Hoy, el capo Florentino Pérez y Almeida han perpetrado un nuevo pelotazo urbanístico. El Real Madrid saldrá beneficiado con un nuevo valor de suelo de 360M€ con la recalificación a la carta del PP. Dopaje financiero.
Entiendo que la @afefutbol, de la misma manera que con Dembélé y Ter Stegen en su día, estará muy preocupada por el tema Julián Álvarez y por cómo se están pisando sus derechos como futbolista dejando al jugador sin poder entrenar por el acoso que está sufriendo.
Ah no. Que solo emiten comunicados si con ello pueden perjudicar al Barça.
Una manera de tenir controlat el moviment “indepe” és controlar les seves defenses. Agafar advocats que no són independentistes en el marc d'un conflicte nacional es fa per què així sempre seran útils per ajudar a pactar amb l'enemic, cosa que un advocat independentista no faria.
I això, que fa anys que us ho diem amb el @lluisgibert , no era ni per enveja ni per fer clients. Era per pura lògica que ara els fets us demostraran. Perquè encara no ha acabat.
Un consell d'amic. No agafeu advocats "institucionalitzats" quan siguin temes de represaliats polítics.
I no us ho dic per fer clients. Per sort ja vaig fent.
☎️Gil Marín exige que acepte la oferta del Arsenal, ignorando los problemas de visado de su familia. Su mensaje ha sido despiadado: o se va a Inglaterra o se pudre en la grada, pasando por encima de Simeone para convocarlo solo a recibir los abucheos del Metropolitano sin darle un minuto, destruyendo así su carrera y su sitio en la selección.
Ante esta amenaza, Julián se ha roto por completo. El argentino ha dejado claro que jamás volverá a vestir la camiseta del Atlético y, entre lágrimas, se encaró con la directiva gritando que prefería retirarse del fútbol antes que ceder a su chantaje, abandonando las oficinas en pleno ataque de ansiedad. 💔
Mientras os venden que el Barça hace “palancas” el Real Madrid vuelve a ser salvado por la política de sus deudas como ya pasó en 2001.
No hagas RT ni nada… que si lo sabe mucha gente se enfadan.
Us explico una historieta maca, maca? Enga, aquí va!
Dues altes responsables de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, la gerent i la coordinadora econòmica, comencen a detectar presumptes irregularitats. Segons elles, hi ha diners destinats a determinats projectes que acaben finançant altres activitats, especialment vinculades al grup del doctor Manel Esteller.
També denuncien pressions, opacitat i assetjament laboral.
Durant mesos recopilen documentació. Quan consideren que tenen prou proves, presenten una denúncia de 208 pàgines davant l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Antifrau estudia el cas i les reconeix com a persones alertadores. Això significa que la llei les protegeix davant possibles represàlies per haver denunciat.
Mentrestant, l’Institut encarrega una auditoria externa. L’auditoria confirma que detecta desviaments de fons.
Poc després, comencen els acomiadaments. Primer una de les denunciants. En acabat l’altra. I també quatre responsables més vinculades a la denúncia. En total, sis acomiadaments.
L’Oficina Antifrau intervé. Recorda a l’Institut que les dues denunciants estan protegides per la llei i en demana la readmissió.
L’Institut no les reincorpora.
Davant d’això, Antifrau envia una comunicació al patronat de l’Institut recordant que la llei prohibeix qualsevol represàlia contra les persones alertadores.
Ara ve el que és bo …
Saps qui era la vicepresidenta primera d’aquest patronat mentre passava això?
- Olga Pané, consellera de Salut de la Generalitat.
Saps qui era la vicepresidenta segona?
- Núria Montserrat Pulido, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat.
Totes dues formaven part del màxim òrgan de govern de l’Institut quan es van produir aquests fets.
En resum: dos dels màxims càrrecs del patronat de l’institut, eren dues conselleres de la Generalitat, que malgrat que Antifrau, les advertia que les persones alertadores no es podien acomiadar, perquè estaven protegides per llei, elles ho han desobeït i no ho han depurat mai.
Anem entenent les multes, les acusacions, l’assenyalament i el falç discurs contra aquesta dona, de manera recurrent o ho voleu mastegadet i us fa falta també, un dibuixet?
És ben bé, que hi ha més cec, que el qui no hi vol veure.
