Top Tweets for #Infopunt

Entre roses i acer. 🌹⚓️ Ahir vam viure un Sant Jordi de rècord: 27 milions d’euros en vendes, una Superilla literària desbordada i la paraula com a refugi. Però mentre Barcelona signava llibres, el món ens tornava una imatge molt més crua: tensions navals a l'estret d'Ormuz, una purga fulminant al Pentàgon i el silenci digital de Putin. 📉💻 Dels 101 anys de poesia d'Isabel Oliva fins al bloqueig d'una de les infraestructures globals. Analitzem la ressaca informativa d'una jornada on la fragilitat i la bellesa han conviscut en una mateixa portada. 🎧 Escolta l’anàlisi completa al nostre nou podcast de l'infoPunt.

Una visió de l'actualitat del 21 d'abril de 2026. 📊 La intel·ligència de mercat de l'FMI rebaixa les expectatives de creixement global, no per una falta de demanda, sinó per la vulnerabilitat de les rutes logístiques (Estret d'Ormuz) i la tensió bèl·lica latent. A nivell corporatiu i legal, el cas OpenAI a Florida marca un precedent crític sobre la responsabilitat algorítmica en la seguretat pública. Hem sintetitzat l'actualitat i la seva interconnexió en el nostre darrer podcast editorial. Una eina imprescindible per a perfils que necessiten anar més enllà del titular i entendre la lògica sistèmica del moment. 👉 Podeu escoltar el podcast sencer en aquesta publicació! #Geopolítica #EconomiaGlobal #IA #Lideratge #Estratègia #infoPunt #Podcast

La guerra invisible de Myanmar, on la indústria de l’estafa digital desafia governs i potències https://t.co/To9rTpE0iO ◽️Una xarxa gegantina d’estafes en línia s’ha convertit en una de les principals fonts de finançament del crim organitzat i dels règims autoritaris del sud-est asiàtic. ◽️El centre d’aquesta economia paral·lela és Myanmar, on la corrupció, el conflicte i el col·lapse estatal han permès florir una indústria que ja mou milers de milions de dòlars i atrapa desenes de milers de persones. A l’ombra dels conflictes armats que sacsegen Myanmar des del cop d’Estat del 2021, una altra guerra s’està lliurant en silenci: la de les estafes digitals. Ciutats frontereres com Myawaddy, Laukkai o Shwe Kokko s’han convertit en seus de vastos complexos on milers de persones —moltes d’elles víctimes de tràfic de persones— treballen sota coacció en operacions fraudulentes que inclouen falses inversions, cites sentimentals o esquemes de criptomonedes.

