#TalDiaComAvui de 1971 tancava el Mercat del Born.
Fins aquell moment, era el mercat majorista de fruites i verdures de Barcelona, activitat que es va traslladar a Mercabarna.
🎥 NO-DO
Avui, 6 d’agost, es compleixen 90 anys de l’afusellament del president Josep Sunyol i Garriga per part de l’exèrcit franquista.
https://t.co/RheDL5ilNj
L'arxiu de la Universitat de Carolina del Sud conserva aquest magnífic documental de l'Escola del Mar de Barceloneta.
Una de les escoles més singulars de la història de Barcelona, inaugurada #taldiacomavui de 1921 i destruïda a la Guerra Civil.
🧵#FIL⤵️
Excursió d’un dia
Sembla que els prop de cinquanta mil nois i noies que van assaltar la frontera de Ceuta ja han tornat al Marroc. Al final, tot plegat ha quedat en això: una excursió estiuenca d’un dia. Anar a passar unes hores a Espanya amb l’esperança de quedar-s’hi i tornar, finalment, amb la desil·lusió de comprovar que no hi havia cap possibilitat real d’arribar a la península.
Pedro Sánchez culpa les màfies. Pot ser. Però jo em faig una pregunta molt més senzilla.
Cinquanta mil persones van intentar creuar una frontera de forma il·legal. Cinquanta mil persones és, aproximadament, tota la població de Sant Cugat del Vallès. Algú és capaç d’imaginar què representa mobilitzar cinquanta mil persones fins a una frontera? Hi havia cinquanta mil persones esperant espontàniament a l’altra banda de la tanca? O, per contra, estem davant d’una operació perfectament organitzada, planificada i facilitada per les autoritats marroquines?
S’han apuntat moltes explicacions. La rivalitat del Marroc amb Algèria, amb qui Espanya intenta recompondre relacions. El conflicte del S��hara Occidental. Les tensions amb els Estats Units, la política espanyola sobre Gaza (Israel, el cap de turc de tots els mals) o qualsevol altra qüestió geopolítica. Tot això pot influir. Però la realitat de fons és molt més simple.
El Marroc fa anys que utilitza la immigració com una arma diplomàtica. Les persones són un instrument de pressió política.
Es parla de més de cinquanta morts durant l’assalt. Una tragèdia humana. Però la sensació és que, per al règim marroquí, aquestes vides són un cost assumible dins d’una estratègia molt més gran. Quan un Estat no ofereix oportunitats als seus propis ciutadans i aquests es converteixen en una reserva permanent de pressió sobre els països veïns, la migració deixa de ser un fenomen espontani i passa a formar part de la política exterior.
I aquí apareix la gran feblesa d’Espanya.
No és només un problema de control fronterer. És un problema de coneixement. Costa entendre com un Estat pot conèixer amb tant detall tot el que passa a Catalunya i, en canvi, tenir tan poca capacitat per anticipar els moviments del seu principal veí al sud.
Ho deia ahir: Espanya sembla controlar millor la frontera amb Catalunya que la frontera amb el Marroc.
I això és profundament preocupant.
Perquè, si avui Espanya ha de presentar una protesta diplomàtica, contra qui la dirigeix exactament? Qui pren les decisions reals al Marroc? El primer ministre? El ministre d’Afers Exteriors? Els serveis de seguretat? El gabinet reial? O directament el Palau Reial?
El Marroc és un dels estats més opacs del nostre entorn. Sabem molt poc sobre com es prenen les decisions que afecten directament Espanya. I aquesta manca de transparència dificulta qualsevol resposta diplomàtica eficaç.
Fa uns mesos explicava una experiència personal que em va sorprendre. Aquest Nadal em vaig creuar a París amb el rei Mohammed VI, en un estat d’aparent embriaguesa. Independentment d’aquella anècdota, els rumors sobre el seu estat de salut fa anys que apareixen de manera recurrent als mitjans internacionals. La pregunta, però, continua sent la mateixa: qui governa efectivament el Marroc?
Perquè si aquest assalt ha estat deliberat —i costa creure que una mobilització d’aquesta magnitud sigui fruit de la improvisació—, Espanya hauria d’identificar amb precisió qui n’és el responsable polític i actuar en conseqüència. Les relacions entre estats no poden basar-se únicament en la resignació. Si un govern utilitza la pressió migratòria com a eina de coerció, ha de saber que aquesta conducta tindrà conseqüències polítiques i diplomàtiques.
Conèixer el teu veí és la primera obligació de qualsevol Estat seriós. I avui fa la impressió que Espanya coneix molt millor els seus adversaris interns que no pas el règim que controla la seva frontera sud.
Que passeu un bon dissabte.
Avui a la tertúlia de RAC1, comentant la pèssima gestió i resultats PISA de les escoles, els 2 tertulians homes dient: *se'ls havia prometit, *encobrit, *ninguna, *recauda, *tamany, *engordada, *puestos, *tasa, *cañonazos...
Potser hauríem de passar els PISA als tertulians també
La compareixença d'Aragonès pels resultats de l'Informe PISA arriba tard. La situació de l'Educació a Catalunya és un dels fracassos més palesos del Govern Aragonès. @socialistes_cat assistirem a la reunió per abordar el problema.
Aquestes són les taules que necessita Catalunya.
En el último mes Raúl Asencio ha demostrado al entorno culé la diferencia entre un defensa de alto nivel y un producto de la imaginación. Al protegido Cubarsí le falta un hervor para respirar en la ‘atmósfera City’