General de Catalunya».
És a dir, la llei deixava clar que el General (la comunitat) n'era el propietari legítim, i la Diputació, la seva gestora. Per tant el General no era un impost.
⚖️ El 1413, la famosa Constitució de l'Observança ho eleva a rang de control polític total davant del monarca. El redactat arrenca amb una declaració de principis demolidora:
«Poc valria fer leys e constitutions si per nos e nostres officials aquelles no fossen observades».
En aquest text es consagra el dret de la Diputació del General a denunciar i tombar qualsevol abús o «contrafacció» de la Corona. El Rei quedava lligat de mans per la llei de la terra.
📘 I per si hi hagués algun dubte, a la darrera gran compilació de les Constitucions i Altres Drets de Catalunya de l'any 1704, el Volum Tercer sencer es titula oficialment:
«Capítols del General del Principat de Cathalunya».
Allà es recollien literalment les normes de funcionament, el sistema de sorteig dels càrrecs per evitar la corrupció i el mandat estricte de defensar els drets de la pàtria enfront de l'absolutisme.
En resum: els arxius no menteixen. No es tractava d'un organisme amb funcions autootorgades, sinó d'un blindatge institucional pactat en Corts i escrit en codis jurídics durant gairebé quatre segles.
Menys mites i més història documental!
Pregunteu-li a un castellà si li agradaria ser governat pels catalans. Doncs a la inversa el mateix. Bona diada dels Països Catalans, bona diada de la Nació Catalana!
@versiorac1@javitremp@aitorlagunas@fredericporta No. Són els que ens impedeixen que els catalans tinguem una selecció oficial. Com a ràdio que es dirigeix als catalans, crec que hauríeu de fer les retransmissions amb el mateix sentit que les feu quan juga el Madrid. I auguro que tindríeu molta més audiència.
@rac1@nohoserac1@mossos@policia 🔴⚫️📻 Imatge (via cantaires) de l’interior de la basílica amb la seguretat i policia de paisà envoltant les més de 13 corals que participaven a la cerimònia. #inforac1@elmonarac1
L'expulsió dels coristes per voler cantar "Els Segadors" anirà bé per a aquest Any Gaudí. La 1a part de l'any ha estat marcada pel Gaudí religiós, amb la finalització de la torre i el Papa.
La 2a part, amb la Diada, serà per al Gaudí independentista. I els passarem pel damunt! ✊
Felip VI, Sánchez, Omella, Illa, Collboni... tot plegat fa força angúnia. Que diferent seria tot això d'avui si Puigdemont hagués fet de debò el que hauria d'haver fet.
🎸💙L'emotiva actuació de Mishima a la festa del City, que ha servit per homenatjar els 10 anys de Pep Guardiola
🙌🤩El grup ha interpretat "Tot torna a començar" mentre al tècnic se li humitejaven els ulls i Noel Gallagher d'Oasis gaudia la cançó
👉https://t.co/q7vErhv05T
Afició @ManCity en l'homenatge a Pep Guardiola, @kikarrns en la celebració del @FCBfemeni de la quarta @UWCL, Robert Lewandowski a la rua: l'@estelada cada dia més present!
L'hem de tornar a posar a tots els balcons de Catalunya, hòstia!!
ERC, com a bons catalans acomplexats, infravaloren sempre la seva força. El PSC, com a bons superbs castellans, l'amplifiquen molt més enllà del que és real. I així tot va com va.
ERC no pot permetre's unes noves eleccions mentre Junqueras continuï inhabilitat. S'aproven aquest i la legislatura podrà durar quatre anys, tal com necessiten. I aquí s'acaba el tema.