Jon Blackmore

Independencia ||*||
Freedom from Catalonia
Spain is a fascist state

[Jon Blackmore @JonBlackmore8]

Ni oblit ni perdó
https://t.co/AffcUMhsef

[Víctor Alexandre @valex_cat]

Un poble que fa seves les victòries del seu opressor és un poble sense nord. S’entén, doncs, que alguns no s'adonin que La Roja no és cap combinat de nacionalitats. La Roja és un bloc homogeni “d’espanyols” que juga per oferir glòries a Espanya. Llegiu-ho:
https://t.co/w7qcoOslBA

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Un diputat d'@Esquerra_ERC m'acusa de ser del Klu Klux Klan i la Síndica de Greuges afirma que les dones que delinqueixen no han d'anar a la presó sinó a una residència...

Això no s'aguanta!

#SalvemCatalunya

[Ramon Cotarelo @ramoncotarelo]

PALINUR: El papa woke https://t.co/fSDLM7rii2

[Jordi Martí Galbis @jmartigalbis]

Esvorancs a Sant Gervasi-La Bonanova per obres a la L9, esvorancs a les obres d’ADIF per obres de la R2 i explosió i foc per les obres del Metro a la plaça de Sants.
La crisi de l’obra pública a Barcelona té noms i cognoms: el PSC i el PSOE.

[Isaac @isaacrrr7]

Argentina, objetivo woke
Pilar Rahola

Cuando los primeros en felicitar al ganador de un Mundial de fútbol son el presidente de Irán, Masoud Pezeshkian; el presidente de Turquía, Recep Tayyip Erdoğan; los hutíes de Yemen y la organización terrorista Hamas, entonces esto no va de fútbol. Si además las felicitaciones son especialmente eufóricas, no por quien ha ganado sino por quien ha perdido, entonces esto no va de fútbol. Si, además, el jefe del Parlamento iraní, Mohammad Bagher Ghalibaf, asegura que el éxito de España "ha traído la felicidad a todas las naciones libres del mundo que se oponen a Estados Unidos e Israel", decididamente esto no va de fútbol.

Y desde luego, no tiene nada que ver con el fútbol el odio desatado contra la selección argentina, los bulos y maldades contra Messi, las acusaciones de racismo o la argentinidad convertida en el saco de boxeo del wokismo más obtuso. Detrás de esta campaña contra Argentina el fútbol solo ha sido la excusa para vehicular otros intereses. Lo cual no resta mérito al éxito de la selección española, que ganó el título por méritos propios, pero como queda claro, esto no va de fútbol.

¿Una conjura? ¿Un complot? ¿O sencillamente la suma de prejuicios, dogmas ideológicos, fobias políticas y geopolítica? Lo que une a Zohran Mamdani con Irene Montero, Javier Bardem, Samuel L. Jackson o incluso las autoridades de Hamas no son las mismas motivaciones, sino un mismo objetivo: convertir a Argentina en el villano perfecto, el chivo expiatorio de los males que quieren combatir.

No les une lo que defienden, sino lo que detestan, y todo lo que detestan lo representa la Argentina actual: desde el fortalecimiento de la democracia liberal hasta la defensa de los valores judeocristianos. Es contra esos valores contra los que, según la autora, se revuelve la izquierda woke internacional, que no perdona a la Argentina de Javier Milei por liderar un proceso de cambio en América Latina, enfrentarse al chavismo, acercarse a Estados Unidos y mantener excelentes relaciones con Israel.

Esta Argentina rompe los esquemas ideológicos del wokismo, una derivación del postcomunismo que, en su desprecio por las democracias liberales, converge con corrientes antioccidentales: de Yanis Varoufakis a Mamdani, de Irán a Turquía, de Bardem a Jackson.

En este sentido, la autora cita una frase de Varoufakis, fundador de la Internacional Progresista, quien aseguró que el domingo había triunfado "el multiculturalismo saludable, que logró sobrevivir a la feroz comercialización y los trucos empresariales". Considera contradictorio ese planteamiento, especialmente aplicado a una sociedad como la argentina, que define como un extraordinario crisol de identidades, culturas y orígenes.

Añade que muchas de las acusaciones contra la selección argentina no resisten un análisis mínimo. Menciona la acusación de "racismo" de Samuel L. Jackson contra un país que abolió la esclavitud en 1853; las críticas de parte de la prensa egipcia; la reacción de sectores mexicanos que apoyaron a España; las críticas de Irene Montero por la presencia de una bandera israelí entre los aficionados argentinos y las declaraciones de Javier Bardem.

Según la autora, el mecanismo siempre es el mismo: utilizar acusaciones de racismo, supremacismo, discriminación o privilegio como arma política contra aquello que consideran condenable. En ese contexto, la selección argentina se habría convertido en un símbolo que concentra todas esas fobias: Milei, Israel, Estados Unidos, la democracia liberal y la tradición judeocristiana.

