El tema de les esquerres d'aquest país és molt greu!!! Gràcies @Esquerra_ERC i @SomComuns per comportar-vos com la dreta i recolzar la poca transparència. Els docents d'aquest país se'n recordaran les properes eleccions.
Moltes paraules, contradictòries amb els vostres fets!!!
A VEURE, HO DEIXARÉ CLARET
M'importa un xiulet el que passi a Tombuctú, Cochabamba o Gaza.
Zero hipocresies.
M'importa, i molt, el que passi a Lleida o Girona. I sí, estic disposat a ser solidari i fer un esforç amb Lleida o Girona. Amb Gaza no.
Més coses.
Els meus diners on millor estan és a la meva butxaca. No vull que tu, polític, et dediquis a “redistribuir” la riquesa mitjançant uns impostos desorbitats.
Perquè no em fio ni un pèl de la teva redistribució.
Els meus impostos millor per tenir uns ferrocarrils en condicions (que no els tenim) una sanitat en condicions (que no la tenim) una educació en condicions (que no la tenim) una pagesia en condicions (que no la tenim).
Els meus diners per a un munt de coses més que m'afecten a la meva vida diària. Coses que m'afecten a mi i a la resta de ciutadans honrats que treballen, matinen, lluiten i pateixen per pagar aquests impostos.
Però no per donar “una vida digna” a menors marroquins. Els menors amb els seus pares, que és amb qui estan millor, i si de cas jo suggeriria que aquesta ajuda vingui de part del seu rei que és multimilionari.
En cinc mil milions d'euros està valorada la fortuna de Mohammed VI.
Dona per a unes quantes "dignificacions" no?
Més coses.
No. No m'obliguis a ser solidari amb ningú. No em dona la gana.
Ja seré jo solidari amb qui vulgui. O no seré solidari. És la meva opció i no vull que tu, polític, la forcis.
I com dic sempre: ni els africans són dolents, ni les menes són uns delinqüents, ni les famílies nombroses musulmanes són unes aprofitades. No hi van els trets per aquí. No.
Generalitzar és injust i simplement, sense hipocresies, és que no em dona la gana de ser solidari amb ells. I ja.
I com més diners em treguis per ser “solidari” amb aquests grups, amb pitjors ulls els miraré. I crec que aquest sentiment és compartit per molts ciutadans.
Perquè a més la teva solidaritat, polític, és falsa i impostada. No brolla de bons sentiments. La teva solidaritat té com a objecte motivacions tortes i electoralistes. La teva solidaritat és molt tèrbola.
A tu, polític, els nens d'Àfrica t'importen poc o gens. Tu, polític, l'únic que fas és instrumentalitzar el patiment dels nens de qualsevol part del món per treure'n un rèdit.
I això, campió, és força fastigós.
QUE BONICA ÉS BARCELONA
Quan érem petits jugàvem a ‘Cavallfort’. No és un joc infantil eminentment català (a fora en deien ‘Churro Mediamanga, mangotero’) però era molt popular als patis de les escoles i als carrers de Barcelona i arreu durant la postguerra.
Hi jugàvem formant dos equips de 4 o més nens (també hi jugaven les nenes, però molt menys). Sortejàvem quin equip feia de ‘cavall’ i quin saltava. Un dels que feien de ‘cavall’ es recolzava en una paret, i els altres, amb el cap entre les cames del de davant restàvem immòbils, esperant els saltadors. Els que saltaven ho feien damunt de les ‘esquenes del ‘cavall’, un a un, i quedaven asseguts sense tocar a terra amb els peus.
La ‘Ronda’ s’acabava si tots els saltadors aconseguien aguantar-se mentre es comptava fins a 11 sense caure a terra. Llavors canviàvem els papers. Si algú tocava a terra o el ‘cavall’ s’enfonsava perquè no aguantava el pes, l’equip es rendia i cridava “Fava!”. Els saltadors perdien i passaven a fer de ‘cavall’. I així successivament.
Era un joc molt popular fins fa dècades, abans que els jocs digitals (Ai!) el desplacessin.
LA BATALLA NAVAL DE BARCELONA
El 9 de juny del 1359, en el context de la guerra entre Pere el Cerimoniós (Catalunya) i Pere el Cruel (Castella), una flota castellana de 30 galeres i nombroses embarcacions de reforç es va presentar davant de Barcelona per conquerir-la. La costa estava plena de defensors agrupats per gremis i oficis que, a més d'armes, també portaven el seu penó corresponent. I el port estava protegit per deu galeres catalanes. Però, falcada en un banc de sorra hi havia una nau misteriosa coberta amb cuir i protegida amb fustes. Què s'hi amagava, a dins?
En un primer moment, els castellans van atacar des dels vaixells amb sagetes. Tot i això, la bona defensa dels barcelonins va impedir que hi hagués danys considerables. L'endemà els invasors van començar a llançar pedres amb brigoles, una mena de catapultes, però els projectils no passaven de la platja. Vist el poc efecte dels atacs llunyans, la flota castellana va decidir anar de front contra l'estol català. Però, quan la primera galera estava ben a prop, es va sentir de sobte un esclat eixordador que provenia de la nau falcada al banc de sorra i, tot seguit, una part del vaixell castellà va saltar pels aires.
En aquell moment es va fer un silenci total, fins que un nou esclat va rebentar una altra zona del vaixell i va fer volar part de la tripulació. Veient que el pànic s'escampava per la flota, en la qual anava el mateix Pere el Cruel, els castellans van decidir girar cua. La victòria catalana seria aclaparadora.
Els dos esclats que s'havien sentit eren producte d'una bombarda, una arma amb forma de canó que usava pólvora i que era poc coneguda a Europa, i menys encara a Europa occidental. De fet, d'aquella època pràcticament no en tenim constància de l'ús de la pólvora, un invent xinès que de forma progressiva arribaria a tot el continent. Pere el Cerimoniós tenia aquest as a la màniga i el va saber aprofitar al moment més oportú.
Més informació ⬇️
https://t.co/aoh2Kbliz8
❗️Comparteix i segueix-me 🔁🔥
OPINIÓ | @Xadamai_: " En qüestió de pocs dies hem descobert que el català és un problema per a un rector que viu a Barcelona, una molèstia burocràtica per a la Comissió Europea i una despesa excessiva per a bona part de la indústria cultural". https://t.co/35riGtpmfa
Bon dimarts tingueu.
El papa Lleó XIV defensa els immigrants, però al Vaticà no hi ha cap centre d'acollida per a ells. Com els pijoprogres de casa nostra: prediquen molt el dret a acollir, però sempre ben lluny de casa seva per no haver de conviure-hi. Quina hipocresia. Salut!