CDR SantPereiSantPau

Comitè en Defensa de la República al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Defensem l'#autodeterminació i #DefensemLaRepública.

[CDR SantPereiSantPau @CDRspisp]

#SomLaResistència ✊🏻✊🏻✊🏻tots aquells i aquelles que vam defensar les escoles i que dia rere dia ho seguim fent. 👬👫👭👫👬Durant aquest any hem après a organitzar-nos, a defensar-nos i seguim alçades. L'#1Oct no et quedis a casa.
#1octAlCarrer
#TardorCalenta
#CDRenXarxa

[Xec Català @francesc_cesc]

@alexsnclmnt Catalunya, ha tocat el cel amb els dits.
I, en veure els Borbons en Gaudí, a dit:
Foteu fora d'aquí als mal parits!!!!

[Josianne @Josianne123]

Es veu q algú a filtrar q duran la cerimònia,és volia cantar els Segadors,i després de la primera estrofa del virolai,han expulsat a tot el cor de la Sagrada Família,els han fet sortir,rodejats de segurates, X la porta petita,diuen,i un cop al carrer han estat rodejats de la poli

[Joan Oliu 🍋 @JoanOliu]

Imagina que tens 65 anys, mor el teu pare de 90 i heretes la masia que pertany a la família des de l'any 1600.
T'has passat la vida ajudant al pare a pagar el manteniment i ara l'Agència Tributària et demana 350.000 € de successions.
Evidentment no els tens.
Qui te'ls deixa?

[J.R. Egüin @JREwin73117]

@JoanOliu El problema es que la masia com a tal no genera ingressos. I ni que els generés!! Que collons es això!! Que tornen algun puto Euro dels que roben aquesta colla de fills de puta que ens manen??? Que algun malnascut d’aquests paga alguna cosa de la seva butxaca?? No! Doncs coll 👎!

[Enric de Cal Patai @enricdecalpatai]

@JoanOliu @isabel_bargallo Es una expropiació encoberta de la propietat privada.

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Com a diputada, havia sol•licitat assistir a la Benedicció de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, però després de saber que s'oficiarà en castellà, hi renuncio.

Per respecte a en Gaudí i a Catalunya.

[🟦 Pilar Rahola @RaholaOficial]

Bolleras al vapor…, vaporizadas.

[CARME DOMENECH 🇮🇱 @cdm1950]

@DavidGR1714 @sakurakyudo17 No em fan cap pena

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

El psoe envia dos "esquirols" a fer de regidors a l'Ajuntament de Ripoll...

Però Ripoll no admet deslleialtats ni traïdories.

#GovernemRipoll

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Avui, que la Generalitat defensarà al Jutjat Contenciós de Girona la sanció de 10.001 euros que em va imposar per alertar sobre l'avenç islamista, em reafirmo més que mai.

M'ajudes a arribar arreu?

#SalvemCatalunya

[𝑽𝒂𝒍𝒆𝒓𝑰𝑨 @ValeriA_Tech]

1️⃣ Abre Gmail en tu PC
2️⃣ En la URL, borra todo después de la "u"
3️⃣ Escribe esto al final: `#sub`
🔗 Te quedará algo así: https://t.co/5QT6htCKJ6
4️⃣ Pulsa Enter

[Robert Masip @RobertMsp]

El Sarab us ho explica clar i català.

💙#SalvemCatalunya

[Isaac @isaacrrr7]

Cuando un actor de la talla de Michael Douglas habla, todo el panorama mediático se estremece.

No es el tipo de actor que publica una noticia y la borra una hora después. No escribe tuits ambiguos que se prestan a múltiples interpretaciones. Michael Douglas se plantó ante las cámaras y declaró sin rodeos: el mundo ha perdido por completo su brújula moral.

Israel, afirmó, está en la primera línea de la lucha. No una lucha por el territorio. No una lucha por el poder. Una lucha por los valores de todo el mundo occidental: democracia, libertad, derechos humanos. Todas esas cosas de las que la gente habla mucho en Twitter, pero por las que no está dispuesta a luchar.

Rechazó de plano, sin dudarlo, cualquier intento de comparar a las Fuerzas de Defensa de Israel con organizaciones terroristas extremistas. Tal comparación, dijo, es un insulto a la realidad. Un bando lanza cohetes contra civiles y se esconde tras niños. El otro bando llama a los civiles antes de un ataque y les ordena que se retiren. Comparar ambos no es una crítica, es ceguera moral.

Y entonces pronunció la frase que lo resumía todo: una democracia debe defenderse con fuerza. No con publicaciones. No con declaraciones. Con fuerza.

Michael Douglas no es solo un actor. Es un judío orgulloso que no se avergüenza, no se disculpa y no se rinde. Mientras todo Hollywood guarda silencio por miedo, él se mantiene firme.

