Ahir nit, vaig veure per la tele el concert de comiat d’Oques Grasses. Sabia qui eren però no els havia vist ni escoltat mai. I vaig quedar enganxat. Escoltar un grup que canta cançons en català (i no en anglès o en castellà) ja és un motiu de joia. A més a més, amb lletres senzilles que arriben. Com aquestes “Que la gent que estimo estigui bé, i que sàpiga que si no està bé, s’hi pot estar”, la qual cosa vol dir que la tristesa, a vegades és vàlida perquè és impossible estar sempre contents i feliços. A més a més, amb una música, en molts casos bellíssima, interpretada per nois i noies que, pel que he llegit, han estudiat a l’ESMUC. Em sap greu que hagin plegat.
Telèfon, una veu de noia:
-Hola, le llamo para hacerle una entrevista del CIS sobre las próximas elecciones generales...
-Que me la pot fer en català?
-No, no sé catalán.
-Doncs que em truqui algú que el parli i la faré encantat.
Hem penjat.
@orriolsderipoll Entenc que no voleu saber res d'Espanya, però perquè no us presenteu, obteniu escons, i no us presenteu? Almenys us podríem votar i seria fantàstic que després fessiu botifarra al circ del Congreso de diputados.
Oques Grasses: “Gràcies per tot l’amor que ens heu regalat aquests anys i fins a l’últim moment”.
El grup ha omplert quatre nits consecutives l’Estadi Olímpic Lluís Companys, amb 220.000 persones testimonis d'una fita mai vista per a una banda en català. https://t.co/g3cAPXRMhp
El 29N no trobo cap raó per votar.
Junts, ERC i CUP van trair el 1rO, han acatat tribunals Ñ, s’han fet amnistiar, han investit i mantingut governs 155 a CAT i a Madrit. Han protegit els seus càrrecs i sous. Han consentit i promogut la substitució demogràfica.
Jo no els puc votar.
INDEPENDÈNCIA!
Lo de Pedro Sánchez és digne d'admiració.
Vuit anys fent polítiques des de estèrils fins a desastroses pel sector del lloguer (efectes especialment greus pels més dèbils), i s'embolica amb el llençol del lloguer de cara a les eleccions del 29N
És un true-crack (ironia mode off)
Esper que ningú em pregunti mai més per què em vaig desvincular totalment d’aquest espai polític.
Veient la deriva que han pres, ja comença a fer-me vergonya que encara hi hagi qui m’hi relacioni.
#taldiacomavui, el 1896, s'estrenà a Montserrat "El Cant d la Senyera', en la cerimònia d benedicció d la bandera d Catalunya. És una composició x a cor mixt amb música d Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall, compost com a himne d l'Orfeó Català
A la Bakery Bàrbara de la plaça Juli Gonzalez 3-5 del Poble nou a Barcelona menyspreen el català
Li vaig preguntar perquè no posaven cartells en la nostra llengua i em va engegar, dient que no ho pensava fer ja que no era la llengua de l'estat. Ja sabeu on no s'ha d'anar.
Acord d Turull i Marta Pascal per concórrer conjuntament les properes eleccions del #29N
Pascal és aquell personatge q es va reunir amb Rubalcaba l'any 2018 traint al #PEDeCAT
El retorn de Pascal és un cop baix pels votants d @JuntsXCat i una presa de pèl per l'independentisme.
Què voleu que us digui?
Com a comediant prefereixo el @tonialba al Rufián.
Les actuacions del Toni fan riure, les de l'altre foten pena.
El Toni viu del SEU treball, l'altre dels NOSTRES impostos
El Toni és catalanista, l'altre ...
No hi ha color
🤔 Aliança Catalana no es presentarà a les eleccions espanyoles. La CUP no es presentarà a les eleccions espanyoles. Ara només faltaria que Junts i Esquerra Republicana decidissin el mateix. Només així es faria evident que no vivim en un país normal des que, el 2017, ens van impedir amb violència decidir el nostre futur. L’únic motiu actual que tenen per anar a Madrid és mantenir els diners que les estructures d’aquests dos grans partits necessiten per sobreviure. Res més.
Junts podia haver aprofitat el retorn de Puigdemont per guanyar vots, però han decidit aliar-se amb la Marta Pascal del PNC, aconseguint l’efecte contrari.
No sóc experta en estratègia política, però cal ser rematadament inútil per prendre decisions tan suïcides. Estan acabats.
L’any 1952 (quatre anys abans del bateig de la intel·ligència artificial), Hanna-Barbera ja ens advertien del perill que la IA ens prengués la feina (i en Tom en va ser la primera víctima!). També ens alertaven del famós problema dels clips de paper: si no dones les instruccions adequades a una IA, pot acabar provocant una autèntica destrossa!
Sembla que la por a la IA és anterior a la pròpia IA.