La autora sostiene además que esa narrativa coincide con la de países y grupos que combaten a Israel y que, para ellos, una victoria de Argentina también representaba simbólicamente una victoria israelí. De ahí, afirma, las campañas en redes sociales, los bulos sobre Messi y mensajes como "Messi sionista". Añade que, en el caso de España, influye también la postura del gobierno de Pedro Sánchez respecto a Israel.

En definitiva, concluye que lo que parecía ser solo fútbol terminó convertido en un enfrentamiento político e ideológico amplificado por las redes sociales. Considera que se intentó transformar a la selección argentina, formada por jugadores de todos los orígenes y con una enorme tradición futbolística, en el símbolo de todo aquello que determinados sectores rechazan.

Finalmente, dedica unas palabras a Lionel Messi:

"No puedo acabar este artículo sin hacer un sentido homenaje a Lionel Messi, cuya grandeza humana trasciende su grandeza deportiva. Diga lo que diga el ruido, éste ha sido su Mundial, grabado para siempre con esfuerzo, sudor y lágrimas en la historia del fútbol. Gracias, Messi, por todo. Gracias por tanto."

[madridblaugrana @madridblaugrana]

😳Los aficiónados del Real Madrid de Juanito,hierro,Pepe,Sergio Ramos,Carvajal,Fede Valverde, Rudiger....

❌DANDO LECCIONES DE JUEGO LIMPIO a Argentina y Paredes

💣TREMENDO

[Hèctor López Bofill @lopezbofill]

Trobo indecent i vergonyós el silenci polític i mediàtic que s’ha estés sobre L’ASSASSINAT d’una àvia catalana, la Dolors Agustí, esgüellada a mans d’un magrebí. Després no ens estranyem si els únics que condemnen enèrgicament exterminis com aquest ho peten a les urnes.

[🟦 Pilar Rahola @RaholaOficial]

la izquierda woke internacional no perdona a la Argentina de Milei el liderar el proceso regenerador de América Latina, enfrentarse a la locura bolivariana, acercarse a Estados Unidos y tener excelentes relaciones con Israel.

https://t.co/ia56lTvMxR

[Laura @lprb63]

@gallifantes Lamine i Torres es volen fer estimar pels espanyols i no ho aconseguiran. Mentrestant ja han perdut l'estima i el respecte de molts catalans.

[Cris @gallifantes]

Alguns futbolistes catalans, acà Lamine Yamal descobriran aviat que pels espanyols continuarà sent un puto moro, puto catalán, puta Barça, i Puta Catalunya
Però és molt jove per saber-ho
Encara deu creure que "España somos todos"

[((( David Romà ))) @DavidGR1714]

Es l única que planta cara ni que sigui retòricament, la resta eunucs castrats

[Jordi @sauret_jordi]

@VilaWeb La única que ho denuncia.

[Israel en Español @IsraelinSpanish]

EN SUS PROPIAS PALABRAS: palestinos denuncian que "Hamás ha convertido los hospitales en centros de interrogatorios y tortura y mata a nuestra gente".

Quienes se atreven a criticar a Hamás son torturados o asesinados... o ambas cosas.

[Ramon Cotarelo @ramoncotarelo]

PALINUR: Junqueras, la vergonya de Catalunya. https://t.co/d5Y7844jVP

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Quines ganes, d’eleccions perqué ens tornin a dir, que cal votar a l'esquerra, per evitar que entri la dreta, eh?

[Víctor Riverola i Morera @riverolavic]

TESTIMONIS

Visc al Raval de Barcelona des de fa més de quinze anys. Treballo com a terapeuta i estimo profundament aquesta ciutat. Barcelona és casa meva.
I precisament per aquest amor sento la necessitat de fer pública una situació que ja és insostenible, no només per a mi, sinó per a molts veïns.

En els darrers dos anys, l’ambient del meu carrer —un carrer que sempre havia estat tranquil— ha empitjorat greument. Al costat del meu edifici hi ha un bar molt petit, sense terrassa, regentat per persones d’origen pakistanès, que obre tots els dies de l’any, de vuit del matí a dotze de la nit, sense cap dia de descans.

Vull deixar una cosa molt clara: no denuncio l’origen de qui el regenta, sinó la desigualtat en l’aplicació de la normativa i la manca absoluta de control institucional. Aquest local gaudeix, de fet, d’uns marges horaris i d’una permissivitat que no es concedeixen a molts negocis portats per gent del país, que sí que són sancionats o vigilats amb rigor.

Des de la llei antitabac, en no poder fumar dins del local, els clients passen tot el dia i bona part de la nit al carrer: bevent, fumant, cridant, discutint i, massa sovint, barallant-se.
El resultat és que tot el problema dels bars s’ha traslladat directament als veïns.

Als qui no fumem.
Als qui no bevem.
Als qui no participem d’aquesta dinàmica.
Als qui simplement intentem viure i treballar a casa nostra.

A més, el bar accepta qualsevol persona mentre consumeixi, sense cap mena de filtre, i s’ha convertit en un punt habitual de trobada de persones vinculades a la delinqüència: tràfic de drogues, objectes robats, amenaces, armes blanques.

