Vinc a recordar que:
• Junts, té acords amb el PSC: 50 municipis
• ERC té acords amb el PSC: 34 municipis
• PSC té 24 alcaldies, pactant amb Junts
• Junts, té 26 alcaldies pactant amb PSC
• ERC ha donat 15 alcaldies al PSC
• ERC té 19 alcaldies gràcies a acords amb el PSC.
• ERC ha regalat la Generalitat al PSC
• CUP té acords amb el PSC: 5 municipis
• ERC ha pactat amb PSC en 3 de les 4 diputacions catalanes
• Pedro Sánchez, governa espanya, gràcies als vots de Junts
• Junts ha registrat grup propi al congrés espanyol amb quatre diputats prestats del PSOE
• ERC ha registrat grup propi al congrés espanyol amb dos diputats prestats de SUMAR
• CUP ha pactat amb socialistes canviar el reglament i la cessió del diputat Ruben Wagensberg (ERC) per formar grup propi.
• ERC i Junts han pactat amb PSOE la col·locació de desenes de càrrecs en institucions espanyoles, Renfe Adif… etc etc ….
No us ho creureu
Han creat una comissió.
Cap responsabilitat, cap dimissió.
Una nova menjadora
No se. Això no s'arregla a les urnes. S'arregla amb llum foc i destrucció.
La consellera Romero SEGUEIX FALTANT A LA VERITAT.
Una cosa és la Generalitat (que sí que tindrá més diners per a finançar la sanitat o l'educació, o per a contractar més assessors amics del PSC).
I una altra cosa és Catalunya. Els diners addicionals que rebrà la Generalitat vindran d'una reducció equivalent de les despeses directes del gobierno a Catalunya (menys Rodalies) o bé dels impostos que JA paguen els catalans. Per tant, no seran "més diners per a Catalunya" sinó que són diners que o bé ja venien a Catalunya o bé paguen els catalans. És FALS, doncs, que vindran 4.686 milions més per a Catalunya.
La consellera repeteix la mateixa mentida una vegada i una altra perquè pensa que així enganyarà els il.lusos o els ignorants. Però la repetició NO converteix una mentida en veritat.
Tot això no és nou. Ja ho vaig explicar amb més detall fa un parell de mesos (adjunto post): https://t.co/trGv6XnZoK
A un pas del col·lapse
Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.
No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.
Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.
Però aquest és només un indicador.
L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.
També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.
És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.
Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.
Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.
No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.
Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.
Jo crec exactament el contrari.
El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.
Això no és solidaritat.
És irresponsabilitat.
Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.
Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.
Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.
Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.
Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.
Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.
Que passeu un bon Diumenge.
El puto Salvador Illa @salvadorilla después de hacer desaparecer a la DGAIA para borrar el mayor rastro de corrupción, con todos sus huevazos diciéndole al testigo protegido del caso y a los periodistas independientes que están sacando el caso a la luz, que no se escondan y si tienen algo que decir, que denuncien...
ATENCIÓ 8.39 h: Un greu error de control del Govern de Salvador Illa ha deixat Catalunya sense una puntuació PISA 2025 fiable i comparable.
👉🏻 Educació va permetre que s’excloguessin 591 dels 2.545 alumnes seleccionats —gairebé un de cada quatre— i no ho va detectar ni corregir a temps. El Departament admet que no va comprovar prèviament si les exclusions complien els criteris de PISA. En total, 493 alumnes van ser exclosos per discapacitat cognitiva, conductual o emocional; 92, per no dominar prou la llengua de la prova, i 6, per discapacitat física.
👉🏻 Alguns centres podrien haver confós els criteris de PISA amb els de les proves de 4t d’ESO, que es feien simultàniament però permeten més exempcions. Educació també apunta a la reorganització dels organismes d’avaluació com a possible causa de descoordinació.
👉🏻 El Govern coneixia el problema des del març, però no el va fer públic fins al 24 de juliol. Els resultats es publicaran el 8 de setembre i comptaran per a la mitjana espanyola, però la puntuació catalana no serà tècnicament comparable.
👉🏻 L’OCDE recomana que les exclusions no superin el 5%, però a Catalunya van arribar al 23,2%. Amb una part tan gran de la mostra eliminada, els resultats ja no representen fidelment l’alumnat català ni es poden comparar amb altres territoris ni amb edicions anteriors.
🤔 Dit ras i curt: es van excloure molts més alumnes del límit recomanat, ningú del Govern ho va controlar i Catalunya s’ha quedat sense una eina fiable per mesurar fins a quin punt empitjora el sistema educatiu. Que empitjora, ho sap tothom. No és una simple incidència tècnica: és una nova demostració de la incompetència habitual del Govern de Salvador Illa.
Via Viqui Novell
Centres de menors tutelats per la Generalitat a petar. Plens de persones de més de trenta anys, adultes i en perfectes condicions per treballar.
Persones que es passen més d’un any vivint en aquests centres, amb allotjament, manutenció i serveis pagats amb diners públics, fins que arriba una inspecció judicial.
