Eritrean asylum seeker Abdoela Berhan, 35, has been jailed for six months after punching 20-year-old British woman Cleo Lake unconscious when she rejected his advances during a night out in Bournemouth in December 2024.
CCTV footage shows Berhan approaching Cleo and her friends outside a nightclub. After she told him to leave and pushed him away when he entered her personal space, he punched her in the face and knocked her unconscious. He fled, leaving her bleeding in the street with a broken nose.
Berhan, who was staying at the taxpayer-funded Britannia asylum hotel, claimed he acted in self-defense, but the judge rejected his account, saying Cleo was "entitled to reject" his advances.
District Judge Orla Austin imposed the maximum six-month sentence available for the assault, describing it as an "exceptional case" involving serious violence against a young woman who had simply rejected his advances.
Berhan had also recently been convicted of assaulting a Subway worker and criminal damage. Asked whether he would be deported after serving his sentence, the Home Office said: "Where a foreign national poses a threat to the UK, we will always seek to deport them."
When you're told to evacuate, evacuate! The speed of this forest fire in Navas del Rey, near Madrid, Spain is terrifying.
It took 8 minutest to reach the camera.
Sembla confirmat que els huthis del Iemen han atacat amb èxit la refineria de Saudi Aramco a Jazad.
És el primer cop des de 2022, i suposa 3 coses:
1. Aràbia Saudita ja és dins aquesta guerra, I ja no en podrà sortir fins al final. Els saudites son coneguts per la seva covardia i per tenir moltes, moltes, moltes armes... I ningú competent que les pugui fer servir.
Per això, abans dels atacs de juny del 25, molts dèiem que s'estava cuinant una aliança militar entre AS i Israel que estabilitzaria la regió.
2. La guerra es generalitza, i tal com us vaig explicar fa mesos aquí, NO es pot envair l'Iran, a banda que la doctrina militar informal ianqui diu que ells no saben operar en terreny muntanyenc.
Ara s'obre un nou front: l'estret de Bab-el-Mandeb, la porta a la Mar Roja i al canal de Suez, queda tancat o restringit.
Els huthis, és a dir, l'Iran, ho tenen fàcil: només els cal disparar un parell de cops contra algun vaixell, i les companyies d'assegurances amb seu a la City de Londres faran la resta.
3. Prepareu-vos per a un nou món sense el petroli de l'Orient Mitjà i possiblement sense el canal de Suez. Les conseqüències aniran més enllà del preu de la gasolina.
Bonus track: tot això es pot evitar si els imbècils que negocien en nom de Trump s'adonen de què només cal que la Xina senti el dolor. Tit for tat. Som tots al mateix vaixell, ens agradi o no, ells també.
Som a una versió cutre de Dune i encara no ens n'hem adonat.
The spice must flow.
Avui una dona al tren explicava que deixarà la feina. Té un nadó i no pot estar perdent hores atrapada al tren de rodalies constantment sense saber quan arribarà a casa.
Al lloc on treballo cada cop més gent intenta arribar en cotxe per manca d'opció de transport públic, però com que les rondes de Bcn es saturen a les 6:30h i costa trobar pàrquing, condueixen de nit i acaben de dormir al cotxe esperant que sigui l'hora d'entrar al curro.
És una situació de gradual col·lapse del país mentre el govern es dedica a cobrir els responsables.
https://t.co/d7hAhfkaM8
TESTIMONIS
Bona tarda, Victor. Treballo de cara al públic tramitant NIE’s i tinc moltíssims clients de Bangladesh empadronats al mateix pis. Desconec que viu en aquesta direcció però no estaria de més informar-ne els propietaris del que estan fent amb casa seva. Ja va haver un cas d’una familia de catalans que gairebe es queden al carrer a causa d’això.
El carrer és C/Correu Vell 5 al 1r pis.
Si pots investigar
La Barcelona endreçada de Collboni: homes que passen la nit als bancs d’un parc infantil i defequen allà mateix, sota l’arbre.
A la tarda vindran les criatures a jugar.
La @GUBBarcelona a 50m.
@bcn_ajuntament, si tolereu aquest desgavell, almenys poseu cabines WC. Per higiene.
Des de la festivitat de Sant Joan fins avui…
En un mes, un mes!
