🟢 No oblidam d'on venim!
Avui fa 13 anys, el poble mallorquí va sortir al carrer per dir «Sí» a una educació pública, de qualitat i en català.
De cada dia més que mai, si ens organitzam som un poble imparable. ✊
Dissabte va sortir en paper i avui ja es pot llegir en digital. Un perfil més personal, a través dels records de mumare.
Gràcies, @claudiadarder , per escoltar-la i posar-hi paraules. I gràcies a mumare per compartir una part de la nostra història.
https://t.co/27L9YguBMq
Capacitat de decidir als nostres aeroports i unes institucions pròpies decididament a favor del decreixement turístic i la transformació econòmica.
Seria el resum.
I a partir d'aquí, molta de feina de tots plegats.
Quan des del PSOE, ara que ve campanya, diguin que volen limitar la compra d'habitatge a especuladors, cal recordar què varen votar ahir. Perquè a dia d'avui la regulació contractual és competència estatal, és allà on es pot fer ara mateix i no hi voten a favor. Que no enganyin.
El Consell, "per error", deixa 4.000 alumnes de FP sense programa de salut mental.
Els mateixos que no fallen mai per regar mitjans afins amb doblers públics, fer viatges a esquiar o per promocionar la seva festeta inventada.
Els seus "errors" reflexen allò que no els importa.
Com més hi pens, més m'indigna.
El Govern espanyol no vol que es debati (NO VOL QUE ES DEBATI!!!) una proposta de llei aprovada al Parlament de les IB que desenvolupa l'Estatut.
La raó: si els illencs opinam, els accionistes d'AENA privats podrien guanyar manco.
Firma 👉🏻 https://t.co/BffOzBpKUl
Fa un mes i mig sortíem al carrer per dir que Mallorca no es ven. Llavors no hi hagué ni representants del Govern ni publicacions institucionals fent-se'n ressò.
O una de dos, o no els molesta "la venda" o no els preocupa Mallorca. O potser les dues coses.
Si pensam que els governs progressistes no han anat prou enfora, la resposta no és donar força a qui vol tornar enrere. És donar més pes a qui vol anar més enllà.
Els pactes són necessaris, però no tots empenyen cap al mateix lloc.
Mallorca necessita un canvi real de model.
Mallorca no necessita créixer més. Necessita que qualcú tengui el coratge de posar límits.
I per fer-ho, primer hem de desmuntar alguns relats que s’han repetit fins a semblar veritat.
L’article de Climent Picornell d’avui n’explica un de molt bé. 🧵
El PP ja ha triat: tornar a obrir la porta al creixement.
Un exemple: places turístiques que abans es donaven de baixa definitivament, ara poden tornar a la borsa i ser reutilitzades.
No és un detall tècnic. És un model d’illa.
Obligats a partir d'un país que estimam, o a pagar el preu de quedar-nos-hi: sobreproduir al servei d'un sistema que ens expulsa, ens esgota i ens destrueix.
No hi ha cap interès per damunt del benestar de la classe treballadora. S'ha d'intervenir el mercat de l'habitatge ja.
Però m'agradaria que no es reduís només a una eina de conciliació. Els patis oberts no són un "aparcament" de nins, són una política educativa, comunitària i de dret a l'espai públic. I, si realment volem que funcionin arreu, també necessiten un finançament a l'altura.