@Declaracion@InesArrimadas Y que opináis que un pueblo sea sometido,contra su voluntad a permanecer en un estado con el que no comparte ni idioma ni valores, por la fuerza de las porras y encarcelamientos masivos?
@Almogaver688@riverolavic Avui hem deia un company de feina veneçolà que les seves filles catalanes ara estudien mandarí, que el català l'entenen pero no el parlen que és un idioma inútil, o revertim això o anem a la merda!
Per exactament aquest motiu, difícilment mai serem independents. La quantitat de col·laboracionistes, botiflers, traïdors, renegats, desagraïts i delators que hi ha a Catalunya no és ni mig normal. Uns putus desgraciats, en definitiva. En tenim el rècord mundial per km quadrat.
@akaNasher@jsalvadorduch@gabrielrufian Si, que el trabajador absentista utiliza la baja para seguir cobrando por la cara, no todos pero si muchos, sobretodo en la administración pública que están más blindados. No solucionan ni un problema y usan la retórica para mantener a sus votantes embobados con 4 mantras
L'estiu del 1992 van ser detingudes una quarantena d'independentistes catalans en el marc d'una operació policial dirigida pel jutge espanyol Baltasar Garzón. El rerefons de les detencions tenia a veure amb els Jocs Olímpics que aquell any s'havien de celebrar a Barcelona i amb les campanyes tant cíviques com institucionals que van tenir lloc amb objectius de reivindicar la catalanitat dels Jocs Olímpics, d'una banda, i el rebuig frontal a aquells actes, de l'altra. La justificació judicial era el desmantellament de l'organització armada independentista Terra Lliure, la qual s'havia autodissolt un parell d'anys abans.
A totes les persones detingudes se'ls va aplicar la legislació antiterrorista ( votada per CiU), cosa que va comportar la incomunicació fins a cinc dies. Tots els detinguts van denunciar haver patit tortures, consistents en amenaces i insults de caràcter sexista i anticatalà, cops de puny, amb un llistat o llibre-guia de telèfons, amb barres, puntades de peu, l'obligació de fer flexions fins a l'extenuació, de romandre nombroses hores de peu, la introducció del cap en una bossa de plàstic ajustant-la per darrere fins a provocar asfíxia, la temptativa d'ofegament en un recipient d'aigua i l'aplicació d'elèctrodes.
L'objectiu de les tortures era principalment obtenir una declaració d'autoinculpació i d'inculpació a terceres persones. Per tal de salvaguardar aquella pràctica delictiva davant de possibles denúncies judicials per part dels detinguts, aquests eren obligats a declarar que obeïen ordres de denunciar la tortura, provinents de les organitzacions polítiques a les quals pertanyien els detinguts. Així mateix, quan els detinguts eren portats davant del metge forense aquells eren amenaçats amb la continuació de pràctiques encara més salvatges si explicaven alguna cosa sobre el que estaven patint. Finalment s'engegà un procés que acabà al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 q condemnà l'Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures. Suposo que avui quan Garzón parli de Lawfare a tv3 li preguntarà.
Twitter, X o com collons es digui, ja no és res més que un femer: un abocador on els comptes verificats intenten guanyar calers generant "ragebait" a base de xorrades, mentides i provocacions. Un fàstic absolut.
Aquí s’hi veu la Nació Catalana sense que ningú l’hagi d’explicar. Un símbol que tots reconeixem, uns nens cantant com qui continua una cadena, una llengua que no fa de complement sinó de casa, i una manera d’estar davant del món que no sembla improvisada. No és la Catalunya administrativa, ni la Catalunya de les campanyes, ni la Catalunya convertida en decorat. És aquella Catalunya que, quan apareix sencera, fa que fins i tot qui volia mirar només una cerimònia acabi veient un poble.
Aquesta és la part que costa tant de falsificar. Una nació no és només gent vivint al mateix lloc. És una memòria que encara passa de boca a boca, uns codis compartits, una continuïtat que els infants reben abans de saber posar-hi paraules. En aquesta escena no hi ha teoria política, i justament per això colpeja més. Hi ha un nosaltres visible. I quan el veus, costa molt tornar a fer veure que Catalunya és només una població dins un mapa.
Anem entenent perquè molesta @orriolsderipoll?
Si, mentre et diguin que no hi ha diners per a ensenyament, sanitat, llei de dependència, serveis socials, pagesia etc, però ells es reparteixen 13.000.000€, creuré que més que un @parlamentcat, és la cova d'Alí Baba.
Havent-hi Núria Parlon al mateix balcó que Orriols: sociata espanyolista, defensora del 155, protagonista de l’escàndol d’infiltracions dels Mossos amb Trapero, hereva del cas Pretòria a Santa Coloma, acusada de males pràctiques, opacitat i assetjament laboral, zero control de la inseguretat i blocs de formigó a l’estil Colau.
Al seu costat, Ivan Sánchez, responsable dels incidents greus a la Patum 2025 (salts de plens aturats), problemes amb concerts vora residències i queixes constants de seguretat; el que ha reduït el deute paralitzant inversions i no resol ni la brossa porta a porta ni les ocupacions.
I Turull, el còmplice que va investir Sánchez, va blindar el seu govern anticatalà i es va rendir a canvi de l’amnistia.
Però clar,.. alguns només van xiular, insultar i escridassar @orriolsderipoll perquè són MOLT “molt antifeixistes” i no sé què patates..
Partidisme barat, malaltís, estèril, molt poc catalanista i força tonto.