Un home apunyalat 11 vegades per defensar la seva propietat.
15 magribins perseguint gent pel carrer amb matxets per robar-los.
Una noia degollada al crit d’«Al·là és gran».
Un tiroteig a la Zona Franca.
Un altre al carrer Balmes de Barcelona, amb una víctima mortal.
Un enfrontament a cops de matxet que va sacsejar el barri de la Salut de Badalona.
Una batalla campal amb matxets durant la revetlla a les platges de Barcelona.
El Raval convertit en escenari de baralles entre màfies.
Un home sembrant el pànic corrent amb un matxet a mà.
Dos morts i un ferit greu després que un vehicle que fugia de la policia xoqués contra un cotxe aturat en un semàfor a Barcelona.
…
I avui, un home entra ensangonat a una comissaria de la Guàrdia Urbana de Lleida demanant ajuda després d’haver estat apunyalat.
Més de 100 apunyalaments i a tocar de la quarantena de tirotejos en el que portem d’any.
Tots estrangers. Tots nouvinguts.
Cada cop més gent portant esprai de pebre “per si de cas”.
El greu no és només que hagi augmentat la criminalitat, la delinqüència, els furts o les violacions amb penetració. Que també.
El més greu és que n’hi ha que s’estan lucrant i embutxacant una morterada a costa d’aquesta situació, mentre juguen amb l’oportunisme electoral i posen en risc la vida de tots.
La realitat ja no es pot maquillar i les urnes tard o d’hora parlaran.
Saps quant va costar la immigració no occidental només l’any 2018 a Dinamarca?
- 4.200 milions d’euros.
Saps quin percentatge de la immigració no occidental representava el grup MENAPT (Orient Mitjà, Nord d’Àfrica, Pakistan, Afganistan i Turquia)?
- El 50%.
Saps quin percentatge del cost fiscal net concentrava?
- El 77%.
Saps quan va haver d’assumir el contribuent per cada immigrant i any?
- 11.250 € nets.
És a dir, representant només el 50% de la immigració no occidental, el grup MENAPT ja concentrava el 77% del cost fiscal net.
Anem als Països Baixos?
Saps quant ha costat la immigració als Països Baixos entre el 2019 i el 2025?
- 400.000 milions d’euros.
Saps quants diners ha ingressat l’Estat neerlandès gràcies a l’explotació del jaciment de gas de Groningen des del 1959?
- 363.000 milions d’euros.
És a dir, els Països Baixos han destinat en només set anys, més diners en immigració que tots els ingressos obtinguts en 66 anys, gràcies a l’explotació del jaciment de gas de Groningen.
I saps qui assumeix aquest cost?
- Les famílies neerlandeses, amb una càrrega d’uns 5.000 € anuals per família per sostenir el sistema.
Ja hem passat per Dinamarca.
Ja hem passat pels Països Baixos.
Anem a Espanya?
Saps quin és el perfil majoritari de la immigració que arriba a Espanya?
- La immigració no qualificada.
Saps quin salari hauria de percebre un immigrant perquè la seva contribució fos positiva per a l’economia espanyola?
- 45.000 € anuals, sostinguts durant tota la seva vida laboral.
Saps quin és el salari medià
a Espanya?
- 24.497 € bruts anuals.
És a dir, el salari que, caldria per generar una contribució fiscal positiva és més d’un 50% superior al salari mitjà que es cobra actualment a Espanya.
Recordeu quan ens deien que la immigració venia a pagar-nos les pensions?
Si, ja ets pots estirar dels p��ls!
Ara a tot això, suma-hi, la pressió sobre la sanitat, l’educació, els serveis socials, l’habitatge i altres serveis públics. I que la majoria dels que venen la dona ni aporta, ni treballa.
Saps quin cost ens suposa assumir aquesta immigració? Un milió d’euros per família immigrant, al llarg del seu cicle de vida.
A Catalunya som els que més volum d’immigració hem rebut, els que més sol·licituds en el procés extraordinari de regularització hem registrat, a més de l’espoli fiscal de gairebé 30.000M€ que patim, any rere any…
No venen a pagar-nos les pensions.
Trafiquen amb persones.
Importen mà d’obra barata per no haver de millorar les condicions laborals.
Fan negoci.
S’omplen les butxaques.