Davant del local hi ha un aparcament de motos que funciona, de fet, com a punt de reunió permanent. Els veïns convivim amb crits constants, intimidacions, baralles i una tensió contínua que no ens permet ni descansar ni treballar des de casa.

He intentat, com a veïna, demanar respecte. Demanar que abaixin el to, que es desplacin uns metres, que permetin la convivència. La resposta ha estat una escalada progressiva: males mirades, insults, amenaces explícites.
“He sentit dir que et pegaran una pallissa”.
“Com continuïs així, et tallaran el coll”.
Gestos clars. Paraules clares. Por real.

Durant mesos i mesos he trucat cada dia al 112. No de manera puntual, sinó constant, perquè la situació és continuada i cada vegada més greu.
Al principi, en algunes ocasions, venien els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana. Entraven al bar i, quan se’ls informava de possibles activitats delictives com el tràfic de drogues, de vegades demanaven els DNIs, feien escorcolls superficials, miraven i marxaven. No hi havia conseqüències. Tot continuava igual.

Amb el pas del temps, han deixat directament de venir.

Avui, quan truques al 112, cada dia, les persones que atenen el telèfon et tracten com si fossis una persona pesada, molesta, com si exageressis. I mentre intentes explicar una situació de convivència gravíssima, una situació que fa impossible viure a casa teva, et fan sentir que el problema ets tu per insistir.

En moltes ocasions, quan et deriven a la policia o quan la mateixa policia et truca, la resposta és sempre la mateixa:
que no poden ajudar-te,
que no poden intervenir,
que si tens algun problema, t’has de personar tu en una comissaria i presentar una denúncia.

Això passa fins i tot després d’haver viscut situacions d’enfrontament, amenaces i baralles, fins i tot quan el conflicte està passant en aquell mateix moment. Els mateixos Mossos et diuen que vagis tu a la comissaria, com si fos raonable exigir a un veí intimidat que s’exposi encara més.

Mentrestant, la realitat al carrer és encara més greu i dolorosa d’assumir.

Hi ha comerços regentats per espanyols que, per por a represàlies, han deixat de confiar en la protecció institucional i han optat per fer la pilota als delinqüents. Els porten croissants, els porten l’esmorzar, els tracten amb submissió, no per simpatia, sinó perquè no els destrossin el negoci i perquè, a canvi, els ofereixin protecció.

I aquesta dinàmica, profundament perversa, acaba estenent-se també als ciutadans.

Perquè quan la policia no protegeix,
quan l’Ajuntament no respon,
quan denunciar no serveix de res,

acabem depenent de qui controla el carrer.

Jo mateixa m’he vist en la situació d’haver d’acudir a delinqüents magribins, traficants de droga, per demanar-los protecció davant d’altres maleants. No perquè vulgui. No perquè ho aprovi. Sinó perquè és l’única manera real de sentir-se segur en el dia a dia.

És a dir: els delinqüents han substituït l’autoritat pública.
Són ells qui medien.
Són ells qui imposen límits.
Són ells qui “garanteixen” seguretat.

De veritat hem arribat a aquest punt?
De veritat una ciutat com Barcelona pot normalitzar que veïns i comerciants depenguin de la delinqüència per poder viure i treballar?

Treballo, pago impostos, intento viure amb dignitat. Com molts autònoms, ja és prou difícil tirar endavant. I ara, a més, no podem ni treballar des de casa pel soroll, la violència i la por.

Això no és convivència.
Això no és barri.
Això no és ciutat.

Denuncio públicament aquesta situació perquè em sento en indefensió absoluta.
Perquè la policia ho sap i calla.
Perquè l’Ajuntament ho sap i calla.
I perquè els veïns que volem viure en pau estem sent empesos, a poc a poc, a marxar de la nostra pròpia ciutat.

Barcelona no pot normalitzar això.
El Raval no pot quedar abandonat així.
I els ciutadans no hauríem d’haver de triar entre la por o el silenci.

Ho faig públic perquè se sàpiga.
Perquè no es digui que ningú va parlar.
Perquè no es digui que no va passar.

[Aliança Catalana Barcelona @Barcelona_ACat]

Manters al metro, traficants al Raval, lladres reincidents a la Rambla, però el problema pels governs socialistes son els cromos del Mercat de Sant Antoni!

#SalvemBarcelona amb @CatalunyaAC

[ArmengolJm @armengol1714]

Volen les pintures de Xixena per egoisme, enveja i catalanofòbia, en canvi tenen el seu patrimoni abandonat. El Govern d'Aragó la nefasta administració d'uns incompetents !

Protegido por la ley, abandonado por la realidad: el deterioro del patrimonio cultural del Alto Aragón

https://t.co/cLTucVVH4u

[MarçaI @MRSHL0]

“Nous Enginyers” que hem importat a Catalunya es dediquen a intentar obrir portes de cotxes que circulen per les autopistes catalanes.

[Cris @gallifantes]

A los españoles de Catalunya
Celebrad un poco, y a dormir prontito que mañana hay que pasar dos horas esperando @rodalies y trabajar duro para regalarle 20.000 millones a España.
Pero un mundial bien vale eso ehhh 😂