Hui hem anat a Orriols, clar.
Un club humil que tracta de fer front a un deute asfixiant, posa tots els seus mitjans humans i materials durant dos setmanes al servici dels damnificats per la barrancà.
Aplega el moment de tornar a jugar.
Eixe club envia autobusos a arreplegar i tornar a tots els abonats de les zones afectades que volien vindre.
Convida a les escoles de futbol de tots els pobles damnificats a que isquen, en una Senyera gegant, a formar part de l'homenatge a les víctimes.
L'afició rival –il·licitans, valencians– se suma a tots els actes en un respecte reverencial.
El minut de silenci és tan aborronador que se sent la remor de les persones que hi ha fora de l'estadi.
"Alla on renaixen les cendres".
"Gràcies a tots per l'ajuda".
"Només el poble salva al poble".
Camisoles blaugranes tacades de fang.
Polseretes solidàries per a reconstruir els camps de futbol.
Les notes de l'himne tocades en un fliscorn.
Els noms de tots els pobles en l'anell superior i en la grada de @levantefans1909
Les banderes de tots els qui ens han vingut a ajudar, entre centenars de senyeres.
Les llàgrimes d'un entrenador que és de Madrid.
La celebració del gol de l'empat d'un xic d'un poblet de Girona, que fa temps que entengué on estava: ni somriu, després de marcar; mostra en el pit el missagte "Sempre amb el nostre poble", i alça cara al públic una senyera, besant-la.
L'aplaudiment d'un estadi entregat, en cada moment.
La pell de gallina tot el temps, les llàgrimes, els amics, els abraços, les mirades, les bufandes al vent.
Hem rescatat un punt davant d'un gran rival. Els nostres jugadors estaven com tots nosaltres, en el cap en un altre lloc, atenallats, en les cames i les botes carregades d'emocions. Quasi m'ha paregut bé l'empat. L'Elx s'ha portat sensacional.
He pillat a Felipo (8 anys) dient a Albert (6), abans del començament, que hui no m'interessava el partit, només el minut de silenci.
Jo hui en realitat només volia que el Llevant estiguera a l'alçada i que el futbol servira per a que tots els afectats pugueren sentir-se una miqueta recomfortats després de tant de patiment.
I ausades que el Llevant UD ha estat a l'alçada. Tots els qui formen el club. De l'últim al primer. Els quinze minuts previs a l'inici del partit de hui han sigut un tresor que no oblidarem mai.
Mos fills també ho havien entés: el partit, en realitat, no ens interessava massa a ningú. Tots volíem lo mateix: llançar un crit unànim d'ànim i esperança a la nostra gent.
Gràcies a tots per fer-nos sentir orgullosos de ser llevantins, de ser valencians.
Bo, alguns Ja ho sabreu, però, després de tot el rodat i tot el que ha passat, mireu que s'han trobat els meus companys de la @UnioLlauradora en EL CORTE INGLES, d'un comerç d'Almenara que es diu TORRES. Des de l'autovia es veu. Proximitat i això…
Well interest was shown so here it is
I will giveaway THIS mouse which brought me 2 stier victories next Monday 20th of May at 20gmt
What you have to do to enter the giveaway is
- Follow me on Twitter
- Like and retweet the post
- Get lucky
Lets see who it lands on!
Good luck!
Diuen que l'@APM ha hagut d'esborrar aquest vídeo de la Sofía Vergara (en el que en Pablo Motos no en surt gaire ben parat) per les pressions d'El Hormiguero.
El tornem a fer viral?
Ricky Rubio sonríe. Está junto a sus padres en un auto en Minneapolis, camino a un hospital que cambiará todo. Es 2015 y Ricky está feliz porque sus padres están con él. Porque lo verán jugar, cenarán juntos y volverán a compartir.
Sin embargo, algo está a punto de romperse.