Anem a parlar de l'autèntic pilar jurídic d'Europa que molts voldrien esborrar dels llibres de text: els Usatges de Barcelona.
Què eren realment?
No parlem d'una simple llista de costums medievals o de tradicions locals. Els Usatges són la primera compilació de dret feudal i constitucional de Catalunya, iniciada pel comte Ramon Berenguer I al segle XI.
Són la resposta jurídica per posar ordre a la violència feudal, barrejant el vell dret visigòtic, el dret romà i les necessitats d'una societat que creixia. Eren, a la pràctica, la llei fonamental del Principat.
Mentre a la resta de la Península la voluntat del rei era de caràcter diví i absolut, els Usatges, ja al segle XI, van fixar una premissa revolucionària: el Comte —el Princeps— no estava per sobre de la llei de la terra, —el Principat—. Qualsevol acte reial que els violés es considerava un contraús, i per tant, era directament il·legal. Aquí, al segle XI, és on neix l'ADN del Pactisme, el moll de l'os que més tard blindarien i desenvoluparien les Constitucions Catalanes a les Corts de 1283.
I parlem de la seva vigència, que és el que realment fa tremolar el relat oficialista. Els Usatges no van ser un experiment medieval de quatre dies. Van ser la norma suprema de Catalunya durant quasi set segles. Van resistir el pas del temps fins que el Decret de Nova Planta (1716) va suspendre tot el dret públic i constitucional català per dret de conquesta.
Però la història té una justícia poètica inqüestionable: Felip V va poder liquidar les institucions públiques, però es va veure obligat a mantenir el dret civil català tant arrelat i modern. L'esperit i molts dels conceptes clau seculars dels Usatges sobre la família, la propietat o les herències van sobreviure durant els segles posteriors i bateguen avui dia dins de l'actual Codi Civil de Catalunya.
Tenim una de les tradicions jurídiques i constitucionals vives més antigues i riques d'Occident.
Que ens vinguin a donar lliçons de respecte a la llei i de democràcia moderna aquells l'arbre genealògic de l'estat dels quals neix de l'absolutisme centralista és, com a mínim, d'una amnèsia històrica preocupant. Més Usatges i menys relats inventats. 📜🔥
"No ser estimat és una simple desventura. La desgràcia de debò és no saber estimar."
Albert Camus
❤️Sapiguem estimar
💛 I estimem com vulguem.
💚En llibertat.
💜Amb llibertat.
💙Estimar és sempre el camí!
🏳️🌈 #LGTBIQ
Quan algú us digui que @socialistes_cat és "el partit dels bons gestors", comenteu-li les oposicions de la Generalitat.
2023, Govern Aragonès (@Esquerra_ERC): el concurs d'estabilització acaba en desastre. Una incidència afecta el 99,7% dels processos i 13.500 aspirants; els exàmens s'anul·len i s'han de repetir al juliol. La pròpia consellera ho va admetre: "intolerable".
Canvi de govern: arriba @salvadorilla (PSC), amb ERC i @SomComuns de socis. Però la secretària d’Administració i Funció Pública és la mateixa des del 2022, Alícia Corral. Canvia el cartell de l'entrada, no qui gestiona la casa.
Avui, juny de 2026: 16.000 opositors, més d'una hora d'espera per "problemes tècnics" que ningú especifica i un 26% d'absentisme. La gestió "impecable" de sempre.
I la cirereta: ens venen com a gran reforma modernitzadora una avaluació de l'acompliment i uns complements de productivitat que l'EBEP ja preveu… des del 2007. Innovació punta de fa gairebé 20 anys. Bravo!
Mateixa pedra sota dos governs, mateixa responsable tècnica, i el que la llei obliga des de fa dècades disfressat de novetat.
Això és ser "bons gestors", conseller @AlbertDalmau o només saber vendre-ho millor?
https://t.co/QrLVO9NIPC
Cap Verd es va independitzar de Portugal el 5 de juliol de 1975. La Revolució dels Clavells va posar fi a la dictadura portuguesa i va accelerar la independència de les seves colònies. Cap Verd és un estat membre de l’ONU. #raonsperlaindependència
La nova columna d’@EnricJuliana té l’elegància de sempre i el vici de sempre: els fets hi caben tots perquè la tesi ja estava decidida. “Estava escrit”, ens recorda, citant-se a si mateix del 2024. I quan l’analista és alhora el profeta, l’anàlisi no falla mai — només espera que el calendari li doni la raó.
El mecanisme és impecablement tancat. Si @JuntsXCat s’allunya del @PSOE, és “convergència tàctica” amb la dreta. Si demana un relleu ordenat, és una “finta”. Si negocia, calcula; si trenca, es retrata. Cap moviment possible pot refutar la hipòtesi, i un argument que es confirma passi el que passi explica força menys del que aparenta.
