A un pas del col·lapse
Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.
No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.
Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.
Però aquest és només un indicador.
L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.
També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.
És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.
Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.
Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.
No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.
Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.
Jo crec exactament el contrari.
El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.
Això no és solidaritat.
És irresponsabilitat.
Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.
Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.
Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.
Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.
Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.
Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.
Que passeu un bon Diumenge.
@NacioLleida Gràcies, Àlvar, per aquest article ple de tendresa. Per informar-te tan bé de totes les coses que era i va fer el nostre -ja enyorat- Joan, i per la foto tan maca que acompanya l'article. Com a familiar, gràcies.
@esport3@FCBarcelona_cat@realmadrid No és penal. Es llença a la piscina: groga per simular. Correcte.
Però les mans dins de l'àrea, l'agafada a Cubarsí i la patada a Ferran no es podien revisar? 🤔
@ClaraPonsati@alhora_cat El més greu no ha estat llençar aquests 13.000 vots a les escombraries, ha estat pitjor el cop moral a l'independentisme, veure que cada cop ens dividim més. El ciutadà té molt clar que el que necessitem és cohesió i els polítics no us suporteu entre vosaltres.
@vpartal (2/2)però molts mallorquins creuen que els alemanys estan comprant Mallorca, amb el que això representa de canvi cultural, de pèrdua de l'estructura rural del camp. Alguns ho qualifiquen d'invasió o de colonialisme, i hi comença a haver reaccions xenòfobes". Racisme al 30'??
@vpartal (1/2) Any 1997. TV3, programa 30 minuts: "Més de 50.000 alemanys ja tenen propietats a Mallorca. (...) Algunes zones ja són autèntiques colònies estrangeres, amb supermercats, metges i serveis propis. Per a l'illa, significa una inversió de milions de marcs,
Recordeu q els divendres es diuen ara BICIDIVENDRES a @Montsuar 🚲
Us esperem a les 7.30 h puntuals ales Magnòlies! No oblideu guants i roba adequada pel mat�� (millor per “capes”).
El fred no ha de ser una (altra) excusa... 👇
@enbiciperlleida@RedCiudadesBici Molt ignificatiu que, la bici que han utilitzat com a mostra per explicar aquest sistema de prevenció de robatoris, hagi estat robada fa més d'un any i no l'hagin trobada.
@enbiciperlleida@paerialleida Aquest cop no hi estic d'acord. Són per la gent de fora: arriben en cotxe, aparquen, i es poden moure per la ciutat a peu o en transport públic.
@tonielgitano1 @empeltada No es fácil, es un juego de palabras... Habla del cuerpo (body) que quieres, pero en americano lo pronuncian "bori", igual que "bury", entierro