@perrodemozart@Laia_Cervello La roja es u a eina d'estat molt important d'espanyolització. No se la deixeran perdre. Tothom necessita identificar-se amb alguna cosa tot i que siguis incoherent.
@jcamposasensi És trist veure com dia rere dia presumiu de la vostra ignorància. Per cert, si tant defensor ets de l'eivissenc i del formenterenc ets, per què no ho escrius amb d'aquests dos "idiomes"?
@jcamposasensi Gracias. Entonces no sé hablar tres idiomas. Se hablar 30
Catalán, castellano, inglés, ibicenco, mallorquin, valenciano, mexicano, argentino, colombiano, venezolano...
Mi CV acaba de aumentar sin mover un dedo
Hi ha una idea que la Sra. Sílvia Orriols no acaba d'entendre, i els seus votants i adeptes tampoc.
Catalunya fa 1000 anys que dura.
Però Catalunya no és un nació que hagi sobreviscut 1000 anys perquè expulsa gent. Catalunya ha sobreviscut perquè sap construir comunitat.
Hem superat guerres, derrotes, crisis econòmiques, dictadures i persecucions. Hem perdut institucions, llibertats i prosperitat. I, malgrat tot, sempre hem acabat tornant a aixecar el país.
... i sempre de la mateixa manera: Junts.
Això és el que va entendre millor que ningú en Jordi Pujol quan deia: "És català qui viu i treballa a Catalunya".
No era una frase ingenua. Era una estratègia nacional, perfectament formulada.
Un país de vuit milions d'habitants no pot permetre's dividir-se entre "els bons" i "els dolents", entre "els de sempre" i "els altres". Necessita sumar totes les persones disposades a treballar, respectar les lleis i sentir aquest país com a propi.
Naturalment que qui delinqueix ha de respondre davant la justícia. I si la llei preveu l'expulsió en determinats casos, que s'apliqui. Però pensar que el futur de Catalunya depèn d'expulsar dos xavalins que han robat 10 mòbils i han cremat un container és equivocar-se de batalla.
Els grans problemes de Catalunya són uns altres. El retrocés en prosperitat. La manca de productivitat. La dificultat d'accedir a l'habitatge. Una administració inoperant. El declivi educatiu. La baixa natalitat. La incapacitat política per arribar a grans acords de país. La deslleialtat espanyola.
Aquí és on ens juguem el futur. La grandesa de Catalunya mai no ha consistit a preguntar qui sobra. Ha consistit a preguntar què podem construir plegats. Con diu algú a qui aprecio molt: "No et quixis i tira".
Si fem bé les coses, hi caben tots els qui vulguin formar part del projecte català. Perquè aquesta és la nostra tradició. Es la nostra forma de fer les coses. Fa 1000 anys que funciona.
I quan Catalunya treballa unida, és un país extraordinàriament difícil de derrotar.
Qui no ho entengui, probablement encara no ha entès què ha fet de Catalunya el país més singular dels darrers 1000 anys, malgrat el seu impecable accent català.
El castellà fou imposat per la força a la immensa majoria dels territoris on avui es parla. Als PPCC fa 3 segles que la nostra llengua és perseguida amb objectiu de destruïr-la. El fals progressisme espanyol va de la mà dels hereus del franquisme en el seu negacionisme genocida.
"Vivim a casa amb papers falsos. Això vol dir que naixem, vivim i morim com estranys a casa nostra. Cap dels que som aquí no tenim papers que diguin que som catalans. Són papers falsos. Tan legals com vulguis, però són papers falsos."
36è aniversari del traspàs de M. de Pedrolo
@pild0rilla El districte únic que ens cal, és el de Portugal. El castellà a les universitats dels Països Catalans hauria de tindre la mateixa presència que el català a Castella.
El mes de juny de 1941 el Sr. Ramon Arrufat i Arrufat, veí del carrer dels Tallers, 30 de Barcelona, va rebre una multa de 500 pessetes (poca broma, eren molts diners!) per posseir una ‘biblioteca de llibres en català, de tendència separatista’.
Anem a parlar de fets històrics vigents que fan posar nerviosos a uns quants. Es ven el relat que la unió dinàstica va ser entre iguals, però la realitat jurídica és que hi havia segles de distància. Comparem les Constitucions de Catalunya (edició 1704) amb els furs de Castella. No tenien res a veure.
Mentre a Castella el rei governava per "gràcia divina" amb un poder gairebé absolut on els furs eren concessions reials que el monarca podia revocar o modelar, a Catalunya el sistema constitucional era radicalment diferent: Pactisme pur.
• La llei per sobre del Rei: A Catalunya, el Rei no podia dictar lleis tot sol. Totes les Constitucions s'havien d'aprovar en Corts, de mutu acord entre el monarca i els tres braços (eclesiàstic, militar i ciutadà).
• Si el Rei o els seus oficials vulneraven una constitució, cometien un "greuge". La Constitució 'Poc valdria' (1481) obligava a anul·lar immediatament qualsevol ordre reial que anés contra les lleis catalanes. Imperi de la llei en ple segle XV!
• La diferència clau: Els furs castellans eren privilegis territorials revocables; les Constitucions catalanes eren un contracte legal d'obligat compliment per a la mateixa Corona.
L'any 1714 (i encara menys al segle XV) no es va unificar res; es va destruir el sistema parlamentari modern i avançat al seu temps per imposar el model absolutista i centralista de matriu castellana a cop de decret de Nova Planta, i ens volen fer creure que les Constitucions foren derogades.
Passar de ser ciutadans amb drets pactats a súbdits d'un poder absolut. Per això fa tanta por recordar el que diu aquest llibre de 1704 vigent. Reivindicar la Plaça de les Constitucions de Catalunya no és un caprici, és fer justícia històrica enfront de segles de desmemòria.
🔄 Fes RT si creus que la història s'ha d'explicar sencera!
❤️ Dóna-li LIKE si estàs d'acord que cal rebatejar la plaça Espanya a #Constitucions ja mateix!
Iniciativa Popular: fes RT si estàs d'acord en reanomenar la "Plaça d'Espanya" de Barcelona com la Plaça de les "Constitucions de Catalunya", les grans oblidades de la societat catalana.