El més curiós és que la millor refutació del seu relat la cita ell mateix. Reprodueix les paraules de @Mtelladof dient que el que va passar el 2017, va passar el 2017. És a dir: fins i tot el @ppopular dona per liquidat l’eix de la secessió. Doncs bé — si el 2017 ja és història per a tothom, inclosa la dreta—, què hi ha de sinistre en el fet que Junts negociï un relleu parlamentari com qualsevol altre partit europeu? La frase que Juliana fa servir per dibuixar la “convergència” és exactament la que desactiva la seva “finta”.
Perquè el punt que delata el truc és una sola paraula: “finta”. Demanar que un president dimiteixi per donar pas a un relleu dins del mateix bloc —o del mateix partit, com acaba de fer el laborisme britànic aquesta setmana— no és cap ardit: és l’abecé del parlamentarisme. Que a Espanya, i al PSOE, això soni a emboscada o a cinisme diu molt més del sostre democràtic propi que de l’astúcia de Junts. On una tradició sòlida hi veu normalitat institucional, aquí s’hi veu conspiració. Nou anys d’exili fan adquirir noves lògiques i deixar enrere el maniqueisme espanyol.
I el relat de fons —“Junts es passa a la dreta per afinitat fiscal”— necessita ignorar la mateixa base del partit. A les primàries de Barcelona el continuisme nostàlgic, el retorn a la comoditat convergent, es va quedar en un 40% , sense majoria. Prop de la meitat de la militància va votar candidatures que reivindiquen obertament l’esperit de l’1 d’octubre, mentre que els perfils més declaradament de dreta són marginals.
Lluny de dretanitzar-se, la base de Junts continua sent profundament independentista i recela de qualsevol aproximació al PP. El que Juliana llegeix com a “finta” o com a “afinitat fiscal” amb el PP és, de fet, un partit que negocia des d’una posició que l’espanyolisme no sap ni anomenar. Juga una partida pròpia que l’escuderia espanyolista PP-PSOE no sap llegir — i potser per això cal inventar una “finta” per poder-la explicar sense haver-la d’entendre.
President Pujol: “Ser una nació moderna vol dir integrar i construir des de la diversitat. Els pobles que perden l’esperança acaben desapareixent”
Sembla mentida que a dia d’avui s’hagi de recordar elements estratègics tan bàsics.
Y ojo a la proporcionalidad: lo que se ha contado estos días ni se acerca a lo que se publicó de mí, de Laura Borràs, de Josep Lluís Alay, de Josep Maria Matamala, del President Puigdemont y de tantos otros. Entonces no dijeron nada. Algunos hasta se sumaron a la caza.
L’obtenció de proves en violació de drets fonamentals (inclosa la fabricació de proves) és el mateix que li van fer a la MHP @LauraBorras però aleshores sols uns pocs ho vam denunciar mentre els infames companys d’ERC i la CUP es dedicaven a massacrar-la i a suspendre-la de tot.
Nova menjadora de la vividora sociata Meritxell Batet. Es veu que no en té prou amb les portes giratòries d'Ebro Foods i Sateliot (empreses participades x l'Estat), on la van col·locar a dit com assessora independent i on guanya + de 300.000€/any #NOESPOT
https://t.co/6oLrgDSpeu
🔵Jordi Pujol demana "esperança" en l'homenatge de la JNC: "Els pobles que la perden, desapareixen" via @elnacionalcat
El president demana que els joves assumeixin responsabilitats, que no caiguin en el pessimisme i que estimin Catalunya
https://t.co/qHDOJVz1WY
Ahir vaig anar a la T2 del Aeroport del Prat. Duen 20 anys d'obres que mai s'acaben.
La T4 de Madrid en 3 anys enllestida
Barcelona genera MOLTS beneficis, però s'hi inverteix com en @rodalies
La Sagrera 20 anys endarrerida
El #CorredorMediterrani...
PARLEM?
🟨❤️🟨❤️🟨❤️🟨❤️🟨
Perquè entengueu la resolució grotesca del TEDH a la demanda dels pares de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar per impedir la imposició d'un 25% de castellà a les aules.
La jutgessa espanyola, propera a l'extrema dreta, María Elósegui és una de les magistrades del TEDH.
Diu el President socialista "El català no és de ningú, és de tots i de totes".
No es pot negar que aquest home ha nascut amb el do extraordinari de saber crear frases buides de contingut.
Si en una comunidad con dos lenguas oficiales solo se exige una de ellas para acceder a la función pública…
¿Qué lengua se está imponiendo ilegítimamente?
👇
No perdamos la perspectiva entre tanta bazofia supremacista (castellana). La diglosia de hoy ni es inocente ni “natural”.
Cal no oblidar mai que tot allò que fa el PSC contra la llengua catalana, contra la memòria de la nació i en favor dels Borbons ho fa amb el suport indispensable d'ERC i els Comuns.
Bon dia.
Demà dissabte no podré ser al merescut homenatge que la @JNCatalunya farà al MHP Jordi Pujol, però ahir el vaig poder tornar a visitar a casa seva. Sempre inspirador i divertit. Gràcies pel vostre immens llegat al País, President! 😘