Isabel Casals Couturier

[Gabriel Fernàndez i Díaz @GabrielFerDiaz]

🎶 A la plaça del Dr. Robert, plena de gom a gom, hem cantat avui #LaBalanguera per commemorar els 100 anys d’agermanament entre #Sabadell i #Mallorca.

👏 Enhorabona a totes les entitats impulsores. Visca els #PaïsosCatalans! ★彡

[Isabel Casals Couturier @LaBelons]

@carmegarciasu Bravo pels cantaires! Ara tots amb l'estelada!

[Isabel Casals Couturier @LaBelons]

@carmegarciasu @GabrielFerDiaz @socialistes_cat Caram!!!

[Isabel Casals Couturier @LaBelons]

@carmegarciasu @KRLS Jo també hi era!

[Gent de Sabadell @gent_sbd]

🎥 #Sabadell homenatja #MurielCasals:

🗣️ @LaBelons: «M'emociona que la sentiu vostra»
🗣️ @ForcadellCarme: «Si volem la #independència, hem d'anar junts»
🗣️ @GabrielFerDiaz: «Els catalans nascuts a fora hem d'aprendre a estimar el país tant com l'estimava ella»

👥 #GentSabadell

[Carme Garcia Suarez @carmegarciasu]

Avui diumenge 1 de març es farà un acte unitari a Sabadell en memòria de Muriel Casals. Han passat 10 anys però el seu record i el seu missatge segueix viu! ⁦⁦@gent_sbd⁩

[Isabel Casals Couturier @LaBelons]

@GabrielFerDiaz @HabemusFoto @gent_sbd Gràcies Gabriel per recordar!

[Gabriel Fernàndez i Díaz @GabrielFerDiaz]

Tenies raó, Muriel... I no saps com et trobem a faltar. Som molts els qui recollim el teu llegat, i, costi el que costi, mantindrem la teva visió ferma, intel·ligent, unitària i generosa d’amor pel país.

🌹 #MurielCasals #10anys
👥 #GentSabadell

📸 Marta Pérez (@HabemusFoto)

[Carme Garcia Suarez @carmegarciasu]

Revolta Pagesa! Sense pagès ni menjar ni res!

[Assemblea Nacional Catalana @assemblea]

⬛️⬜️ L'Assemblea denuncia un greu atac a la llibertat d'expressió per part del Departament d'Interior.

✍️La desobediència com a causa justa contra els Borbons i la repressió https://t.co/v6jSwDhsht

S'ha iniciat un procediment sancionador contra l’Assemblea arran de la protesta contra la visita del Rei a Montserrat del dia 23 de juny.

La resistència passiva en una manifestació no pot ser mai considerada un acte antidemocràtic.

Es tracta d’un dret legítim protegit pel dret internacional dels drets humans.

Cap atac repressiu ens farà cedir en els nostres objectius

[Isabel Casals Couturier @LaBelons]

@historiaSBD Jo havia anat a la seva escola, Acadèmia Miralles!

[Isabel Casals Couturier @LaBelons]

@domenechsalvado @GabrielFerDiaz @pfarres1 @carmegarciasu @ForcadellCarme @ComasolivasJoan @marcossul @genissbd M'agradarà!!

[Isabel Casals Couturier @LaBelons]

@domenechsalvado @GabrielFerDiaz @pfarres1 @carmegarciasu @ForcadellCarme @ComasolivasJoan @marcossul @genissbd El meu pare, Lluís Casals, va ser el Director

[Carme Garcia Suarez @carmegarciasu]

Albert Velasco: “El president Illa anava dient en privat que no podíem fer enfadar els aragonesos amb Sixena” https://t.co/q0v10l9AI9. Lectura imprescindible. Explica la veritat oculta sobre Sixena i com “el govern de tothom” @salvadorilla @ernesturtasun ens està venent!

[Gabriel Fernàndez i Díaz @GabrielFerDiaz]

El @DiariDeSabadell tracta la situació de les dones al nomenclàtor de #Sabadell. El febrer del 2020 vaig presentar la moció perquè l’estimada #MurielCasals tingués un carrer. CINC anys i, pel que sigui, el govern PSC-Junts no ha estat capaç de fer-ho realitat.

🟨 #AmbSabadell

[Pere Farrés. 🎗️ @pfarres1]

1/3
Gabriel, vull expressar-te tota la meva admiració i suport en aquest pas tan valent. Prendre una decisió així, fidel als teus valors, és un signe de dignitat i responsabilitat que no tothom està disposat a assumir.

