Gràcies @JoanLaportaFCB , reps moltes pressions, et pots equivocar com tothom, però saps esmenar-te i estimes el país . El @FCBarcelona és més que un club.
Ahir va la Policia Nacional dirigida per un Ministre del govern PSOE-Sumar va massacrar un jove català a Elx de forma brutal, com tothom sap.
El govern de Catalunya no ha dit res a hores d'ara, que em consti.
És un govern indigne amb components indignes.
Avui fem un pas endavant en una actuació llargament esperada per les comarques gironines. Iniciem la informació pública del projecte que permetrà eliminar el semàfor de Llambilles, ordenar els accessos al municipi i millorar de manera significativa la mobilitat en aquest punt de la C-65.
Amb una inversió de 3,3 M€, construirem dues noves rotondes, millorarem els accessos, reduirem les retencions i reforçarem la seguretat viària. També impulsarem nous itineraris per a vianants i bicicletes connectats amb la Via Verda.
Continuem treballant, en coordinació amb el territori, per fer possible una mobilitat més àgil, segura i adaptada a les necessitats d’avui.
És una actuació que m’és especialment important i que millorarà la vida de moltes persones.
Quan els preus pugen (inflació), les empreses intenten apujar els sous perquè els treballadors puguin mantenir el mateix nivell de vida. Però hi ha un problema: una gran part d'aquesta pujada no acaba ni a la butxaca del treballador ni a la de l'empresa, sinó a la de l'Administració.
Imagina que l'empresa decideix destinar 210€ a apujar-te el sou. Doncs bé, de seguida fins a 110€ se'ls queda l'Administració en cotitzacions i impostos. I no tot aquest import es tradueix directament en serveis o prestacions, sinó que també finança altres partides de despesa pública, com el MEI, l'IMV, la RMI, subvencions i altres programes.
I encara no s'ha acabat. Dels 100€ que, en teoria, arriben al treballador, després de l'IRPF i altres retencions, al final només li acaben quedant entre 48 i 56€ nets.
Això passa perquè els trams de l'IRPF fa anys que no s'actualitzen amb la inflació. Quan el sou puja només per compensar l'encariment de la vida, acabes pagant més impostos encara que no siguis més ric.
El resultat és clar: els preus pugen per a tothom, les empreses assumeixen un cost cada cop més alt per apujar els salaris, però els treballadors no recuperen tot el poder adquisitiu perdut. I, quan es gasten els diners que els queden, encara han de tornar a pagar IVA, impostos especials, taxes municipals, l'IBI, l'impost de circulació i molts altres tributs.
Cada vegada una part més gran dels diners que generen treballadors i empreses acaba en mans de l'Administració. Nosaltres treballem més, les empreses paguen més, però qui més guanya és l'Estat.
https://t.co/UoPyyNKYFt
Ostres, com no hi havien pensat abans!!! Ampliar la menjadora amb quelcom transcendent per a la nació. Menys mal que heu vist el negoci, perquè de creure-hi, no us creu n'hi déu!!!
TESTIMONIS
Bon dia Víctor. M'ha arriba això via FB per si et val:
Fa tres mesos que busquem personal i no aconseguim cobrir les vacants.
Hem demanat candidats al SOC, al servei d’ocupació del Consell Comarcal i a Promoció Econòmica de l’Ajuntament. Ens envien currículums, fem entrevistes i oferim unes condicions totalment legals: contracte, alta a la Seguretat Social, sou per sobre del conveni, jornada de 8 hores al dia, sense hores extres i dos dies de festa a la setmana.
La setmana passada van venir sis persones pel seu compte a demanar feina. Totes sis ens van dir directament que només els interessava treballar sense contracte perquè estaven cobrant una ajuda i no la volien perdre.
Amb moltes de les persones que ens han fet arribar des del SOC o des d’altres serveis d’ocupació ens hem trobat pràcticament amb la mateixa situació.
Nosaltres ens neguem rotundament a tenir ningú treballant sense contracte. No només perquè és il·legal, sinó perquè no és la manera com volem treballar.
Després de cada entrevista amb persones derivades, enviem l’informe corresponent al SOC i expliquem el motiu del rebuig. Tot i això, la sensació és que aquests informes no tenen cap conseqüència.
I mentrestant, què hem de fer els empresaris?
No cobrir els llocs de treball i no poder donar el servei? O incomplir la llei i contractar persones sense donar-les d’alta només per poder continuar funcionant?
Tothom calla. Les inspeccions només es fan als empresaris i això s’ha d’acabar. Les conseqüències d’aquestes males polítiques creen un malestar en la societat q acabarà malament.
Si hem de tancar,tancarem i quan ja no quedi teixit empresarial a veure qui pagarà els impostos i per tant les ajudes. A veure qui donarà feina. Anem directament cap al tercer món.