El desglaç de Groenlàndia: un risc creixent per a les costes europees El canvi climàtic no sols és una qüestió de temperatures més altes: també transforma sistemes complexos com les glaceres i les grans masses de gel de Groenlàndia. Al nord-est de l’illa, el glaciar Nioghalvfjerdsbræ (79° N) il·lustra aquest perill. Des de mitjans dels anys noranta, un llac de fusió d’uns 21 quilòmetres quadrats s’ha format sobre la seva superfície. En un recent comunicat, l’Institut Alfred Wegener (AWI) ha explicat que aquest llac, alimentat per l’escalfament atmosfèric, ha obert esquerdes gegantines i ha provocat que l’aigua que s’hi drena aixequi el glaciar. El llac va aparèixer per primera vegada el 1995, i fins al 2023 s’han registrat set drenatges sobtats, quatre en els darrers cinc anys. Aquests episodis generen camps de fractures triangulars i canals (moulins) amb obertures de desenes de metres per on l’aigua arriba a la base del gel. Les fissures romanen visibles durant anys, mostrant que el desglaç superficial pot canviar de manera duradora l’estructura d’una glacera. Aquest article revisa el context científic i les implicacions d’aquests fenòmens, i exposa com el desglaç de Groenlàndia pot afectar Europa. L’objectiu és combinar una mirada periodística amb un punt de vista crític, fonamentat en dades recents. Context climàtic: un gel que es fon més ràpid del que sembla Groenlàndia conté una de les reserves d’aigua dolça més grans de la Terra; si es fon completament, el nivell del mar pujaria uns 7 metres. Des del 2002, la seva capa de gel perd al voltant de 267 miliards de tones de gel cada any. L’Observatori Climàtic de la NOAA assenyala que el nivell global del mar s’ha elevat 3,6 mil·límetres per any entre 2006 i 2015, més del doble del ritme del segle XX. L’Agència Europea del Medi Ambient (EEA) estima que el nivell del mar augmentarà entre 0,28 i 0,55 metres d’aquí al 2100 en un escenari d’emissions baixes, i entre 0,63 i 1,02 metres en un escenari d’emissions molt altes. Models que consideren un desglaç ràpid de les capes de gel projecten fins a 5 metres d’augment per al 2150. Segons un estudi publicat el maig de 2025, la fusió conjunta de les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida s’ha quadruplicat des dels anys noranta, i en l’actualitat perden uns 370 miliards de tones de gel per any. Els científics alerten que fins i tot limitant l’escalfament global a 1,5 °C, la fusió podria desencadenar una pèrdua de gel irreversible. Al mateix temps, les glaceres de muntanya de tot el món (excloent les grans capes) han perdut 273 miliards de tones de gel anualment entre 2000 i 2023, amb una acceleració del 36 % en la segona meitat d’aquest període. Aquesta fusió global ha contribuït 18 mm a l’augment del nivell del mar des de l’any 2000. El 2025, la temporada de desglaç a Groenlàndia ha mostrat signes d’intensificació. L’Observatori de la NASA ha destacat que a finals de juny les taxes de fusió de la superfície estaven lleugerament per sobre de la mitjana, amb dos episodis de fusió intensa al maig i al juny, especialment a la vora occidental de la capa de gel. Aquestes onades de calor deixen al descobert gel més fosc amb menor albedo, que absorbeix més radiació i accelera el desglaç. Descobriments científics recents: de les escletxes als canals subglacials El cas del llac del 79° N il·lustra com l’aigua de fusió pot desestabilitzar una glacera. Els investigadors de l’AWI han observat que l’aigua del llac es filtra a través de fissures i, en drenar-se, obre camps de fractures triangulars i grans canals. L’aigua flueix cap al fons del gel, actua com un lubricant i eleva el glaciar, alterant la seva estructura. Els drenatges sobtats esdevinguts des de 1995 s’han fet més freqüents, amb quatre esdeveniments en els últims cinc anys, i alguns canals romanen oberts durant anys. Aquests fenòmens indiquen que la fusió superficial no és només un procés gradual, sinó que pot provocar ruptures abruptes que acceleren el flux de gel cap a l’oceà. A més, l’escalfament atmosfèric i l’entrada d’aigua de mar càlida sota les llengües flotants provoquen una pèrdua de gruix considerable de les glaceres. Mesures recents del mateix AWI mostren que el gruix de la llengua flotant del 79° N ha disminuït més de 160 metres des de 1998, i alguns canals sota el gel arriben a 500 metres d’alçada, molt més alts que el gruix de gel que tenen al damunt. Aquesta combinació d’aigua superficial i basal accelera la inestabilitat i pot conduir a la fractura de les llengües de gel en les properes dècades. Impacte sobre el nivell del mar i projeccions futures El desglaç de Groenlàndia és ja la principal contribució individual a l’augment del nivell del mar. Com s’ha esmentat, la capa de gel de l’illa perd al voltant de 267 miliards de tones de gel anualment des de 2002. La pèrdua combinada de les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida a un ritme de 370 miliards de tones per any ja ha provocat que la taxa de pujada del mar hagi més que doblat el ritme del segle passat. Les projeccions de l’EEA indiquen que, depenent del nivell d’emissions, el nivell global del mar podria augmentar entre 0,28 i 1,02 metres el 2100. En escenaris extrems de desintegració de les capes de gel, l’augment podria superar els 5 metres el 2150. Aquests augments no són només números abstractes: implicarien erosió costanera, inundacions freqüents i salinització d’aqüífers, afectant tant ecosistemes com comunitats humanes. Implicacions específiques per a Europa La majoria de les costes europees experimentaran un augment del nivell del mar similar al global, amb algunes excepcions importants. A la costa nord del Bàltic i al litoral noruec, l'ajustament isostàtic postglacial fa que el nivell relatiu del mar pugi més lentament o fins i tot disminueixi. En canvi, regions com el Mar del Nord, el Canal de la Mànega i parts de l’Atlàntic europeu podrien veure increments superiors a la mitjana, augmentant el risc per a ciutats que es troben a nivell del mar, o fins i tot per sota, com Hamburg, Bremen o Amsterdam. Un estudi sobre nivells extrems de mar a Europa estima que la pujada relativa del nivell del mar pot arribar a 53–77 cm el 2100 i que les regions del Mar del Nord i l’Atlàntic podrien superar els 75 cm en escenaris de fortes emissions. Aquestes previsions impliquen l’ampliació de defenses costaneres, la reorganització de ports i infraestructures i, en última instància, desplaçaments interns de poblacions costaneres. A mesura que els fenòmens de tempesta i onatge interactuen amb l’augment del nivell del mar, les inundacions excepcionals podrien convertir-se en esdeveniments anuals o quinquennals. Principals problemes i conseqüències Els esdeveniments com el drenatge sobtat del llac al 79° N mostren que la fusió no sempre és gradual. Quan l’aigua troba una escletxa, pot esquinçar el gel en qüestió d’hores i transportar grans volums d’aigua al mar, elevant temporalment el gel i deixant una xarxa de canals que romanen actius. Aquest comportament imprevisible és problemàtic per als models de projecció: no sols accelera la pèrdua de gel, sinó que també allibera sobtadament aigua dolça que pot afectar la circulació oceànica, com la circulació meridional de retorn de l’Atlàntic (AMOC), amb possibles repercussions sobre el clima europeu. A més, la pèrdua de gel d’aquestes magnituds redueix la disponibilitat d’aigua dolça emmagatzemada en glaceres i camps de gel, que és vital per a nombroses comunitats locals a diferents parts del món. La fusió global de glaceres no només contribueix a l’augment del nivell del mar, sinó que també amenaça els recursos hídrics per a regions com l’Himàlaia o els Andes. Conclusió: una crida a l’acció i a la resiliència El desglaç accelerat de Groenlàndia és un símbol clar dels límits del nostre sistema climàtic. Les dades més recents mostren que l’escalfament global està portant les capes de gel a punts de no retorn . Tot i que alguns processos ja estan en marxa, els científics insisteixen que reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle pot evitar els escenaris més catastròfics i alentir la fusió. Europa, amb costes densament poblades i infraestructures crítiques, haurà d’invertir en adaptació (dics, urbanisme resilient, restauració d’ecosistemes costaners) i en mitigació global. Com va recordar l’experta Angelika Humbert en la presentació de l’estudi, cal un monitoratge continu i una cooperació internacional per comprendre i respondre a aquests “canvis extrems”. La resistència al desglaç no vindrà només de la tecnologia, sinó de la capacitat política i social de respondre amb celeritat. Les fredes xifres —21 quilòmetres quadrats de llac, 370 miliards de tones de gel perdut, 273 miliards de tones de glaceres— amaguen una veritat incòmoda: el gel s’està fonent més de pressa del que podem reaccionar-hi. Però també són un toc d’alerta: encara som a temps de moderar el ritme i de preparar-nos perquè els nostres pobles costaners no quedin literalment submergits.

