Si l’objectiu és la independència, la mobilització és condició necessària; si l’objectiu és viure amb l’Estatut retallat pel TC, la mobilització és una nosa.
Visca Catalunya lliure!
#11s2022
📲 https://t.co/oCh6GDuP7B
M'han fet un regal molt especial, vingut del Tibet. Representa el Lleó de les Neus, Kang Seng-gue (en tibetà s'escriu ཁངས་སེང་གེ).
És un animal mitològic tibetà, símbol d'intrepidesa i destructor d’obstacles. Salta de cim em cim a les muntanyes de l’Himàlaia i tot el Tibet. Viu a glaceres i a la neu i ha esdevingut avui un símbol per la lluita contra els efectes de l’escalfament global.
@DalaiLama@Tibparliament@TibetPeople
Al número d'estiu-tardor de la revista @vallesos hi publiquen un reportatge del sabadellenc Josep Solé Coll, primer organista del Vaticà. Precisament, ahir va fer un concert d'orgue a l'església de Sant Josep de Waterloo, on vaig tenir el goig d'escoltar-lo.
S’ha mort Barbara Spinelli, una demòcrata exemplar i compromesa, com el seu pare, el gran Altiero Spinelli.
Sempre li agrairé la fraternal rebuda que ens va fer al @EUparliament, després que l’enyorat David Sassoli ens obrís les portes.
Esprimo il mio profondo cordoglio per la scomparsa di Barbara Spinelli, ex deputata al Parlamento europeo e collega nella commissione per le Libertà civili, la giustizia e gli affari interni.
Sulle orme del padre Altiero Spinelli, ha dedicato il suo percorso alla riflessione sul futuro del progetto europeo.
Le mie più sentite condoglianze alla sua famiglia e a tutti coloro che ne hanno conosciuto e apprezzato il lavoro e l’impegno.
No vam anar a l’exili a defensar els partits polítics de cadascú sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i en tornarem de la mateixa manera: no pas al servei del nostre partit sinó al servei del nostre país.
El que s’ha acordat avui obliga a acabar l’etapa de repressió política que hem patit des de fa més de nou anys perquè vam votar per la independència del nostre país. Nou anys d’utilització impròpia dels poders judicials per interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política i que correspon a la política, no als jutges, de resoldre.
En termes de la relació Catalunya-Espanya avui no se soluciona res. L’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric que existeix entre Catalunya i Espanya, però l’amnistia no és en si mateixa la seva solució.
Intentar la mort civil dels líders independentistes, dels líders socials i dels activistes mobilitzats, és propi dels règims autoritaris i, per tant, és inacceptable en una democràcia europea. El que dèiem el primer dia a la primera roda de premsa quan vam arribar a l’exili és perfectament vàlid nou anys després.
Vull posar en valor la determinació i els resultats de l’estratègia de l’exili. Ho hem aconseguit mantenint una posició basada en quatre principis que hem respectat escrupolosament:
1. La defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions en contra de tot intent de sotmetre-les al caprici repressor espanyol.
2. La defensa política dels nostres drets fonamentals per aconseguir un marc jurídic que els blindi millor del que no estaven l’any 2017.
3. El caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i a les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan ja s’hagin esgotat totes les vies i intents de solució negociada.
4. El manteniment del sentit polític de l’exili i, per tant, el refús a tot itinerari personal per resoldre la situació particular de cadascú. Vam decidir anar a l’exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn tingui també sentit polític.
Avui és un dia molt especial per a les nostres famílies, per als nostres amics i per a tota la gent que de manera incansable ens ha acompanyat i ens acompanya des del primer dia. Mai, mai no ens han deixat sols. A totes elles els donem les gràcies i els dediquem emocionats la victòria de l’amnistia.
Nosaltres hem defensat amb serenitat, arguments i decrets propis la solució, des de la centralitat política, al repte de l’habitatge. I la centralitat –tan menystinguda en temps d’extrems polaritzats– consisteix a trobar una solució que protegeixi les dues parts, sense escollir quina família deixem desemparada.
Defensar que una habitació no és un habitatge digne o que el propietari d’un pis no ha de substituir l’Estat si el llogater no paga, és pur sentit comú. Però el sentit comú fa anys que es va exiliar.
No ens intimida el xantatge dels extrems. No busquem la derrota de ningú. Volem una solució al problema. Però això, en temps de propaganda, importa a molt poca gent. O potser a la majoria? Les urnes, demà o més endavant, ho decidiran.
