🌜 DanielD @danielrbcn - Twitter Profile

4 days ago

QUAN EL PAÍS ERA NOSTRE Quan el país era nostre, no calia dir cada dia que ho era. Es notava a la manera de parlar, de comprar, de renyar la mainada, de saludar el veí, de baixar a plaça i de saber qui havia mort abans que ho digués cap paper. El país no era una idea penjada a la paret. Era la veu de la mare des de la cuina, el cop de porta del fuster, el pa embolicat amb paper fi, el rector travessant el carrer, el carro que passava massa d’hora i aquella manera catalana de no fer gaire escarafalls però tenir les coses prou clares. La gent no vivia pensant-se com a identitat. Vivien com es viu quan el món encara té forma. A casa es parlava català perquè era la llengua de casa, del camp, de la botiga, de la por, de la festa, del tracte i de la mala llet. Ningú no havia d’explicar que aquella llengua era pròpia. Ho era perquè sortia de la gent com surt l’aigua de la font. El foraster podia ser ben rebut, i sovint ho era, però sabia que entrava en un lloc fet abans que ell. Un lloc amb nom, amb maneres, amb paraules que no demanaven permís. Els pobles tenien una memòria que no estava escrita en cap programa. Se sabia quina casa havia passat gana, qui havia anat a Amèrica, qui era de missa, qui no ho era tant, qui tenia un fill espavilat i qui sempre acabava embolicant la troca. La comunitat no era perfecta, no fotem. Hi havia enveges, rancúnies, misèries, silencis massa llargs i famílies que es miraven de reüll durant mig segle. Però fins i tot el conflicte tenia una forma comuna. Ens barallàvem dins d’un mateix món. La festa major no era una activitat cultural. Era el poble vestint-se de poble. La processó, el ball, les taules parades, les espardenyes noves, els músics, els crits dels joves, les dones mirant que tot quedés bé i els homes fent veure que no els importava res. No calia parlar de cohesió. La cohesió era que tothom sabia on havia de ser, encara que alguns hi fossin a contracor. La vida feia comunitat perquè la comunitat encara no havia estat convertida en un expedient. A ciutat també hi havia país. Al taller, al mercat, al cafè, a l’ateneu, a l’escala de veïns, al taulell. Barcelona no era menys catalana perquè fos gran o oberta. Era catalana perquè tenia una manera pròpia de ser oberta. S’hi feia negoci, s’hi discutia política, s’hi imprimien diaris, s’hi conspirava, s’hi treballava massa i s’hi parlava amb aquella barreja de sornegueria, pressa i orgull que tenen les ciutats que no han nascut per fer bonic. La modernitat encara no obligava el país a desfer-se per semblar modern. Quan el país era nostre, la pertinença no era una proclama.Era una evidència compartida. No volia dir que tothom fos igual, ni que tothom pensés igual, ni que tothom tingués la mateixa sang o la mateixa butxaca. Volia dir que hi havia un centre. Una llengua que ordenava. Uns costums que feien de guia.Una memòria que passava de pares a fills sense haver de convertir-la en campanya institucional. Una terra no és nostra perquè la trepitgem. És nostra quan la vida que hi fem continua la vida dels qui ens l’han deixada. Després van venir moltes coses. Algunes amb uniforme, algunes amb llei, algunes amb bones paraules. Ens van ensenyar a dir convivència quan volien dir retrocés, pluralitat quan volien dir dissolució, modernitat quan volien dir vergonya d’un mateix. I de mica en mica el país va continuar dient-se igual, però cada cop responia menys quan el cridaves. Els carrers eren els mateixos, els noms també, les pedres també. La música de fons, però, ja no era ben bé nostra. Per això fa mal pensar en aquell temps sense caure en la postal. No era un paradís. Hi havia pobresa, duresa, injustícia i por. Però hi havia una cosa que avui hem deixat que ens discuteixin fins a fer-nos-en sentir culpables.Hi havia poble. I quan hi ha poble, fins i tot la vida més humil té continuïtat.Quan només hi ha població,tot es pot administrar, comptar i substituir. I aleshores el país ja no es perd de cop. Es va quedant buit mentre encara sembla ple.

31

557

279

29

13K

🌜 DanielD @DanielRBcn

about 1 month ago

@carlitos17bcn HOT

0

57

DanielRBcn retweeted

Don Parcero

@SoyDonParcero

3 months ago

Mi tía fue la oveja negra de la familia. Eso decían todos. Que era inestable. Que cambiaba mucho de trabajo. Que nunca sentó cabeza. Que siempre andaba “buscándose”. Yo crecí escuchando eso. Así que aprendí a mirarla desde arriba. Con lástima. Con juicio. Con distancia. Cuando murió, fui al velorio por compromiso. Vi mucha gente que no conocía. Demasiada. Una señora se me acercó y me dijo: —Tu tía me dio trabajo cuando nadie me contrataba. Otra me dijo: —Pagó parte de los estudios de mi hijo. Un hombre dijo: —A mí me recibió en su casa tres meses. Yo me quedé quieto. Porque en mi familia la contaban como un fracaso. Y afuera había un montón de personas hablándome de su generosidad como si hubiera sido gigante. Después entendí algo brutal: A veces la familia solo recuerda de ti lo que no encaja con sus expectativas. Y el mundo, en cambio, sí alcanza a ver todo lo que hiciste con lo que te dolía.

92

12K

2K

885

241K

DanielRBcn retweeted

Formula Music

@Formula_Music

4 months ago

¿CON CUÁL DE ESTAS GRANDES VOCES DEL POP ESPAÑOL TE QUEDAS? 🔄 Mónica Naranjo ❤️ Malú

27

434

89

1

11K

Who to follow

Rachlaf

@alvaroabrmel

Profesor de español 🇪🇦 y francés 🇨🇵 Ig: rachlaf_

Fer

@fernandopl77

Cántabro viviendo en Tenerife, interesado en #turismo #tecnología #SocialMedia Viajero en el mundo y en la vida 🇪🇸🏳️‍🌈

Jose García

@JoseGarciaGC

La vida está para vivirla y no para comprenderla 😛 Presidente @fiestasslorenzo🎇

🌜 DanielD @DanielRBcn

4 months ago

@elconde_nad0 Sí, lo hice y ellos lo hicieron conmigo.

0

7

🌜 DanielD @DanielRBcn

4 months ago

@casadellibro @maximohuerta Sitges

0

2

0

52

🌜 DanielD @DanielRBcn

4 months ago

Sitges

Casa del Libro

@casadellibro

4 months ago

💙 SORTEO 💙 ¿Quieres conseguir un ejemplar firmado por @maximohuerta de "Mamá está dormida"? ¡Participa! 👉Síguenos 👉RT 👉Comenta: ¿Cuál es tu destino turístico favorito? BBLL: https://t.co/U1nufbcoGj