Irene Cots Morral

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@JaumeFabrega Figa flors, sí. Per Sant Joan bacores, no.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@Calcat601 Si no ets davant mateix, no.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@jordisabate T’entenc, anys enrere n’hi va haver un a prop de Terrassa i l’ambient era irrespirable

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@JoaquimTorrent @fenixrabassa @ajnautaran La meva interpretació és, que devien veure que els espanyols no es rentaven les mans i com que és un mercat podria ser un perill sanitari. I tene raó, si et fixes en els lavabos públics hi ha mooolta gent (homes i dones) que no es renten les mans.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@QFueso S’haurien de mirar els vostres antecedents familiars.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@currentiyke D’aquí ve el sucre cremat a la crema catalana!

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@_khkmagduru_ 36

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@Monica55dzrh Ai sí, és una làmpara de ràdio o d’altres aparells, que havien de baixar la tensió elèctrica de la instal·lació general per tal que no es cremés l’electrodomèstic. El tip de canviar-ne que m’havia fet. Abans hi havia pujades i baixades de tensió, tot suvint

[Donald @catalacatala]

QUAN EL PAÍS ERA NOSTRE

Quan el país era nostre, no calia dir cada dia que ho era. Es notava a la manera de parlar, de comprar, de renyar la mainada, de saludar el veí, de baixar a plaça i de saber qui havia mort abans que ho digués cap paper. El país no era una idea penjada a la paret. Era la veu de la mare des de la cuina, el cop de porta del fuster, el pa embolicat amb paper fi, el rector travessant el carrer, el carro que passava massa d’hora i aquella manera catalana de no fer gaire escarafalls però tenir les coses prou clares.

La gent no vivia pensant-se com a identitat. Vivien com es viu quan el món encara té forma. A casa es parlava català perquè era la llengua de casa, del camp, de la botiga, de la por, de la festa, del tracte i de la mala llet. Ningú no havia d’explicar que aquella llengua era pròpia. Ho era perquè sortia de la gent com surt l’aigua de la font. El foraster podia ser ben rebut, i sovint ho era, però sabia que entrava en un lloc fet abans que ell. Un lloc amb nom, amb maneres, amb paraules que no demanaven permís.

Els pobles tenien una memòria que no estava escrita en cap programa. Se sabia quina casa havia passat gana, qui havia anat a Amèrica, qui era de missa, qui no ho era tant, qui tenia un fill espavilat i qui sempre acabava embolicant la troca. La comunitat no era perfecta, no fotem. Hi havia enveges, rancúnies, misèries, silencis massa llargs i famílies que es miraven de reüll durant mig segle. Però fins i tot el conflicte tenia una forma comuna. Ens barallàvem dins d’un mateix món.

La festa major no era una activitat cultural. Era el poble vestint-se de poble. La processó, el ball, les taules parades, les espardenyes noves, els músics, els crits dels joves, les dones mirant que tot quedés bé i els homes fent veure que no els importava res. No calia parlar de cohesió. La cohesió era que tothom sabia on havia de ser, encara que alguns hi fossin a contracor. La vida feia comunitat perquè la comunitat encara no havia estat convertida en un expedient.

A ciutat també hi havia país. Al taller, al mercat, al cafè, a l’ateneu, a l’escala de veïns, al taulell. Barcelona no era menys catalana perquè fos gran o oberta. Era catalana perquè tenia una manera pròpia de ser oberta. S’hi feia negoci, s’hi discutia política, s’hi imprimien diaris, s’hi conspirava, s’hi treballava massa i s’hi parlava amb aquella barreja de sornegueria, pressa i orgull que tenen les ciutats que no han nascut per fer bonic. La modernitat encara no obligava el país a desfer-se per semblar modern.

Quan el país era nostre, la pertinença no era una proclama.Era una evidència compartida. No volia dir que tothom fos igual, ni que tothom pensés igual, ni que tothom tingués la mateixa sang o la mateixa butxaca. Volia dir que hi havia un centre. Una llengua que ordenava. Uns costums que feien de guia.Una memòria que passava de pares a fills sense haver de convertir-la en campanya institucional. Una terra no és nostra perquè la trepitgem. És nostra quan la vida que hi fem continua la vida dels qui ens l’han deixada.

Després van venir moltes coses. Algunes amb uniforme, algunes amb llei, algunes amb bones paraules. Ens van ensenyar a dir convivència quan volien dir retrocés, pluralitat quan volien dir dissolució, modernitat quan volien dir vergonya d’un mateix. I de mica en mica el país va continuar dient-se igual, però cada cop responia menys quan el cridaves. Els carrers eren els mateixos, els noms també, les pedres també. La música de fons, però, ja no era ben bé nostra.

Per això fa mal pensar en aquell temps sense caure en la postal. No era un paradís. Hi havia pobresa, duresa, injustícia i por. Però hi havia una cosa que avui hem deixat que ens discuteixin fins a fer-nos-en sentir culpables.Hi havia poble. I quan hi ha poble, fins i tot la vida més humil té continuïtat.Quan només hi ha població,tot es pot administrar, comptar i substituir. I aleshores el país ja no es perd de cop. Es va quedant buit mentre encara sembla ple.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@joanturrebassa Sí, passa a totes les festes populars, abans eren de la gent del poble i ara s’han convertit en un cau de merda, maleducats i destralers.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@JaumeFabrega Sí i molt suvint ja que de tan practicar-ho tinc les cames molt llargues.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@melisizm0 …- És més fàcil netejar l’habitació, no et queda aquest espai encaixonat on és impossible accedir al fons. És possible que si m’hi entretingués més, encara trobaria més motius.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@melisizm0 Ara et diré perquè dic la 2, -l’escriptori a la finestra et permet tenir llum directe per poder treballar. - quan ets al llit no et sents encaixonat entre dues parets.- a l’hora de netejar l’habitaciu

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@melisizm0 La 2ona.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@JaumeFabrega No, sóc tan de ciutat que em fa ràbia i tot, ja que no se res de la natura.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@Trencapinsss Per a què serveix.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@JaumeFabrega Sí.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@JaumeFabrega No l’havia sentit mai.

[Irene Cots Morral @CotsMorral]

@jordisabate Tant me fa.