-Qüestiona els drets d'eutanàsia i avortament.
-Parlarà poc català o gens quan vingui a Bcn.
-Defensa la immigració massiva quan al Vaticà és tot el contrari.
I tot això finançat amb milions d'euros dels contribuents i tothom aplaudint-lo i rient-li les gràcies.
🚨 El ministro de Educación afgano ha anunciado que las mujeres tendrán prohibido asistir permanentemente a las escuelas.
ONU Mujeres no ha dicho ni una palabra.
@tartitadfresa7@FlagellCAT@FCBbasket També hi diu que caduca d'aquí uns mesos i que la urbanització on visc pertany a un municipi el qual no és un municipi ni hi té res a veure.
⭐️ Fa un any d’un moment històric: després de 10 anys d’espera, arribava Bola de Drac Super en català!
Reviu totes les sagues a la plataforma del @som3cat 🔥
I ja fa 1 any que s'estrenava 'Bola de Drac' Super' amb el @DoblatgeCatala. La culminació d'una dècada d'esforços i reivindicacions. Disponible a la plataforma 3Cat.
🔥 ESCLATA LA NOVA CREU ALTA!
😍 El Sabadell culmina la remuntada i marca un tercer gol que li donaria la classificació per a la final del play-off d'ascens
⚔️ @CESabadell 3⃣-0⃣ @lafabricacrm#SabadellCastillaE3
▶️ https://t.co/bFVrj7sTxV
Hi ha una cosa estranya en l’odi que una part de catalans projecta sobre Sílvia Orriols @orriolsderipoll. Ella parla contra la immigració. El seu discurs pot agradar o fer nosa, es pot discutir de dalt a baix, però els catalans que la insulten no són l’objectiu directe d’allò que diu.
I, tanmateix, reaccionen com si els hagués atacat a ells personalment. Com si tocar la immigració fos tocar una part íntima de la seva pròpia identitat política.
I això grinyola, oi?
Per a molts catalans, el centre afectiu ja no és la continuïtat del poble català. És el paper moral que s’han assignat. Ser els acollidors, els antifeixistes, els defensors dels vulnerables, els qui sempre són al costat correcte. Per això, quan algú assenyala la immigració com a problema nacional, no ho viuen només com una discrepància política. Ho viuen com una agressió contra la imatge/identitat que tenen d’ells mateixos.
Es pot defensar un immigrant d’un tracte injust, evidentment. Però aquí parlem d’una altra cosa. Parlem de catalans que reaccionen amb més ràbia quan algú qüestiona aquest tercer col·lectiu que no pas quan ataquen la llengua, la Nació Catalana o el futur polític del seu propi poble.
Això explica una part de la bogeria catalana actual. Hi ha gent que ja no pensa la pertinença des de la nació, sinó des d’una comunitat moral de bons contra dolents. I quan el centre deixa de ser el poble català, un català incòmode pot acabar semblant-los més enemic que tot allò que realment dissol Catalunya.
Ho veieu, o no?