Però espera, que encara n’hi ha més.
Perquè no només tenim centres de menors catalans, tutelats per la Generalitat.
No, no!
Tenim tot un entramat de centres gestionats per entitats, amb seu social fora de Catalunya, en llocs com Almeria o Múrcia, però que igualment accedeixen a ajudes i recursos públics de la Generalitat.
I atenció, encara hi ha més!
Sabeu quant ens facturen, cada any, aquestes entitats? Més de 23 milions d’euros anuals!
Més de 23 milions d’euros.
I ara ve la millor part.
Saps quant paga, per menor tutelat, la Generalitat a aquestes fundacions?
Més de 4.000 euros MENSUALS, per cada menor tutelat.
Més de 4.000 euros, CADA MES.
Mentre els nostres fills continuen vivint a casa, fins ben entrada la trentena, perquè no poden emancipar-se. Perquè no poden pagar un lloguer. Perquè els sous no arriben…
Estem pagant, a fundacions de fora, més de 4.000 euros, que saben que ni son menors, ni estan en situació de vulnerabilitat, ni tenen cap impediment per treballar, aprofitant-se descaradament, dels diners de tots els catalans.
Vaja… més o menys el mateix que et costa a tu mantenir el teu fill cada mes, oi?
Això sí que és igualtat.
Benvinguts al país de la presa de pèl contínua.
Una presa de pèl que tothom sap. Que tothom veu. Que tothom comenta.
I mentre els ciutadans treballem i paguem com rucs, uns cobren, altres gestionen i els responsables miren cap a una altra banda.
I aquí no passa res.
Alumnes amb 4, 5 o fins i tot 6 matèries suspeses obtenint igualment el títol i passant de curs, després de “reconsideracions” i reunions de claustre.
Exàmens en blanc, absentisme, alumnes que dormen a classe… Però el requisit real és presentar-s’hi. La resta ja s’arreglarà.
Més del 57% d’alumnes amb necessitats de suport per a un sol professor. Classes amb més d’un 70% d’alumnat immigrant sense recursos addicionals.
Hem passat de les “percepcions” als “casos aïllats”. Dels “casos aïllats als “brots psicòtics”.
I dels “brots psicòtics”…
ara arriba “l’error estadístic”.
Si amb el que veu i sap tothom, ens menteixen a la cara i a la descarada, imagineu-vos què deuen estar fent, amb tot allò que no veiem.
TESTIMONIS
Bon dia Víctor. M'ha arriba això via FB per si et val:
Fa tres mesos que busquem personal i no aconseguim cobrir les vacants.
Hem demanat candidats al SOC, al servei d’ocupació del Consell Comarcal i a Promoció Econòmica de l’Ajuntament. Ens envien currículums, fem entrevistes i oferim unes condicions totalment legals: contracte, alta a la Seguretat Social, sou per sobre del conveni, jornada de 8 hores al dia, sense hores extres i dos dies de festa a la setmana.
La setmana passada van venir sis persones pel seu compte a demanar feina. Totes sis ens van dir directament que només els interessava treballar sense contracte perquè estaven cobrant una ajuda i no la volien perdre.
Amb moltes de les persones que ens han fet arribar des del SOC o des d’altres serveis d’ocupació ens hem trobat pràcticament amb la mateixa situació.
Nosaltres ens neguem rotundament a tenir ningú treballant sense contracte. No només perquè és il·legal, sinó perquè no és la manera com volem treballar.
Després de cada entrevista amb persones derivades, enviem l’informe corresponent al SOC i expliquem el motiu del rebuig. Tot i això, la sensació és que aquests informes no tenen cap conseqüència.
I mentrestant, què hem de fer els empresaris?
No cobrir els llocs de treball i no poder donar el servei? O incomplir la llei i contractar persones sense donar-les d’alta només per poder continuar funcionant?
Tothom calla. Les inspeccions només es fan als empresaris i això s’ha d’acabar. Les conseqüències d’aquestes males polítiques creen un malestar en la societat q acabarà malament.
Si hem de tancar,tancarem i quan ja no quedi teixit empresarial a veure qui pagarà els impostos i per tant les ajudes. A veure qui donarà feina. Anem directament cap al tercer món.
🛑🛑🛑🛑
Salvador Illa acaba de travessar la línia.
Fins ara havia callat.
Ara el president de la Generalitat està tapant activament la CORRUPCIÓ de la DGAIA.
A OCTUVRE no hem fet INSINUACIONS.
Hem explicat FETS documentats.
Estan contra les cordes.
No ho podran ocultar.
La televisió ens amaga qui i com ha degollat una senyora gran, el diari ens amaga un "puta" al costat d'Espanya en la foto d'un mural, però tots tenen la barra de dir que les xarxes menteixen. Aquí, és l'únic lloc on ens podem informar amb fets de primera mà i totes les opinions.
