Guerra contra l’islam?
@AgustiColomines a #Escó33
La disjuntiva que tenim al davant no és la que va oferir el glossador Cotarelo. No és entre la submissió i la guerra, ni entre la compassió i el control. És entre un ordre que dissenyem nosaltres, just amb els que ja són aquí i amb els que hi arriben, i un ordre que dissenyaran uns altres, en condicions molt pitjors i amb molta menys humanitat. L’ordre no és el contrari de la decència: n’és la condició. I val la pena recordar una regularitat històrica que no falla mai: els que prometen la guerra no han de governar mai la pau que ve després, si no és en un règim de dictadura.
➡️https://t.co/TW4FbfGkhA
L'informe que el conseller no va llegir
@AgustiColomines a #Escó33
Hi ha documents que valen més pel que diuen que per com els presenten. El secretari general del Departament de Drets Socials i Inclusió, José Manuel Gil Meneses, va exposar al Parlament la síntesi de l’Informe Social de Catalunya 2025.
Les xifres no admeten gaire retòrica. I hi ha una dada que hauria d’haver glaçat la sala: el 24,8% de la població, més de dos milions de persones, viu en risc de pobresa o exclusió social. Entre els infants, la taxa arriba al 36,5%. Només Bulgària està per damunt. En deu anys, Catalunya ha passat de tenir menys pobresa infantil que el conjunt de l’Estat espanyol a tenir-ne més. Quan una paradoxa dura una dècada, deixa de ser una paradoxa. És un fracàs. Cal determinar-ne les causes i l’explicació no es pot deure, com fa el govern socialista, a la dècada sobiranista.
La corba comença a enfilar-se el 2015 i travessa governs de colors diversos, també els que van encapçalar els independentistes. Qui pretengui que la pobresa infantil va néixer l’agost del 2024 fa trampa. Qui pretengui que tot ve d’abans, també.
https://t.co/eOoCCTrvBk
Hi ha camins que no els podem fer tots sols.
Seguim caminant. Seguim construint.
Amb fermesa, cap a la república catalana.
Bona Diada Nacional de Catalunya!
Declaració de la Diada 2026
Aquest Onze de Setembre MEScat tornarà a sortir al carrer. Per demostrar que hi som i dir ben alt que la independència és més necessària que mai. Per poder disposar dels recursos que és capaç de generar la societat catalana i que l’Estat espanyol continua espoliant sense fre. Per, amb aquests recursos i gràcies als instruments jurídics i de gestió de què disposa qualsevol estat, donar solucions als problemes al marge de les retòriques populistes. Per aturar el projecte espanyolitzador dels govern actual i recuperar la consciència de nació, l’orgull de la llengua pròpia, la centralitat de la cultura com a espai d’acollida.
➡️https://t.co/jVMtXjNd9G
#Diada #Diada2026
És evident que victòria d’#AfD a Saxòni-Anhalt és una catastrofe política sense paliatius per a tots els demòcrates europeus. De les més grans de les últimes dècades. Tots sabem el perill indiscutible que suposa per als drets humans, la justícia social, l’estat de dret i els principis bàsics de l’humanisme.
Però no serà una catàstrofe irreversible si som capaços d’entendre perquè persones que fins ara no votaven aquest partit, ara el voten en massa. És imprescindible que ens fem algunes preguntes. Aquests dies estan corrent rius de tinta per contestar-les. I és molt necessari que corrin.
Preguntes com per exemple:
Per què l’AfD obté el 61% del vot obrer, el 57% entre qui té estudis bàsics (davant del 31% entre qui té estudis superiors) o el 65% entre qui diu estar en mala situació econòmica?
Se suposa que l’esquerra va néixer per defensar els interessos d’aquesta classe i d’aquesta part de la població. Però ja fa temps que això no va així: fa temps que a EEUU i als països de la UE les classes treballadores voten cada vegada més l’extrema dreta.
De fet, si els vots de l���AfD provenen -com apunten totes les dades- de la CDU, del FDP i de l’abstenció i és l’AfD qui concentra el vot obrer, això vol dir que aquest vot abans de votar l’extrema dreta tampoc no estava votant opcions d’esquerra.
En aquest article publicat fa alguns mesos intentava donar algunes explicacions d’aquesta gran paradoxa política del nostre temps 👇🏾👇🏾
https://t.co/jXe9wOkaeA
L’extrema dreta ofereix a les classes treballadores i mitjanes en retrocés un enemic -les èlits, és a dir, els triomfadors d’una globalització i d’un paradigma neoliberal del qual ells han estat els perdedors- i un boc expiatori -la immigració-. És aquest discurs alhora anti-elitista i xenòfob allò que ha permès a l’extrema dreta connectar amb la frustració i les males perspectives de futur d’una part majoritària de les classes treballadores.