Mentre s’aprofiten de la teva empatia i solidaritat.
I, mentrestant, Catalunya canvia, es col·lapsa, s’empobreix i cau. La substitució demogràfica de Catalunya. El seu somni.
Però tu continua pensant que el racista i el xenòfob és qui ho denuncia.
Continua mirant cap a una altra banda.
Quan vulguis obrir els ulls, estarà tot dat i beneït.
Saps qui paga el preu de la destrucció de Catalunya?
Tu.
Despertem d’una vegada?
8.800 euros li costaria tornar a moblar el seu pis. L'Ajuntament de Girona li n'ofereix 1.600.
Fa un any i mig, un veí de Girona va cedir el seu pis a l'Oficina Municipal d'Habitatge dins el programa 60/40 de lloguer social.
El contracte vencia el juny de l'any passat i ell volia recuperar l'habitatge per tornar-lo a llogar, ja fora de qualsevol programa municipal.
Quan al maig es va presentar a l'oficina per preguntar en quin punt es trobava el tràmit, li van dir que el pis encara estava ocupat i que la devolució s'endarreriria més del previst.
Finalment, l'Ajuntament li va tornar les claus en la data pactada. Però quan hi va entrar, no hi havia ni un moble, ni un llum, ni un portalàmpades.
Va anar a una botiga a demanar pressupost per tornar-lo a moblar: 8.800 euros. Només la reparació dels desperfectes que es va trobar —a càrrec d'un lampista— ja li va costar 1.800 euros de la seva butxaca.
L'Ajuntament, per "no ser parcial", segons diu el tinent d'alcaldia Sergi Font, va encarregar un peritatge extern.
El resultat: 1.600 euros. Ni cobreix la reparació que ja ha pagat, ni s'acosta al que costa tornar a moblar un pis sencer.
El veí no ho accepta. Ha presentat al·legacions al peritatge, ha anat al ple municipal a exposar el cas i porta més de dues setmanes plantat davant l'edifici consistorial amb una màscara de Guy Fawkes i un cartell que diu que l'Ajuntament de Girona li ha robat els mobles de casa seva fa un any. Assegura que no pararà fins que el consistori li faci cas.
Un ciutadà va cedir el seu habitatge a un programa social de l'Ajuntament de bona fe. Li'l van retornar buit, i ara li ofereixen una xifra que ni de lluny cobreix el que li ha costat. I encara ha de ser ell qui es planti al carrer perquè algú al consistori l'escolti.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i de les possibles solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AubGyn
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
TESTIMONIS
Visc al Raval de Barcelona des de fa més de quinze anys. Treballo com a terapeuta i estimo profundament aquesta ciutat. Barcelona és casa meva.
I precisament per aquest amor sento la necessitat de fer pública una situació que ja és insostenible, no només per a mi, sinó per a molts veïns.
En els darrers dos anys, l’ambient del meu carrer —un carrer que sempre havia estat tranquil— ha empitjorat greument. Al costat del meu edifici hi ha un bar molt petit, sense terrassa, regentat per persones d’origen pakistanès, que obre tots els dies de l’any, de vuit del matí a dotze de la nit, sense cap dia de descans.
Vull deixar una cosa molt clara: no denuncio l’origen de qui el regenta, sinó la desigualtat en l’aplicació de la normativa i la manca absoluta de control institucional. Aquest local gaudeix, de fet, d’uns marges horaris i d’una permissivitat que no es concedeixen a molts negocis portats per gent del país, que sí que són sancionats o vigilats amb rigor.
Des de la llei antitabac, en no poder fumar dins del local, els clients passen tot el dia i bona part de la nit al carrer: bevent, fumant, cridant, discutint i, massa sovint, barallant-se.
El resultat és que tot el problema dels bars s’ha traslladat directament als veïns.
Als qui no fumem.
Als qui no bevem.
Als qui no participem d’aquesta dinàmica.
Als qui simplement intentem viure i treballar a casa nostra.
A més, el bar accepta qualsevol persona mentre consumeixi, sense cap mena de filtre, i s’ha convertit en un punt habitual de trobada de persones vinculades a la delinqüència: tràfic de drogues, objectes robats, amenaces, armes blanques.