la Portada d'infoPunt 15 articles seleccionats per a tu per la seva actualitat o el seu grau d'interès. Anem actualitzant els articles presents de forma periòdica, per a aquells que voleu comprar la col·lecció en comptes de fer-vos mecenes de l'infoPunt. Amb un únic pagament podreu anar consultant els articles seleccionats en aquell moment (perdreu l'accés quan siguin eliminats d'aquesta secció, si no són en obert). https://t.co/fWQWcXTgcW

Crida urgent per a la integració dels Balcans a la Unió Europea https://t.co/K20V9rNwLr Els Amics dels Balcans reclamen a la UE una adhesió col·lectiva dels sis països candidats abans que s’agreugi la inestabilitat regional. Des de Ljubljana, el grup Amics dels Balcans ha reclamat a la Unió Europea una adhesió col·lectiva dels sis països candidats per evitar un empitjorament de la inestabilitat regional. Amb figures destacades com Borut Pahor i Tanja Fajon, el fòrum alerta que l’estratègia actual de Brussel·les és contraproduent i està erosionant el suport popular a la integració. Alhora, un informe franco-alemany apunta a mesures dràstiques contra la República Srpska de Bòsnia i Hercegovina si no rectifica el seu rumb separatista, en un intent d’evitar l’esfondrament del país i mantenir-lo dins del camí europeu.

Té dret la classe mitjana a l'accés a l'habitatge? https://t.co/KLsYoSs5Jn L’equilibri entre mercat i polítiques públiques es posa a prova arreu del món, amb models desiguals i reptes estructurals. El dret a l’habitatge per a la classe mitjana s’està erosionant a moltes ciutats globals per factors com l’especulació immobiliària, la turistificació o la manca de polítiques públiques eficients. El panorama global mostra que el dret a l’habitatge per a les classes mitjanes ja no és garantit, sinó que depèn d’un equilibri fràgil entre estat, mercat i comunitat, enmig d’una crisi de l'habitatge creixent. En aquest article repassem la situació a sis països d'Europa, Llatinoamèrica i Àsia.

A infoPunt hem unificat en única categoria la possibilitat de ser membre de la nostra comunitat a Patreon, i poder gaudir dels continguts que publiquem a aquesta plataforma. Ara pots ser Mecenes d'infoPunt per només 3 euros al mes (IVA a banda). Aquest import puja per a qui es faci mecenes de l'infoPunt des de plataformes iOS. https://t.co/Wlewf2SuTU