❌❌❌❌
NOU VÍDEO D'OCTUVRE
❌AVÍS: Podríem haver fet 3 o 4 vídeos. Son tantes coses bèsties que necessito demanar que el mireu fins al final.
❌PD: TV3 hauria de fer l'especial pluja des de Manresa. En aquesta ciutat estan inundats. De manca de vergonya.
COMUNICAT OFICIAL
Des del Club Esportiu Europa volem denunciar públicament la lamentable situació que ha patit un aficionat del nostre club durant el partit que estem disputant contra l’Alcorcón.
A l’inici del partit i segons expliquen diversos testimonis, un aficionat europeista ha estat objecte d’una desproporcionada actuació d’uns agents de la Policia Nacional pel fet de mostrar una bandera estelada. L’aficionat s’ha identificat i en tot moment ha seguit les indicacions que li han donat els agents. Malgrat això, segons expliquen altres aficionats escapulats allà presents, els agents l’han agafat pel coll, l’han llençat a terra i l’han colpejat. A més, relaten que li han requisat l’estelada i fins i tot l’han volgut obligar a dir que era espanyol, alhora que ha estat amenaçat amb una possible sanció en aplicació de la Llei de l’Esport.
Cal recordar que aquesta no és la primera vegada aquesta temporada que un aficionat d’un equip català rep una actuació desproporcionada dels cossos de seguretat pel fet de portar una estelada i considerem especialment greu que es tornin a produir situacions d’aquest tipus.
Davant d’aquest lamentable episodi, els aficionats europeistes han abandonat la grada visitant en solidaritat amb l’aficionat.
Des del Club Esportiu Europa condemnem fermament l’actuació de la Policia Nacional i considerem inadmissible qualsevol actuació que vulneri els drets fonamentals, la llibertat d’expressió i les llibertats polítiques i socials.
El Club Esportiu Europa defensa els drets i les llibertats de tots els aficionats i expressa la seva plena solidaritat amb el jove i amb tota l’afició europeista, així com el seu compromís de continuar defensant els drets de la nostra gent davant de qualsevol situació de vulneració o abús.
⭕️ Bon dia!
Habitualment a OCTUVRE dediquem aquests dies d'agost a feines internes i de gestió.
Però el conflicte Espanya-Marroc toca un tema que coneixem molt:
➡️El fosc món del Tercer Sector català.
Per això, hem decidit aturar la feina interna i fer aquest fil.
COMENCEM.
En gris: zonas de España dónde sólo se habla castellano. Portugal no incluido.
A color: zonas donde probablemente tendrás que aprender otro idioma.
Consejo para ignorantes:
Busca trabajo SOLO en la zona gris.
No marees a los de la zona a color.
Apa. Besis
OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR
Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu.
A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: https://t.co/027zfu95Zc i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració
No són institucions.
No tenen pressupost públic.
No tenen gabinets de comunicació.
Només tenen una cosa: dades.
I això ha estat suficient per fer tremolar el relat.
Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana.
Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques.
I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat.
La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic.
És un model.
Un model que planteja una pregunta incòmoda:
Per a què serveixen aquests diners?
Perquè, mentrestant, el ciutadà paga.
I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions.
A qui?
Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però...
Associacions.
Sindicats.
Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi.
Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança.
No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius.
Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció.
Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra.
Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va.
El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació.
Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real.
Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur.
Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES
Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic.
Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero.
Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero
Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals.
Aquí? Zero.
Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya.
I aquí és on l’Open Data esdevé perillós.
Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos.
Es tracta de dades.
I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven:
Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents.
Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors.
Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia.
L’Open Data no és només una eina tècnica.
És un mecanisme de control democràtic.
Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles.
I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions.
Potser per això iniciatives com https://t.co/027zfu95Zc incomoden tant. Perquè no creen informació nova.
Només fan visible el que ja hi era.
I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present?
Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització.
No és fàcil. No és indolor.
Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre:
Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política.
L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar.
Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són.
I aquesta, al final, és la seva veritable força.
En aquest país de covards va en @carlesrebassa i ens diu:
“Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per a viure als Països Catalans. I això els virreis i els titelles que ens governen no ho faran possible mai”.