Davant del local hi ha un aparcament de motos que funciona, de fet, com a punt de reunió permanent. Els veïns convivim amb crits constants, intimidacions, baralles i una tensió contínua que no ens permet ni descansar ni treballar des de casa.
He intentat, com a veïna, demanar respecte. Demanar que abaixin el to, que es desplacin uns metres, que permetin la convivència. La resposta ha estat una escalada progressiva: males mirades, insults, amenaces explícites.
“He sentit dir que et pegaran una pallissa”.
“Com continuïs així, et tallaran el coll”.
Gestos clars. Paraules clares. Por real.
Durant mesos i mesos he trucat cada dia al 112. No de manera puntual, sinó constant, perquè la situació és continuada i cada vegada més greu.
Al principi, en algunes ocasions, venien els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana. Entraven al bar i, quan se’ls informava de possibles activitats delictives com el tràfic de drogues, de vegades demanaven els DNIs, feien escorcolls superficials, miraven i marxaven. No hi havia conseqüències. Tot continuava igual.
Amb el pas del temps, han deixat directament de venir.
Avui, quan truques al 112, cada dia, les persones que atenen el telèfon et tracten com si fossis una persona pesada, molesta, com si exageressis. I mentre intentes explicar una situació de convivència gravíssima, una situació que fa impossible viure a casa teva, et fan sentir que el problema ets tu per insistir.
En moltes ocasions, quan et deriven a la policia o quan la mateixa policia et truca, la resposta és sempre la mateixa:
que no poden ajudar-te,
que no poden intervenir,
que si tens algun problema, t’has de personar tu en una comissaria i presentar una denúncia.
Això passa fins i tot després d’haver viscut situacions d’enfrontament, amenaces i baralles, fins i tot quan el conflicte està passant en aquell mateix moment. Els mateixos Mossos et diuen que vagis tu a la comissaria, com si fos raonable exigir a un veí intimidat que s’exposi encara més.
Mentrestant, la realitat al carrer és encara més greu i dolorosa d’assumir.
Hi ha comerços regentats per espanyols que, per por a represàlies, han deixat de confiar en la protecció institucional i han optat per fer la pilota als delinqüents. Els porten croissants, els porten l’esmorzar, els tracten amb submissió, no per simpatia, sinó perquè no els destrossin el negoci i perquè, a canvi, els ofereixin protecció.
I aquesta dinàmica, profundament perversa, acaba estenent-se també als ciutadans.
Perquè quan la policia no protegeix,
quan l’Ajuntament no respon,
quan denunciar no serveix de res,
acabem depenent de qui controla el carrer.
Jo mateixa m’he vist en la situació d’haver d’acudir a delinqüents magribins, traficants de droga, per demanar-los protecció davant d’altres maleants. No perquè vulgui. No perquè ho aprovi. Sinó perquè és l’única manera real de sentir-se segur en el dia a dia.
És a dir: els delinqüents han substituït l’autoritat pública.
Són ells qui medien.
Són ells qui imposen límits.
Són ells qui “garanteixen” seguretat.
De veritat hem arribat a aquest punt?
De veritat una ciutat com Barcelona pot normalitzar que veïns i comerciants depenguin de la delinqüència per poder viure i treballar?
Treballo, pago impostos, intento viure amb dignitat. Com molts autònoms, ja és prou difícil tirar endavant. I ara, a més, no podem ni treballar des de casa pel soroll, la violència i la por.
Això no és convivència.
Això no és barri.
Això no és ciutat.
Denuncio públicament aquesta situació perquè em sento en indefensió absoluta.
Perquè la policia ho sap i calla.
Perquè l’Ajuntament ho sap i calla.
I perquè els veïns que volem viure en pau estem sent empesos, a poc a poc, a marxar de la nostra pròpia ciutat.
Barcelona no pot normalitzar això.
El Raval no pot quedar abandonat així.
I els ciutadans no hauríem d’haver de triar entre la por o el silenci.
Ho faig públic perquè se sàpiga.
Perquè no es digui que ningú va parlar.
Perquè no es digui que no va passar.
Lo que los medios ignoran.
En 2018 Turquía invadió Siria, expulsó a más de 200.000 kurdos y ahora está instalando palestinos en sus tierras. Cambio demográfico masivo.
Misma acción que condenan en Israel… pero con Turquía hay silencio total.
