Si un pare paga, per cortesia, les quotes d'autònoms del seu fill perquè no arriba a final de mes, has de pagar l'impost de donacions.
En canvi, Zapatero pot tenir joies valorades en milions d'euros «per cortesia», sense declarar-les ni explicar d'on han sortit ni per què.
Entès?
@Perrroloco7 Le votan, porque viven del dinero que Sánchez les paga de nuestros impuestos.
El día que se enteren que, gane quien gane en las próximas elecciones, van a dejar de cobrar, porque ya no hay NextGen y que no podran salir a la calle por el aumento de la delincuencia, fliparan.
@rubnpulido Un viejo remolcador de 37m que quema hasta 3.000 litros de diésel al día. Estimación: 12.000-25.000 litros y 30-75 toneladas de CO₂ solo en ese trayecto.
¿Cuánto contamina realmente "salvar vidas"?
Sobre les lleis aberrants que tenim actualment, aquí en teniu un exemple:
Si un llogater relloga de manera irregular el teu habitatge i obté grans beneficis de manera fraudulenta, la multa —que pot arribar als 60.000€ o fins i tot superar-los— recau sobre el propietari.
És el que passa en un país on s'ha imposat la idea que el propietari és el dolent de la pel·lícula i el llogater un ésser de llum a qui cal protegir, fins i tot quan comet un delicte.
Seguint aquesta lògica tan brillant, també podríem multar els polítics cada vegada que un ciutadà incompleixi les lleis que ells mateixos aproven. Perquè, segons aquest raonament, el responsable últim és qui "deixa" que passi.
Una inversió absoluta de les responsabilitats. Un autèntic disbarat.
"Cuando el inquilino se vuelve ‘pirata’: alquiler turístico ilegal y multa para el propietario" https://t.co/7PGcC3QhZX
Dir que "ara es denuncia més" és una fal·làcia. El #MeToo va ser fa gairebé 10 anys. En els últims 5 no hi ha hagut cap fenomen que expliqui un augment sostingut de les denúncies.
Les dades del Ministeri de l'Interior mostren un creixement continu del 66% des del 2018, amb més de 15 violacions denunciades cada dia. Si fos només per una major conscienciació, l'augment hauria estat puntual després del #MeToo, no sostingut durant anys.
Les enquestes de victimització tampoc expliquen aquest increment. Calen polítiques basades en dades (prevenció, integració exigent i tolerància zero), no excuses que amaguen el problema.
Saps per què baixen els furts? Perquè els delinqüents se senten impunes, i els és més còmode i ràpid treure't un ganivet o una pistola per robar-te tot el que portes.
#ÚltimaHora 🔴 El pagador de Zapatero envía un escrito al juez donde confiesa que el ex presidente medió en el rescate de Plus Ultra https://t.co/6Ed5aocQUk
@seibur_ El cinísme de les no és esquerres cada cop més feixistes i corruptes, idiuen quela culpa és de "l'extrema dreta",malparits,ens han destrossat la societat a canvi d'enrriquir'se. Un ex-votant d'esquerres de tota la vida, decebut i emprenyat....mai més, i la culpa és el seu egoisme
@seibur_ Actuals líders esquerres no surten de la vida real, surten organigrames de partits, alguns amb llicenciatures i places funcionaris regalades pel mateix partit. Gaudeixen de drets conquerits per altres generacions, no per ells. Viuen com els neoliberals que tant critiquen
Fa una dècada, les denúncies per violació eren molt inferiors. Llavots l'esquerra va convertir el feminisme en bandera política: ministeris, manifestacions i noves lleis, com a gran avenç. Tot de cara a guanyar el relat, (es a dir, poder i milions) d'una problemàtica, llavors menor, però que amb poc temps han aconseguit convertir-la en un drama incontrolable.
Avui, amb ~15 violacions denunciades cada dia i un augment superior al 322% en deu anys, el silenci és eixordador.
Què ha fallat?
La llei del"Sólo sí es sí" va comportar rebaixes de condemna i excarceracions. A més, ja han passat massa anys des del fenomen #MeToo perquè pugui justificar un augment sostingut de les denúncies.
Les dades també apunten a una sobrerepresentació de certs perfils, dèficits d'integració i polítiques migratòries que van prioritzar la quantitat per sobre de la compatibilitat, però assenyalar-ho incomoda el relat.
La política ha deixat de resoldre problemes reals per fabricar narratives. Les víctimes mereixen justícia efectiva, prevenció basada en dades, immigració selectiva, integració exigent i tolerància zero amb la impunitat.