(1/4)
Ni anestèsia ni tribu
@AgustiColomines a #Escó33
El curs polític comença sempre l’Onze de Setembre. Divendres vinent tornarem a ser al carrer i tornarem a comptar-nos. Val més dir-ho d’entrada, sense una retòrica de circumstàncies: hi arribem en la pitjor situació de la darrera dècada. No pas perquè la gent hagi deixat de creure-hi, ni en la Diada ni en l’independentisme, sinó perquè dues dinàmiques ens escanyen alhora i es donen ales l’una a l’altra: l’anestèsia institucional que propicia el Govern de Salvador Illa i la temptació tribal. Contra totes dues cal bastir un baluard, i aquesta és la feina del curs que ara arrenca.
Des de MEScat —i estem segurs que ho compartim amb Junts— no pensem abandonar una trinxera que hem defensat històricament. La renaixença de l’independentisme passa exactament per aquí: per combatre alhora les dues xacres, sense triar-ne una per comoditat. Nosaltres sempre hem estat a la mateixa banda del riu: la causa dels catalans i de la justícia social. Per a tots els catalans i catalanes.
➡️ https://t.co/Lbj4QuI9WD
La senyera no necessita interpretacions. Ni cal amagar-la darrere de metàfores perquè Catalunya sigui plural. És la nostra història, la nostra identitat i la nostra cultura. Convertir-la en una referència gairebé invisible dins del cartell institucional de la Diada és una broma de mal gust.
#Diada #Diada2026
🔉@CalafellMes: Sobre l'endeutament municipal
Una mala gestió econòmica dels recursos municipals pot fer que les lleis d’estabilitat pressupostària imposin límits estrictes que, si se superen, l’estat pot intervenir o tutelar les finances de l’ajuntament.
El cas de l’Ajuntament de Calafell és un exemple del que pot representar aquesta mala gestió.
Les amortitzacions anunciades en el darrer Ple de juliol, amb la intenció de baixar l’endeutament municipal, no han estat de cap manera voluntàries, sinó de forma forçada per les lleis esmentades, que requereixen a l’ajuntament eixugar una necessitat de finançament de gairebé 15M€.
#Calafell #MescatTerritori
➡️https://t.co/35DPTJZV0v
🔉@CalafellMes: Podrà el jovent de Calafell construir el seu futur aquí?
L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions de moltes famílies i, sobretot, de molts joves de Calafell. Emancipar-se és cada vegada més difícil i la pregunta és inevitable: podran construir el seu projecte de vida al municipi on han crescut o es veuran obligats a marxar?
#Calafell #MescatTerritori
➡️https://t.co/QS2MO2NQrX
Escola pública i concertada: sobre la titularitat de la prestació dels serveis públics.
No hi ha estat del benestar sense serveis públics, ni justícia social sense estat del benestar. Així mateix, no hi ha democràcia sòlida, estable i sostenible sense un estat del benestar desenvolupat. Del futur dels nostres serveis públics en depèn el futur de les nostres democràcies.
Nota de posicionament de MEScat: https://t.co/cD2NQVF9tr
Una mala gestió econòmica obliga l’Ajuntament a limitar inversions, ajornar projectes i destinar recursos a corregir desviacions pressupostàries.
El cas de #Calafell posa de manifest la necessitat d’una gestió rigorosa, responsable i transparent dels recursos públics.
#TalDiaComAvui, fa 86 anys, el president Lluís Companys va ser detingut per la Gestapo per després ser lliurat al règim de Franco i afusellat pel règim feixista. No ho oblidem.
La seva dignitat i el seu «Per Catalunya!» continuen sent el nostre llegat✊
#17A: MEScat recordem les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils.
9 anys després hi continua havent masses incògnites. Denunciem, un cop més, la falta de transparència absoluta i reclamem una investigació a fons dels fets.
Ni oblit ni impunitat: per les víctimes, per les seves famílies i per la dignitat del nostre poble.
Darrere de cada crisi humanitària hi ha persones que han perdut molt més que béns materials: han perdut seguretat, estabilitat i esperança. Garantir una assistència humanitària ràpida, segura i sense obstacles, independentment del context polític o del territori on es trobin, és una responsabilitat compartida.
#DiaMundialAssistènciaHumanitària
Avui, Dia Internacional de Commemoració i Homenatge a les Víctimes del Terrorisme, homenatgem les víctimes i reafirmem el nostre compromís amb la pau, la convivència i la defensa dels drets humans. La memòria és una eina imprescindible perquè la barbàrie no torni a tenir cabuda.
#Terrorisme #justicia