La culpa de que no me vaya a la privada la tiene un cirujano cocainómano.
Hay una pregunta que me hacen bastante:
- Inés, con todo lo que tienes en redes, ¿cómo no te montas una consulta privada?
Yo me río, y el lunes vuelvo a fichar en mi hospital público. Porque sí, estoy en la publica por convicción. Aunque gane menos.
Pero que conste, no tengo nada contra la privada. Pienso que lo mejor es que ambas convivan y se complementen. Ademas de que hay profesionales buenísimos a las dos, como en cualquier oficio.
Aunque yo soy de la pública. Cuando decido si te opero, en esa decisión solo cuentan la evidencia, y mi criterio se respeta.
Luego está lo de los residentes. Aquí viene la historia. En a primeros del XIX, William Halsted diseñó la residencia quirúrgica moderna. Los aprendices vivían dentro del hospital (de ahí lo de "residentes"), disponibles día y noche. El detalle es que Halsted llevaba años enganchado a la cocaína. Luego vino la morfina (no dejéis de ver The Knick).
Parte de aquel modelo sobrevivió. Las guardias eternas y sobre todo la convicción de que "se aprende sufriendo", el adjunto que humilla porque a él también le humillaron. Halsted, que descanse en paz. Su manera de formar, que se jubile.
Mi residencia fue de todo menos agradable. Me guardo los detalles. Precisamente por eso siento que les debo algo a los que vienen detr��s: una formación donde aprender no pase por agachar la cabeza, decir "buen trabajo" cuando se merece.
La privada forma cada vez más, bienvenido sea. Pero hoy la gran mayoría de los médicos del futuro se está formando en hospitales públicos.
Este sistema, con sus goteras, me hizo lo que soy. Me toca devolverle el favor.
Por favor, hagamos por salvar la pública.
#LaTraumatologaGeek
El compte @/bigfoot_yeti_oficial a Instagram ha penjat aquest vídeo en castellà per a difondre la història de la Diada Nacional de Catalunya.
Després de veure com de ben explicat està, us el volia compartir per aquí per donar-li encara més difusió.
Tot el món l’hauria de veure.
L'expulsió dels sis-cents cantaires de la Sagrada Família ja no és només notícia a Catalunya. Una senadora del Japó l'ha posada sobre la taula.
Es diu Yuko Ohtsubaki, és senadora del Partit Socialdemòcrata japonès i fa anys que és una de les veus que expliquen la causa catalana al seu país.
Va ser a l'aeroport del Prat l'octubre del 2019, entre la gent que va respondre a la crida del Tsunami Democràtic després de la sentència del Procés.
No és una observadora casual: coneix Catalunya, la segueix i en parla des de l'altra punta del món.
Ara ha qüestionat públicament que la policia espanyola fes fora sis-cents cantaires d'un temple per portar estelades entre les partitures i voler cantar Els Segadors. I ho ha lligat amb una pregunta que fa mal precisament perquè ve de fora: què en pensaria el Gaudí que va dissenyar la Sagrada Família, d'una escena com aquesta?
És la pregunta que desmunta tota l'operació d'imatge. Perquè la jornada s'havia preparat com un aparador: el papa, la torre, les autoritats, la postal d'una Catalunya tranquil·la i normalitzada.
I ara resulta que el detall que travessa fronteres no és la benedicció ni l'arquitectura, sinó que es va treure a empentes sis-cents catalans per voler cantar el seu himne nacional a casa seva.
El que els organitzadors volien amagar és exactament el que ha donat la volta al món: que per sostenir la postal de la normalitat van haver de recórrer a la repressió que deien superada.
Els sis-cents cantaires no van poder cantar aquell dia. Però el seu gest ha arribat més lluny que tots els discursos oficials de la jornada —fins al Parlament del Japó.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc
¡Hasta aquí el hilo de hoy!🏁
¿Te resultó útil?🙃
-Like/RT al post de abajo.♥️🔁
-Suscríbete a mi canal de YouTube.🎥
-Suscríbete a Growyn, mi Newsletter.📩
(Links de ambos en mi bio)
Recuerda seguirme también por aquí
( @Crece_SinLimite ) para más contenido así.
Basit ve güzel bir anlatımla " tüm çokgenlerin dış açılarının toplamının neden 360 derce olduğunun ispatı. Hiç bir çocuk bu şekilde anlatıldığında bunu unutmaz.