¿Por qué los kurdos no merecen la misma atención?
Doble rasero evidente.
Los derechos humanos no pueden ser selectivos.
¿Te sorprende?
3 - Sur les 900 matches disputés à la Coupe du Monde sur la période d'analyse d'Opta (depuis 1966), seules trois équipes n'ont tenté aucun tir lors du temps réglementaire :
🇨🇷 Costa Rica en 1990 contre le Brésil 🇧🇷
🇨🇷 Costa Rica en 2022 contre l'Espagne 🇪🇸
🇦🇷 Argentine en 2026 contre l'Espagne 🇪🇸
Petit-Poucet.
🚨 Mossos busca l'home que va agredir molt violentament un matrimoni d'avis al metro de Barcelona
La dona té la mandíbula trencada en dues parts i, segurament, haurà de passar per quiròfan
Carai amb el lladre: casc de moto, mitges al cap i tot per amagar aquesta barba d’aiatol·là.
Bona pallissa s’ha endut…
Honor al tio del patinet, tremendo castanyot s’ha cardat per aturar la moto. Els meus respectes!
Recordeu a Gilberto Antonio
Chamba, equatorià, que va assassinar a vuit joves a l'Equador, conegut com el Monstre de Machala, assassí en sèrie, que va entrar a Espanya, sense cap mena de control, va establir-se a Lleida i va violar i assassinar Isabel Bascuñana, una jove universitària, perpetrant un dels crims més execrables de les últimes dècades a Ponent?
Recordeu que deia Salvador Illa @salvadorilla sobre la regularització massiva?
Que era fals, que es regularitzaria a persones amb antecedents penals, i que era una altra mentida de la dreta, per manipular?
Ho recordeu?
Doncs, el Tribunal Suprem, acaba d’establir que les persones amb antecedents penals no poden ser causa de denegació automàtica de residència.
Violadors, assassins, torturadors, terroristes, jihadistes, lladres… ara a més, ens ompliran el país, amb ves a saber, quants Monstres de Machala més!
Si això no fa caure tot aquest govern amb pes, ja no sé …
A les 21.59 ens han donat ordre a les grans indústries de desconnectar-nos de la xarxa elèctrica per insuficiència de generació (demanda molt alta: aires acondicionats per onada de calor + una nuclear aturada per avaria).
Així de fràgil tenim el país...
Ni concert econòmic, ni principi d'ordinalitat, ni més recursos nets per a Catalunya.
No sé per què hi ha gent que se sorprèn: tot això ja ho vaig explicar a TV3 fa MOLTS mesos. I recordeu que la reacció de Junqueras va ser la d'insultar-me i de dir que jo no sabia dividir. La consellera d'economia em va menystenir tot dient que jo no hi entenia ja que jo vivia al món de l' "economia en colors". Fins i tot van treure al pitbull oficial del partit (Miquel Puig) a TV3 per a dir que la meva intervenció havia estat còmica.
Però, al final, resulta que el professor de les americanes tenia raó. Qui ho havia de dir!!!
https://t.co/DqAcKi4VF2
I’ve never seen a man film his divorce like it’s a brand launch.
Never seen a man claim a “glow-up” after leaving his wife and kids.
Never seen a man celebrate choosing happiness over his family.
Never seen a man abandon his marriage to “find himself.”
I rarely hear men talk about the stress of mental load or emotional labor, especially as fathers.
Why does this pattern only show up with women?
This photo must be seen by the entire world so people understand what Russia truly is.
A mother is holding her child as tightly as she can, trying to shield them with her own body while Russia drops guided аerial bоmbs on Sumy.
No child should grow up in a reality like this. No mother should have to become a human shield to protect her child.
Jobless people in 1991:
- Wake up
- Have breakfast
- Chill
- Dad finds you a job
Jobless people in 2001:
- Meet up with friends
- Binge-watch a movie
- Enjoy sunny weekends
- Friends connect you to a job
Jobless people in 2026:
- Apply for 500+ jobs
- Keep refreshing email
- Get called for 2 interviews
- Go through 7 rounds of interviews
- Get rejected
- Society calls you a failure
- You feel guilty even while resting
- You fall into significant debt
- Friends slowly stop calling you
- Depression hits hard