Estic a Italia. M’he trobat uns espanyols emprenyats com una mona perquè en lloc els atenen en espanyol. Ja els hi he dit que fora d’Espanya el “castellano” no serveix per res, cal saber anglés. Encara s’han emprenyat més.
Mitjans de comunicació i comptes personals dient que no hem aplaudit el diputat Puig...
No només l'hem aplaudit, hem reprovat els missatges deshumanitzadors de pp i vox...
#SalvemCatalunya
Els diputats del PSC tenien tantes ganes que d'apliqués la llei d'amnistia que -de l'emoció, segur- han quedat paralitzats quan ha entrat a l'hemicicle el diputat @LluisPuigGordi
T'equivoques de ple en les dues coses perquè jutges la història de Catalunya amb ulleres espanyoles o anglosaxones:
* Quan hi havia una Pubilla, el cognom era matrilineal: En el dret català, quan una dona era l'hereva del patrimoni (la Pubilla), era l'home (el pubill o cabaler) qui es mudava a casa d'ella, era ell qui hi aportava l'aixovar i els fills rebien sovint el cognom o el nom de la casa de la mare per perpetuar el llinatge d'ella! Això a Castella o a Anglaterra era impensable.
* La dot i la separació de béns eren l'escut de la dona, no la seva submissió: Dir que érem "igual de patriarcals que les veïnes" és ignorar la realitat jurídica més elemental. A les societats veïnes (Anglaterra, França o Castella), quan la dona es casava patia una "mort civil": els seus diners passaven a ser propietat del marit i no podia signar ni un contracte sense permís. Sota les Constitucions de Catalunya, la dot seguia sent propietat intocable d'ella, el marit tenia prohibit malvendre-la, els seus béns propis (parafernals) els administrava ella sola sense demanar permís a ningú, i si enviudava es quedava amb el control total de tota la casa i les terres del marit (Tenuta).
Òbviament que a l'Edat Mitjana o al segle XVII no existia el feminisme del segle XXI enlloc del món, però equiparar un país on la dona era mestressa dels seus béns, senyora de la casa i sobirana en Corts amb països on legalment era una menor d'edat propietat del marit és negar una superioritat civil catalana de segles!
I la Quarta Compilació de les Constitucions de la República actualitzarà aquesta tradició d'avantguarda a la igualtat absoluta d'avui.
Tens tota la raó: la cultura oficial de l'autonomisme viu instal·lada en la flagel·lació constant i l'autoodi. Prefereixen gastar milions a fer-nos sentir culpables per les misèries del segle XIX (quan ja érem una província ocupada militarment i sotmesa a les lleis colonials espanyoles) abans que explicar com n'érem de lliures i avançats quan teníem un Estat propi.
Amaguen deliberadament les Constitucions de Catalunya perquè, si el poble descobreix que fins al 1714 les dones i els homes catalans tenien més drets i llibertats que ningú a Europa, el complex d'inferioritat s'acaba de cop i la gàbia del 78 cau pel seu propi pes!
Et deixo 35 documents històrics d'escriptors CASTELLANS que afirmen que la senyera era originària del Comte de Barcelona.
Ara no ploris.
https://t.co/S4aze5wvDQ
Després d'insultar-lo, desacreditar-lo i fer-li la vida impossible, al final les universitats hauran de donar la raó a en Jordi Bilbeny i a l'@inhcat perquè en Colom era català i tota la descoberta i conquesta d'Amèrica va ser una operació catalana.
https://t.co/2hgEEGm3hL
I tant que passaria! De fet és la confirmació científica del que tothom sap, que Colom era de Nació Catalana. Caldria reescriure tota la història, escrita pels castellans, i posaria la nostra Nació on li correspon. De totes formes no cal l'ADN per saber que Colom era de nació catalana. Colom després d'enriquir els seus reis va acabar empresonat a Castella, Valladolid, i va morir sense reconeixement cosa habitual per part de l'estat ocupant.