Se você vir andorinhas deitadas no chão com as asas abertas, não tenha medo, ajude-as! Elas não estão doentes... as andorinhas não conseguem levantar voo de superfícies planas. Você tem que pegá-las e deixá-las subir um pouco da altura das suas mãos... elas voarão imediatamente... sozinhas
#Sabiesque les orenetes, els falciots i els ballesters estan protegits i actuen com a insecticides naturals? S'alimenten de mosquits i mosques.
🪺 Preserva les estructures que usin per nidificar. Destruir-ne els nius pot ser constitutiu de delicte.
Respecta-les i protegeix-les!
Demain matin à 5h30, sortez dans le jardin. Sans téléphone, sans casque. Asseyez-vous. Écoutez dix minutes.
🌿 Ce que vous entendez n'est pas du bruit de fond — c'est un concert avec un ordre précis. Chaque espèce commence à chanter à un niveau de lumière différent. La séquence est la même chaque matin.
Le rougegorge familier (Erithacus rubecula) ouvre le chœur. Il commence quand le ciel est encore presque noir — jusqu'à quarante minutes avant l'aube. Phrases mélodie uses, fluides et variées, depuis la branche d'un arbre ou un arbuste bas. Si vous entendez un chant flûté et riche dans l'obscurité totale, c'est lui qui déclare son territoire avant tout le monde.
Le merle noir (Turdus merula) entre juste après, dans la semi-obscurité. Son chant est lent, riche et improvisé — phrases longues et musicales avec une qualité flûtée profonde depuis la cime d'un arbre ou une corniche. Le mâle chante depuis les points les plus hauts du jardin.
La grive musicienne (Turdus philomelos) arrive quand la lumière commence à grandir. Elle se distingue par une habitude unique : elle répète chaque phrase deux à quatre fois avant de passer à la suivante. Si vous entendez une phrase répétée avec insistance, c'est elle.
La mésange charbonnière (Parus major) entre quand le ciel est déjà clair. Son sifflement en deux notes — "ti-ti-ti" strident et régulier — s'installe depuis la même branche en boucle. Toujours la même structure, répétée avec confiance.
🐦 La raison de cet ordre est biologique. Chaque espèce a un seuil minimum de lumière pour démarrer — déterminé par la taille des yeux, la sensibilité rétinienne et l'habitat qu'elle préfère. Le chœur de l'aube est une horloge naturelle que vous pouvez lire sans regarder le ciel.
L'expérience dure dix minutes. Première espèce : obscurité. Deuxième : pénombre. Troisième : lumière diffuse. Quatrième : soleil à l'horizon. En dix minutes, votre jardin s'est présenté — sans avoir vu un seul oiseau.
Cada primavera (mesos de març i abril) floreixen els presseguers, i ho fan en forma d'una flor rosa preciosa que dóna als camps un aspecte preciós de mar rosa. Hi ha molts llocs a Catalunya on es pot veure aquest espectacle, un dels emblemàtics és Aitona.
https://t.co/Jlj1X7ZsYn
La “Teoría del Caballo Muerto” es una metáfora satírica que refleja cómo personas, empresas o gobiernos insisten en sostener situaciones inviables, en vez de aceptar que algo no tiene arreglo.
El principio es claro: si estás montando un caballo muerto, lo sensato es bajarte.
Sin embargo, en la realidad ocurre lo contrario. En vez de asumir la situación, se implementan soluciones absurdas como:
• Comprar una silla nueva para el caballo.
• Alimentarlo mejor, aunque no pueda comer.
• Cambiar de jinete en vez de enfrentar el problema real.
• Despedir al entrenador y contratar a otro con la esperanza de un cambio.
• Organizar reuniones para debatir cómo hacer que el caballo corra.
• Crear comités de análisis que, tras meses de estudio, confirman lo obvio.
• Comparar el caballo con otros caballos muertos para justificar la situación.
• Invertir en cursos de entrenamiento para el caballo.
• Redefinir lo que significa “muerto” para evitar aceptarlo.
Esta teoría muestra cómo, muchas veces, se prefiere ignorar la realidad y gastar recursos en estrategias inútiles, en vez de enfrentar el problema y tomar decisiones inteligentes desde el inicio.
Ja tinc a les mans la nova edició de la guia dels ocells dels Països Catalans per excel·lència👏🏻
Tot seguit us en faré una breu explicació🐦⬛🦆🦅🦉
Link on podeu comprar llibre: https://t.co/hVk7iziHa8
Ja la tenim aquí: olor, fragància i per a fer la ‘sopa de pastor’ de la mare. Companya de ferides i grans rascades a muntanya, d’infeccions i mal d’ulls, de bafus quan calipandries, de les conserves,…I d’aquells cigarrets quan no hi havia tabac. La planta TOTAL.