Necessitem governs que prioritzin els resultats, no els dogmes ni les modes ideològiques.
Amb l'habitatge estem repetint el mateix patró que amb les agressions sexuals: es construeix un relat simplista ("els propietaris són els culpables", igual que abans "la culpa de les agressions era dels homes en general"), s'assenyala un suposat gran enemic i s'aproven lleis que, en lloc de solucionar el problema, l'empitjoren.
La realitat dels "grans tenidors" (els qui tenen molts habitatges) és mínima: amb prou feines representen al voltant del 4% del parc total d'habitatges. I, dins d'aquest petit percentatge, els particulars amb més de 10 pisos són una fracció encara més petita. La major part correspon a les administracions públiques.
Tot i així, les lleis castiguen tothom per igual:
- Rebaixant els topalls del lloguer fins a nivells que no cobreixen ni les despeses ni els riscos.
- Ampliant la definició de "gran tenidor" (fins a 5 pisos en zones tensionades) per incloure moltes més famílies.
- Allargant els desnonaments durant anys a causa del col·lapse judicial, protegint la morositat i els casos de vulnerabilitat.
- Aplicant un IBI punitiu als habitatges.
- Mentre augmenta la demanda amb una immigració massiva sense planificar prou habitatge.
Resultat: menys pisos de lloguer, més "rellogadors pirates", preus reals més alts i propietaris arruïnats i desemparats que prefereixen no llogar. Tot plegat acaba provocant just l'efecte contrari del que deien voler combatre.
Quan aquest relat deixi de ser útil electoralment, buscaran una altra causa, un altre culpable, i destrossaran un altre sector.
Mireu les dades: des que governa el PSC (la filial del PSOE) a Catalunya, la inversió per càpita de l'Estat només ha passat de 119€ a 162€.
En canvi, a Madrid, on van fer fora completament al PSOE, ha passat de 158€ a 452€. Gairebé el triple de creixement.
De debò algú encara es pensava que votar el PSC ens portaria més favors del Govern central? Anaven molt equivocats.
Al PSOE no se l'ha d'estimar, se li han d'exigir resultats.
I potser hauríem de deixar de votar-los, per obtenir millors resultats.
La mateixa setmana que el seu soci de govern exigeix que els propietaris posin aire condicionat als pisos de lloguer, ens assabentem que Sánchez (sense pressupostos aprovats) ha tret 310 milions de la partida d'Educació per engreixar els sous de Presidència.
Mentre centenars d'escoles continuen en barracons, no hi ha cap centre amb una ventilació decent, els nens es maregen i es desmaien per la calor, i l'informe PISA mostra el declivi educatiu.
Així és com Sánchez i Bolaños entenen les prioritats: primer el seu xiringuito, els nens després.
Una vergonya.
A mi no m'entristeix; a mi m'encén.
Cada treballador paga centenars de milers d'euros en impostos al llarg de la seva vida per mantenir una sanitat pública que, en teoria, l'ha d'atendre quan pateix una malaltia greu.
Si hi ha un tractament disponible i el Ministeri de Sanitat decideix no finançar-lo o no dispensar-lo, potser el més just seria retornar als afectats els diners que han aportat al sistema perquè se'l puguin costejar ells mateixos, no?
Estrictament parlant, la lletra de la cançó no diu que visquem en una democràcia. El que diu és que qui diu o fa el que vol, pensant que no li passarà res, és un demòcrata.
Ara bé, a Espanya no sempre es pot dir o fer el que et doni la gana en qualsevol circumstància. Existeixen estructures públiques subvencionades, com l’Observatori de l’Odi, l’OBERAXE, l’Oficina Nacional de Lluita contra els Delictes d’Odi o el Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica, que es dediquen a assenyalar, monitoritzar i judicialitzar allò que ells consideren “odi”.
A més, com ja sabem, si fas o dius alguna cosa que no convé al poder, el Govern, a través d’Hisenda, et sotmet a inspeccions. I, com bé saps, per a Hisenda tots som culpables fins que ens arruïnem en judicis intentant demostrar el contrari.
Sobre aquestes dades, també crec interessant mencionar que les persones estrangeres representen aproximadament el 17,7% dels titulars de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), mentre que en les rendes mínimes autonòmiques d’inserció arriben a prop del 28,9% dels beneficiaris, malgrat que el seu pes sobre el conjunt de la població se situa entorn del 14–15%.