En altres paraules: sóc el President de Catalunya, el meu partit ofega Catalunya i demano a un altre partit polític que defensi Catalunya.
Catalunya mai havia tingut un president tan ruc i incompetent.
No és digne d’ocupar el seu càrrec.
Empresa privada, gestió pública.
Porto més de trenta anys treballant a l'empresa privada i hi ha una cosa que he après: Els resultats ho són tot.
A les empreses se'ns avalua constantment. Ens pregunten si hem augmentat els ingressos, si hem millorat el marge, si els clients estan satisfets, si complim la normativa, si els treballadors estan compromesos i si els accionistes obtenen un retorn adequat.
I això passa cada trimestre.
Si els resultats no arriben, ningú no accepta excuses. Ningú no pregunta al director general si és de dretes o d'esquerres. La realitat és tossuda: O millores els indicadors o algú altre ocuparà el teu lloc.
La gestió pública, en canvi, funciona d'una manera sorprenentment diferent.
Els governs reten comptes, en el millor dels casos, cada quatre anys. I massa sovint ho fan amagats darrere d'un escut molt útil: La ideologia.
Poques vegades ens preguntem si les famílies tenen més capacitat d'estalvi, si els joves poden emancipar-se, si el PIB per càpita augmenta, si el transport públic funciona millor o si la societat és més segura i més cohesionada... en definitiva, si vivim millor o pitjor que fa 4 anys.
Ens hem acostumat a discutir si un govern és d'esquerres o de dretes, però no si governa bé o governa malament.
I aquesta és una gran paradoxa. Els governs gestionen qüestions infinitament més importants que qualsevol empresa: la seguretat, la sanitat, l'educació, les pensions i les oportunitats de milions de persones. Malgrat això, els exigim menys indicadors dels que exigim a una empresa cotitzada.
I quan parlo de governs, incloc a una administració pública que, massa sovint, viu allunyada de qualsevol cultura de la rendició de comptes. Entitats com ara ADIF o l'administració de Justícia en són exemples paradigmàtics.
Potser ha arribat el moment d'introduir una cultura més pròpia del sector privat: objectius públics, indicadors mesurables i una rendició de comptes permanent.
Perquè, al final, només hi ha una pregunta que importa: Vivim avui millor que quan aquest govern va arribar al poder?
Si la resposta és no, tota la resta és, simplement, ornament ideològic.
Que passeu un bon dia.
Si quan descobreixes que et deuen milions la teva reacció és demanar a un altre que els reclami… potser no només tens un problema d’inversions. Potser tens un problema de lideratge.
I, mentrestant, ens prenen el pèl.
‼️ Girona, la gran ciutat catalana que no projectarà la final del Mundial.
🔶 Lluc Salellas ha fet públics alguns insults que ha rebut aquestes arran de la decisió
https://t.co/s3AmRekfH5
https://t.co/s3AmRekfH5
📹 VÍDEO | Lluís Gavaldà (@Els_Pets) demana a «Sant Leo Messi» un miracle abans de la final del Mundial: «Allibera'ns dels petards, les banderes espanyoles i el 'yo soy español'»
https://t.co/1qcVlqzKga
Vaja! Quina sorpresa!:
Espanya és un país on hi ha una regió que té el 16.5% de la població i contribueix el 20% dels impostos però que només rep el 6,8% de les inversions. Clarament, al gobierno de Espanya no li fa cap mena de vergonya discriminar contra una comunitat particular.
I ara tornem a preguntar a la gent d'ERC i del PSOE: d'on creieu que sortiran els 4.800 milions del nou finançament?
De nou, la consellera parla de Catalunya (el país) quan hauria de parlar de la Generalitat (el govern).
La Generalitat rebrà 4.700 milions més. Això és cert. Però aquests diners, o bé es finançaran amb impostos, o bé amb deute, o bé provindran de reduccions de despesa que Madrid fa a Catalunya.
En qualsevol d’aquests escenaris, els diners «nous» sortiran de Catalunya. Per tant, l’afirmació de la consellera és falsa.
Una mentida repetida mil vegades no es converteix en veritat. Es converteix en... una mentida repetida mil vegades.
Per entendre el que està passant amb el mestres, feu un cop d’ull al vídeo i si us sembla bé, passeu-l’ho 🤗
“Bon dia!!!! Una mestra de l’Institut Escola de Lloret ha fet un vídeo sobre el malestar docent i l’estem enviant a tothom perquè es torni viral. Ens ajudaria molt si el poguéssiu compartir: claustre, famílies, coneguts… Moltes gràcies!!! 👩🏻🏫🧑🏼🏫👨🏻🏫
La gran presa de pèl. El Dep. d'Educació farà desaparèixer prop de 90.000 ordinadors del professorat en perfecte funcionament i els substitueix per altres 90.000 de nous. I la Niubó no para de dir que no hi ha diners per atendre les nostres reivindicacions. Qui hi guanya?