Hi ha hagut més dignitat en aquest gest de ràbia que en tota una dècada de trist lideratge processista. És justament l'actitud que ha de marcar el camí a seguir.
Veieu aquesta petita taca groga a la dreta? És l'Alguer, és la comarca més petita dels Països Catalans ma la més gran en estimança a Catalunya. Som llunys, ma us tenim molt a prop en lo nostre cór!!
Carta oberta al @FCBarcelona_cat :
Sou més que un club. Ho dieu des de fa seixanta anys, i durant seixanta anys ho hem repetit tots sense pensar-hi gaire, potser perquè és de les poques frases publicitàries que ha resultat ser certa.
Una llengua no sobreviu perquè tingui raó. Sobreviu perquè hi ha llocs on es parla sense demanar permís, i perquè algú, en algun moment, va decidir que en aquell lloc s'hi parlaria. Un camp de futbol va ser un d'aquests llocs quan no n'hi havia gaires més. La gent hi anava a cridar, i cridava en català, i durant molts anys això va ser més important del que semblava.
D'això fa molt temps i el país ha canviat molt. Però el mecanisme és exactament el mateix: les llengües viuen als llocs on la gent tria estar. I avui la gent està en aquestes plataformes.
És aquí on una llengua es fa gran o es fa petita ara. No a les lleis, no a les escoles, no als discursos: aquí, en el que la gent escriu cada dia sense pensar-hi, quan explica que ha suspès un examen o que ha marcat el seu fill al partit del cap de setmana. I aquests llocs no són nostres. Hi entrem convidats, hi escrivim en un idioma que als amos del lloc no els interessa, i cada any hi ha una mica menys de raons per fer-ho.
Xiuxiuejar és un intent de fer-ne un que sí que ho sigui. Una xarxa social només en català. No perquè estiguem en contra de cap altra llengua, sinó perquè d'aquestes ja n'hi ha moltes i d'aquella no n'hi havia cap. Ja hi som més de vint mil persones.
Som conscients de qui sou i de qui som. Vosaltres teniu milions de seguidors a mig món i nosaltres tenim setze mil persones que escriuen en català. No us venim a oferir audiència: d'audiència ja en teniu molta més que nosaltres.
Us venim a demanar una cosa més senzilla, i és una qüestió de gest. Que hi sigueu. Que quan hi hagi alguna cosa a dir als vostres, la digueu també en un lloc que és dels vostres. Una alineació. Una fotografia. Una notícia de La Masia o del femení. El que vulgueu, però que hi sigui.
Perquè el que vosaltres feu, la gent ho copia. Fa cent anys anar al camp era una manera de fer país sense dir-ho, i molta gent hi anava per això sense saber-ho explicar. Avui, obrir un compte en una xarxa en català seria una cosa semblant: petita, gairebé invisible, i entesa immediatament per tothom qui l'hagi d'entendre.
Les llengües no es perden de cop. Es perden per petites renúncies quotidianes que ningú no anota enlloc. I es guanyen igual: per gestos petits que fa qui podria no fer-los.
Vosaltres també vau ser un club de vint socis, i algú va decidir que valia la pena.
Ens diem Xiuxiuejar. Us escoltem.
Recordeu que no fa ni dues setmanes mitja Catalunya estava anunciant la mort de la nació perquè quatre xavalets miraven el mundial amb la samarreta d'Espanya?
Aquí teniu les terribles conseqüències polítiques de la victòria d'Espanya al mundial. Cap ni una.
M'agrada Baya Baye pq és una patada a la boca a una escena musical catalana massa esplaiera i poc carrer. Calia aquesta actitud orgullosa i gamberra, que no demana perdó per existir. