@jofrellombart Moltíssimes gràcies, estimat!
Que consti que només he entrat un moment aquí per agrair-te el tweet que sabies que faries.
Des de la salutació, l'Elon ja m'ha vist prou per aquí.
Faig l'excepció perquè ets tu i és avui.
Que vagi molt bé la celebració!
Sí, objectivament, el que fa Mikey Madison té molt mèrit.
Del més obvi, com que no havia ballat mai "lap dance", ni parlat rus, però sobretot és que "Anora" és 3 pel•lis en 1 de sola i troba el registre en les tres.
La millor, l'última, dura només dos minuts i hi està fabulosa.
Muntar cortina fum per atenuar gran èxit col·lectiu, com és aturar momentàniament un desnonament de Casa Orsola, inflant la notícia que una persona individual va fer tweets estúpids és d'olé.
Mai vist! Algú dissident fent d'extrema dreta a X!
Recordem: líder de l'AfD és lesbiana.
@nohoserac1@rafa_garrido2@LauraAzLlu@nuriaorrg Roger Montañola deu creure que tots els mercats s'autoregulen menys l'electoral.
Quants cops els electors li han de donar l'esquena i no votar-lo per adonar-se de l'escassa demanda de les seves opinions?
Quants partits ha d'enfonsar perquè els directors de les tertúlies ho vegin?
Compte avui, tenim un exèrcit de tertulians que opinaran sense uns mínims fonaments d'antifeixisme, sense entendre que les persones són respectables, però no totes les idees de les persones són respectables, especialment, les que trepitgen la Declaració Universal de Drets Humans.
L'arravatament poètic d'"El público" de Loca és indiscutible i poderós.
Si aquest text "surrealista" té vocació de ser representat potser no és tan palpable.
Ara, si es munta, que ho facin artistes com Marta Pazos i les formidables intèrprets de la Comedia Nacional de Montevideo.
Fer-se gran, tot i mirant de postergar-ho molt,
et permet veure com els que et venen al darrera, com ja vas fer tu abans,
confonen les tendències socials amb, senzillament, madurar.
Fa gràcia aquesta confusió entre sociologia comparada i el que són biologia i psicologia simples.
És rar, però hi ha algun "nepobaby" que el capital cultural i artístic heretat l'han sabut elevar.
Tenia en Rufus Wainwright molt a prop i us asseguro que al principi estava com un flam amb l'estrena barcelonina del "Dream requiem" amb l'OBC i l'Orfeó Català, un rèquiem canònic.
#TheBrutalist se sap grandiloqüent.
Aquesta autoconsciència la situa en un camí relliscós i se sosté magistralment en aspectes formals (interpretacions, musicot, arquitectura, disseny de producció...) i en els implícits, potser no tant en els explícits.
Tot i així, pel·liculot.
En Quico Pi de la Serra prepara la inauguració del #Barnasants30, la trentena edició del Festival @barnasants.
El cantautor degà de la nova cançó ens rep al Baix Montseny, on viu des de fa prop d'un any, pel #TNTV3:
https://t.co/9xjzz9lnHX
12 hores més tard, encara pres per la hipnosi del "In C" de Terry Riley a l'@auditoribcn.
Ens continua ressonant la interpretació que n'ha fet una orquestra d'antiherois celebrant la col·lectivitat i la música.