[pecaro1 @pecaro1]

Comandante Javier Antolinez. PILOTO JUBILADO, Inspector de la línea aérea Aviaco se pronuncia en el programa de Enrique de Vicente sobre las estelas químicas: "NO SON ESTELAS DE CONDENSACION".

[Donald @catalacatala]

QUÈ ÉS AQUEST MALESTAR?

Hi ha un malestar difícil d’explicar perquè no neix d’una sola escena, ni d’un sol fet, ni d’una sola persona. Neix d’una acumulació. Camines pels carrers del teu país i, sense que passi res d’extraordinari, notes que alguna cosa s’ha desplaçat. Els sons, les cares, els comerços, les llengües, els gestos, els codis. Tot pot semblar normal des de fora, però per dins hi ha una sensació estranya. Com si el lloc continués portant el mateix nom, però hagués perdut una part del seu rostre.
No és que tot hagi de ser igual que abans. Cap país viu congelat. Cap poble existeix sense canvis. Però una cosa és el canvi que una comunitat assimila des del seu centre, i una altra és el canvi que li desfà el centre. El primer pot enriquir. El segon desorienta. I el que molts catalans comencem a sentir no és incomoditat davant la diferència, sinó desubicació davant la pèrdua de continuïtat.

Aquest malestar apareix quan la llengua pròpia deixa de ser la respiració natural del carrer. Quan parlar català sembla una interrupció en lloc d’una normalitat. Quan entres en un establiment del teu barri i ja no saps si el país hi serà reconegut. Quan l’espai públic continua sent administrativament català, però cada vegada menys culturalment català. És una sensació subtil, però persistent. No et fan fora amb una ordre. Simplement el lloc deixa de respondre’t com a casa.

I això és el que costa dir sense que et vulguin caricaturitzar. El català no pateix perquè odiï ningú. Pateix perquè veu com el seu món es desfà sense que gairebé ningú li permeti anomenar la desfeta. Se li diu que tot és diversitat, que tot és normal, que tot és inevitable, que tot és progrés. Però el cos sap coses que els discursos amaguen. I el cos d’un poble també nota quan la seva terra deixa de tenir-lo com a centre.

La desubicació existencial és aquesta. Ser de casa i començar a sentir-te visitant. Caminar pels carrers que haurien de confirmar-te i notar que cada cop et retornen menys. Veure que el país no desapareix com desapareix una bandera cremada, sinó com desapareix una olor, un to, una manera de saludar, una llengua que abans donava forma a la vida comuna. No és una explosió. És una substitució lenta de la familiaritat per l’estranyesa.

Per això aquest malestar no és una anècdota emocional. És un símptoma nacional. Un poble necessita reconèixer-se en la seva terra. Necessita que la seva llengua, els seus codis i la seva memòria no siguin una presència residual, sinó l’ordre natural del lloc. Quan això es trenca, la ferida no és només política. És existencial. Perquè no perds només poder. Perds món.
Ens han volgut fer creure que sentir això és sospitós. Que trobar a faltar el rostre propi del país és una forma de tancament. Però no hi ha res més humà que voler viure en una terra que encara et parli amb la veu del teu poble. No hi ha res més natural que voler que casa teva continuï semblant casa teva.

Què és aquest malestar, doncs? És la consciència encara confusa d’una despossessió. És el moment en què el català mira el seu carrer i entén, potser sense paraules, que el conflicte ja no és només institucional, ni lingüístic, ni electoral. És molt més profund. És la lluita perquè la terra catalana continuï sent un lloc on el poble català pugui reconèixer-se, viure i continuar.

[Sergi Maraña @SergiMaranya]

🤔 TV3, la televisió pública que etiqueta adversaris polítics.

Que TV3 presenti Aliança Catalana de manera reiterada com a “extrema dreta” no és una casualitat, ni una relliscada d’un redactor, ni una expressió improvisada d’un presentador. És una decisió editorial. I, com tota decisió editorial, té responsables.

El Consell de la Informació de Catalunya ho diu clarament: el tractament informatiu d’aquestes formacions és “una decisió editorial que correspon als responsables de cada mitjà”.

Per tant, la pregunta és directa: qui assumeix aquesta decisió a TV3?

Segons l’organigrama oficial de 3Cat, l’estructura informativa passa per Sigfrid Gras Salicru, director de Televisió; Alberto Calatrava González, responsable de l’Àrea d’Informatius; Clara Cabezas Monjonell, a la Direcció Adjunta; els editors en cap Laura Bernis Prat, Albert Mercadé Massó, Meritxell Ortiz Vilaseca, Josefina Penin Rodríguez i Xavier Rosiñol Martínez; i Medir Plandolit Casals, cap digital d’Informatius 3Cat.