📑 Article: https://t.co/HMFEt8xB5b
L’obsessió malaltissa d’en @Rufian potser té arrels psicològiques inescrutables però s’explica racionalment. La unitat independentista (única opció per continuar la lluita per l’autodeterminació) seria un desastre pel seu pla de vida i aspiracions de lideratge del “movimiento de izquierdas” espanyol (a Catalunya no pot liderar res). Si fos honest, o veritablement prioritzés Catalunya, buscaria un altre partit (pot fer molt bona feina a Podemos o al PSOE), però potser no el voldrien ni els que li riuen les gràcies. És perfectament legítim prioritzar les lluites pels drets socials a Espanya o al món, però a Catalunya sense emancipació tampoc hi haurà una redistribució justa o les precondicions per fer efectius els drets socials o culturals. Trist que el resentiment, narcissisme i ambició personal d’alguns tingui segrestat el futur.
L’1 d’octubre serà, per sempre, el dia que els catalans vam votar independència malgrat la resistència i violència de l’Estat espanyol. És el dia de la victòria rotunda de la unitat. És orgull de país sencer, exemple de democràcia, responsabilitat, civisme, confrotat a l’exemple d’autoritarisme, irresponsabilitat i barbàrie que va donar l’Estat espanyol.
És una legitimitat sobre la qual construïm, en un procés irrenunciable i inevitablement democràtic, la independència de Catalunya.
Per això encara som aquí. Per això hi serem.
Visca Catalunya lliure!
🏠 Si no defensem nosaltres el petit propietari català, no ho farà ningú.
❌ Podemos i Rufián: «Amb Junts, no».
📢 Prefereixen que la gent continuï patint només per poder seguir fent propaganda.
🎙️ Entrevista El Matí de Catalunya Ràdio
🎥@LaManchester i @CatalunyaRadio
Els polítics reconvertits en influencers no el llegiran i continuaran fent tiktokeries des dels faristols parlamentaris, perquè amb això en fan prou. Prefereixen l'eslògan al discurs. Però per abordar un debat profund sobre l'habitatge i poder adoptar mesures que siguin eficaces de debò, que tinguin capacitat transformadora d'una situació que requereix ser transformada urgentment, és un article molt recomanable.
Us recomano que repasseu també un informes que hi tenen molt a veure, i que expliquen algunes de les causes que afecten la política d'habitatge:
"Una UE sense infants i sense prou cases": https://t.co/GkWGstnFke
"El capitalisme de la solitud" https://t.co/A1IfkSlIi2
"Població, envelliment i futur" https://t.co/LmDD7m589t
Hem vist de molt a prop fins a on pot arribar el joc brut dels qui se senten amenaçats per la fermesa de la posició que mantenen gent com @boye_g. Hem vist l'intent de fer-li mal, a ell i a la seva família, per haver mantingut la posició. Sóc testimoni de la difamació de què ha estat víctima per part d'eurodiputats espanyols, emparats en la immunitat que neguen als altres.
Tots sabíem el que passava i, sobretot el per què.
Però no l'han doblegat, que és el que pretenien. Ho ha portat amb una serenor que molt poques persones haurien estat capaces de mantenir en idèntiques condicions, i dono fe que malgrat la pressió i malgrat el càncer que ha passat aquests darrers anys, no ha abandonat mai el seu deure professional i el seu compromís personal ni un sol segon.
Enhorabona, @boye_g i @isaelbal i moltes gràcies!
The first thing I’ve proposed, if I can return — which [remains] to be seen — is to immerse myself in today’s Catalonia. That is my first intention: to breathe it, to touch it, to listen to it — and see for myself.
📲 Interview with @thetimes: https://t.co/mv6RJRjfSQ
El meu pare també era nascut a Extremadura, en un poblet de la provincia de Badajoz, on de petit va patir molta gana en una família molt pobre de nou germans. Després de marxar a l’adolescència amb una “botijeros” que anaven cap a Madrid (vaja, un MENA) perquè van pensar que era molt simpàtic i els ajudaria a vendre més, va arribar a Catalunya quan ja tenia 20 anyets i va conèixer la meva mare en un festa major del seu poble. Mai vaig sentir-li dir que havia vingut amb la missió d’aixecar Catalunya. La seva missió era sobreviure pobret, com ara molts immigrants que arriben de més lluny. Això sí: va treballar moltíssim i sens dubte va contribuir a que Catalunya avancés. També es va integrar i agraïr molt que aquesta terra li oferís l’oportunitat de viure amb dignitat amb la filla d’un pagès que mai a la seva vida va parlar en castellà.
Avís per tothom que va signar el
Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat a Catalunya.
Entenc que un conseller de @dsocialscat és el màxim responsable de l'efectivitat dels drets de les persones amb discapacitat.
Bé, doncs avui 17 de setembre els estudiants sords signants de Llengua de Signes Catalana encara no tenen intèrprets assignats i, per tant, per més que vagin a classe, no poden seguir els continguts.
Sí, les competències són del @educaciocat .
Però què creieu que va respondre ahir el conseller -en la seva compareixença a la comissió- quan li vam preguntar quines accions o gestions havia fet amb la consellera @eniubo per garantir els drets dels alumnes sords signants?
El @socialistes_cat és exactament això... moltes grans proclames i quan preguntes coses importants concretes...
@JuntsXCat