Sense pressupostos
1. Ha creat 17 conselleries, el rècord de la història de la Generalitat.
2. Ha nomenat 260 alts càrrecs a dit
3. Ha incrementat les subvencions als grups parlamentaris de 3,7 a 3,925 milions d’euros anuals.
4. Ha destinat 900.000 euros al complement de productivitat dels treballadors del Parlament.
5. Ha previst 200 nous alts càrrecs a la nova estructura catalana de l’IRPF.
6. Les subvencions per projectes han passat d’1,5 milions a 6,6 milions d’euros, multiplicant-se per més de quatre, amb una mitjana que puja de 55.000 a 88.000 euros per projecte.
7. 300 nous alts càrrecs vinculats a la nova estructura de la DGAIA.
8. És el govern amb més estructura política de la història recent, amb 55 càrrecs de confiança més, que la legislatura anterior.
9. El nombre d’alts càrrecs i personal eventual no ha deixat de créixer durant el seu mandat.
10. 948 alts càrrecs i personal de lliure designació, amb sous que oscil·len entre els 95.000 i els 140.000 euros anuals.
11. Ha apujat el 265% a RAC1, un 54% a La Vanguardia, el 47% al Diari Ara i un 47% més al Punt Avui.
…
Amb pressupostos:
El primer que ha fet ha estat augmentar-se 10.000 euros el sou, ell i els seus consellers.
I davant de més de 2.000M€ en irregularitats a la DGAIA, n’ha canviat el nom, n’ha modificat l’estructura i ara hi posa al capdavant, un home del PSC, que ja formava part de la cúpula del Departament.
En qualsevol país normal, un govern amb una gestió així ja hauria hagut d’afrontar una moció de censura.
Aquí, en canvi, no passa res.
I ara, pregunteu-vos per què.
Han atorgat places d’acollida que no existien. Sense concursos. Sense normativa. A dit.
Han creat un imperi immobiliari de més de 500 pisos, comprats amb diners de tots, on els únics beneficiaris són les fundacions.
Les mateixes 12 persones continuen controlant la plataforma educativa, acumulant desenes de càrrecs.
788 milions d’euros destinats en quatre anys a aquests centres de manera irregular.
I han condonat 167,5 milions d’euros que havien estat atorgats de manera irregular.
I quan tot això es porta al Parlament per demanar explicacions, fugen de l’hemicicle com si hi hagués una estampida.
Davant les càmeres, tots es fan els sorpresos i els indignats.
Però quan toca donar la cara, desapareixen.
De què tenen por?
Que no us enganyin. Estan tots emmerdats fins al cap.
Ah, és clar! Però què és un atac personal? I per què els atacs personals amb tics xenòfobs són pitjors que els atacs personals amb tics racistes o polítics? Dir Nazi és acceptable? I parrac? I nyordo? I lazi? I negre? I blanc? I taronja? I curt? I traidor? I lladre? I estafador? I corrupte? El que per a un és un insult, per a un altre és una descripció.
I després hi ha el problema de qui decideix què és un atac personal? Tu? El teu partit? La majoria? Les esquerres? La gent decent? Els demòcrates? Els experts? Els advocats? Les xarxes socials? Les nacions unides? La UE? La "moda" de la correcció política?
Precisament perquè és impossible posar-se d'acord sobre què és un insult o un atac personal, les democràcies liberals s'inventen la idea de llibertat d'expressió com a pilar fonamental de la democràcia: com que el què per a tu és normal per a mi és un insult i a l'inrevés, el millor és que tothom pugui dir el què vulgui. El cost és que hi ha vegades que algú dirà coses que per a mí són desagradables. Però prohibir el que a mi no m'agrada és pitjor que entrar en una carrera de prohibicions que acaba en un món on ningú no pot dir res per por a ser perseguit. Això és especialment dur per a les minories. Si deixem que les majories no deixin parlar a les minories, la democràcia esdevé autoritarisme.
El parlament ha de ser un lloc on es PARLA en llibertat i amb llibertat. Tots els altres camins porten a la dictadura.
Mi querido Navegante: LA HISTORIA COMPLETA es que cuando se calcula TODO (es decir, cuando se estiman las balanzas fiscales) y sale la diferencia entre los impuestos que pagan los catalanes (incluyendo los que se deberán recaudar para pagar la deusa) y TODO EL GASTO que se hace en Catalunya y sale que Catalunya tiene un déficit que ronda los 20.000 millones de euros o el 8% del PIB Catalán. Ahora bien, cuando se publican esos estudios COMPLETOS, entonces salen todos los bobos y nos explican que los gastos se deben calcular de manera distinta y ponen todas las excusas para invalidar los cálculos.
Dicho eso, qué argumento se puede dar para justificar que la inversión del estado en Catalunya és solo el 8,6% del total (un número más o menos constante desde 1992) cuando la población catalana representa el 16,5% del total. Si se tratara a TODOS LOS ESPAÑOLES POR IGUAL, no debería el estado invertir el 16,5% del total en Catalunya? Cómo se justifica que solo sea la mitad???
Antes de acusar a los demás de escribir historias parciales, estudia un poco el tema y así te ahorrarás hacer el primo públicamente.