🚨Pep Guardiola on Julian Alvarez situation concerning Barcelona, Arsenal, Simeone and Atletico Madrid president, Gil Marin:
🎙️Reporter: Pep, Álvarez wants Barcelona, but Atlético prefer Arsenal. You let him leave City when he was contracted — do you see the hypocrisy in Simeone’s handling of this?
🗣️Pep: Yes. And I will not pretend I don’t. When Julián was at City he had a contract until 2028. A real contract.
Diego wanted him. Fine. Every coach wants good players. But what did he do? He called Julián five times during the negotiation. Five. His son Giuliano was messaging him. De Paul. Molina. The whole Argentine family inside Atlético selling him the same line: ‘Come here, you will be the main man, not second behind Erling.’ That is tapping. That is convincing a player who is under contract to walk away from the club that paid him, trained him, and won everything with him.
And what did I do? I did not go on television to cry. I did not send my players to WhatsApp him at midnight. I did not tell the world that City would rather sell him to anyone except the club he actually wanted. I sat with him. He said he wanted a new challenge. I said: okay. If a player wants to leave, I am not a jailer. I thanked him for two years of enormous contribution. We facilitated the deal. We treated him like a human being, not a hostage.
Now the same player says, in public, with honesty: I want to fulfil my dream. Barcelona. Everyone in football knows what that means for an Argentine who grew up watching that shirt. And now Simeone and the president discover principles. Suddenly the contract is sacred. Suddenly ‘he is our player and we will look after him.’ Suddenly they will sell him to Arsenal, to the moon, to anyone — just not to the one club he named as his dream.
That is not protecting the club. That is spite. That is ego. That is a coach who was happy to tap a contracted City player when it suited him, and now pretends he is the guardian of loyalty when the player wants to go to Camp Nou.
You cannot call a boy five times to steal him from Manchester and then whistle him in your own stadium because he wants Barcelona. You cannot use De Paul and Molina as recruiters and then act shocked when the same player is honest two years later. Either contracts are holy or they are not. You cannot change the religion depending on who is buying.
Julián was never a problem for me. He worked, he pressed, he scored, he never complained in the dressing room. When he asked to leave, I helped him leave. That is respect. What they are doing now is the opposite. They are telling a World Cup winner: you can go anywhere except the place that lives in your head.
If Simeone wanted to be consistent, he would pick up the phone the same way he did in 2024 and say: ‘Go. We will not hold you hostage.’ Instead they hide behind Gil Marín, behind a clause nobody will ever pay, and they shop him to Arsenal like a punishment.
I have nothing against Atlético as a club. I have a problem with hypocrisy. You cannot hunt a player under contract and then chain him when he hunts his own dream. That is not leadership. That is fear dressed up as dignity.
Espanya sempre enganya. Sempre.
Ara intenten convertir una estelada en una provocació i una agressió en una resposta.
Però hi ha una cosa que no poden controlar: les imatges.
I les imatges no menteixen.
La policia va directament “a per ell” per mostrar una estelada. El treuen del mig d’un grup, l’agafen, li estiren l’estelada i comencen a donar-li cops, com si no hi hagués demà.
Que corri el vídeo. Que es vegi. Que no puguin tapar-ho amb mentides.
Ni una manipulació més. Ni una mentida més. Ni una agressió més disfressada de relat oficial.
Que ho vegi tothom.
Un tipo que hace esto a un adolescente que no puede defenderse debe ser expulsado inmediatamente de ser un servidor público, y menos con porra y pistola.
Es un delincuente con placa.
Mirad como le pega un codazo en toda la cara porque le sale de los huevos.
Aquest noi tenia 8 anys el 2017. Va viure amb pares i amics el “ni un paper a terra” mentre apallissaven avis i veins. 9 anys després, si el peguen s’hi torna sense pensar-s’hi. . És la llavor de l’1 d’octubre. Prepareu-vos fills de puta. El teu puny ens assenyala el camí.
Nano, tens l'honor extraordinari d'haver reviscut el moviment d'alliberament nacional de Catalunya, que estava molt apagat per culpa de la repressió política.
Creu-me, aquest és un mèrit que t'enduràs molts anys amb tu i del qual pots estar-ne orgullosissim.
Eternament agraïts.
Ergo admet que incompleix la llei.
Que hem de fer ara. Eh?
L’Ajuntament de Barcelona admet que evita inspeccionar i sancionar comerços pel català https://t.co/zSMxtIXrSb