Aquests noms no són anecdòtics. Formen part de l’estructura que decideix com s’informa, quins marcs s’imposen i quines etiquetes es normalitzen a la televisió pública.

Si TV3 considera que Aliança Catalana ha de ser presentada sistemàticament amb una etiqueta ideològica carregada, que ho expliqui obertament. Amb quins criteris? Amb quins informes? Amb quina ponderació? I amb quin dret converteix una classificació política discutible en un peu de foto permanent?

El Llibre d’Estil de 3Cat proclama que els seus informatius s’han de basar en “veracitat, rigor, imparcialitat i independència”. Però la imparcialitat no consisteix a repetir una etiqueta fins que sembli una veritat oficial. I el rigor no és aplicar un marc ideològic a uns partits mentre s’edulcora, es matisa o s’amaga el biaix d’altres opcions polítiques.

Aliança Catalana és un partit legal, democràtic, votat per ciutadans catalans i amb representació institucional. Pot ser criticat, fiscalitzat i qüestionat com qualsevol altre partit. Però la televisió pública no hauria d’actuar com un actor polític més, ni convertir els Telenotícies en una sala de qualificacions ideològiques.

Si Sigfrid Gras, Alberto Calatrava, Clara Cabezas i els editors en cap dels Informatius defensen aquest criteri, que el facin públic i el sotmetin a escrutini. I si no és cap criteri, sinó una inèrcia ideològica instal·lada a la redacció, encara és més greu.

TV3 no és propietat dels seus directius, ni dels seus redactors, ni dels partits que controlen les institucions. La paguem tots els catalans. També els que voten opcions que incomoden el sistema.

Una televisió pública que etiqueta adversaris polítics en lloc d’informar amb neutralitat no està fent periodisme: està fent relat.

[Pach @Francis04198432]

@SergiMaranya @rnovoa La hitleriana cadena de TV catalana TV3, gestionada per la gestapo catalana no fa res més que desinformar els seus oients diàriament. En estar comprada pel PSE, es permet dir i comentar mentides rere mentides.

[Miquel Soler Colomer @Miquel1016]

@SergiMaranya Tv3 ja no és la televisió pública dels catalans. S'ha convertit en la televisió privada del woquisme i de l'esquerra caviar (ERC, PSC, Comuns...). Ja no són periodistes sinó propagandistes i adoctrinadors d'una ideologia determinada.

[(((República Catalana del 1O 2017 ))) @navallaoccam]

@orriolsderipoll @joseprull El que em sap greu es haver anat un munt de vegades a fer l’imbècil a Lledoners demanan la seva surtida de la presó , d’ell i tota la colla de galifardeus

[Carlos-cryptofinanzaslibres @escapasistema]

La mentira más peligrosa en la historia de la humanidad no es sobre la comida.

No es sobre la medicina.

Es sobre el sueño.

Durante 200.000 años, los humanos no durmieron 8 horas.

Esa cifra fue inventada en 1938 por una empresa de colchones llamada Simmons Beautyrest.

Antes de esa campaña, el humano promedio dormía en dos turnos.

Los historiadores lo llaman “Sueño Bifásico”.

Dormías durante 4 horas, te despertabas durante 2 y luego dormías otras 4.

Durante esa ventana de 2 horas, la gente rezaba, tenía sexo, escribía, pensaba y conectaba con sus familias.

Algunas de las obras más grandes de la historia humana se crearon en esa ventana sagrada intermedia.

Shakespeare escribió la mayoría de sus obras entre la 1:00 a. m. y las 3:00 a. m. durante su segundo periodo de vigilia.

Mozart compuso sinfonías enteras en lo que él llamaba “Las Horas de Dios”.

Luego, la Revolución Industrial necesitó trabajadores con un horario fijo.

No se puede dirigir una fábrica con sueño bifásico.

Así que contrataron a un psicólogo llamado Dr. Nathaniel Kleitman para “demostrar” que las 8 horas consecutivas eran el estándar biológico.

Él falsificó los estudios.

Fue financiado íntegramente por la industria de los colchones.

Y el estamento médico adoptó su investigación sin rechistar porque se alineaba con el modelo de fábrica.

Convirtieron las 2 horas más creativas de la conciencia humana en un “trastorno del sueño”.

Lo llamaron “Insomnio”.

Lo medicaron.

Hicieron gaslighting a toda una generación diciendo que 8 horas de sueño continuo era lo saludable.

Patologizaron la ventana exacta de conciencia que produjo parte del mejor arte, música y literatura de la historia humana.

No eres un insomne.

Estás experimentando la forma más natural de la conciencia humana.

Y una empresa de colchones te convenció de que era una enfermedad.

Deja de medicar tu genio.

Despiértate a las 2:00 a. m.

Escribe eso que tienes pendiente.

Las “Horas de Dios” te están llamando.

© Andre Gonzalves