[Gabriel Fernàndez i Díaz @GabrielFerDiaz]

Gràcies per acompanyar-me; gràcies, #Sabadel! Ara, som-hi!

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Avui fa un any que compareixia públicament a Barcelona, després de gairebé set anys de no haver posat els peus al Principat de Catalunya. Ho vaig fer en el lloc i a l’hora anunciats, amb la intenció d’assistir tot seguit al debat d’investidura del President de la Generalitat que s’iniciava al Parlament. El desenllaç el coneix tothom i n’estalviaré els detalls, i més quan la maquinària repressora de l’Estat espanyol no s’ha aturat i hi ha persones que corren risc. Però amb la serenor de la distància temporal i física, i superada l’angoixa d’aquells dies, crec que val la pena recordar els elements fonamentals que em van portar a assumir el risc que comportava tota aquella operació.

La raó més important de totes és la democràtica. Vaig ser escollit diputat al Parlament de Catalunya i tenia el dret i el deure de ser a la sessió on s’havia de votar la presidència del meu país. L’ordre de detenció dictada pel Tribunal Suprem en contra meva no pot inhabilitar l’exercici d’un dret fonamental en democràcia. Per això jo volia accedir al meu escó, al marge del que després hauria pogut passar. Vista la impossibilitat física d’apropar-me a les tanques del Parc de la Ciutadella sense ser detingut, era evident que qualsevol intent hauria equivalgut a un lliurament voluntari, cosa que no ha estat mai en cap de les meves previsions ni intencions en aquest gairebé vuit anys d’exili. Si l’Estat espanyol creia que tenia el deure d’impedir el meu accés al Parlament, jo tenia el deure d’intentar evitar la meva detenció.

A aquesta primera raó democràtica se n’hi ha de sumar una altra, igualment poderosa. La llei d’amnistia havia estat aprovada per les Corts espanyoles i havia entrat plenament en vigor. I en aquesta llei no hi ha cap ansa que permeti al Tribunal Suprem agafar-s’hi per vulnerar-ne la lletra i l’esperit. Ni una. Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu, una avaria en el sistema espanyol que impedeix que puguem parlar de democràcia plena, i calia posar-hi un focus molt gran vista la passivitat del president del Govern espanyol a denunciar el que és literalment una actitud colpista del Suprem. I vista l’estratègia de la «normalitat» que l’aleshores candidat a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, volia imposar com a base de l’estratègia més profunda de desnacionalitzar Catalunya.

Era conscient de l’enorme risc i de l’elevada probabilitat que jo acabés detingut i enviat a Madrid per ser empresonat de manera incondicional. Avui encara seria a la presó, i probablement a punt de ser jutjat i condemnat, perquè a Espanya hi ha coses i persones que estan per damunt de la llei i de la seva mateixa Constitució. Ja m'enteneu: el que pugui fer, que faci.

Calia assumir el risc de trencar costures per denunciar un fet gravíssim que, tanmateix, es normalitza amb la proverbial rapidesa amb què el sistema espanyol assumeix les tares originals: l’incompliment flagrant i ostentós d’una llei en vigor. I en aquesta denúncia hi ha també raons per les quals defensem la independència, que no ens hem de cansar mai d’explicar. Cadascú ho ha de fer la la seva manera, d’acord amb les seves possibilitats. Jo ho vaig fer fa un any d’una manera riscosa, amb l’ajuda indispensable gràcies al compromís i l’audàcia de moltes persones a les quals els dec un agraïment de per vida. També als milers que aquella calorosa jornada de fa un any vau voler ser-hi presents, i vau posar la vostra determinació i el vostre cos per tal que la jornada acabés amb una derrota del sistema espanyol. Que també es tractava d’això: de trencar els plans repressors que els espanyols tenen preparats per a nosaltres.

Per això aviat farà vuit anys que sóc a l’exili, mal que els pesi a alguns. Perquè si ells em volen tancat i inhabilitat, el meu deure és intentar fer exactament el contrari. I perquè si la propaganda i els propagandistes no perden ocasió per predicar l’evangeli de la mentida més bonica de la «normalitat», el nostre deure és desemmascarar-los sempre que en tinguem ocasió.

Mantenir la posició no sempre és còmode ni agradable. Però és una actitud fonamental que no hauríem d’abandonar mai, per més emprenyats, decebuts o desanimats que estiguem.

Visca Catalunya i els catalans lliures!

[Lluís Llach @lluis_llach]

👍

[Lluís Llach @lluis_llach]

De tant en tant i poc sovint, dignitat.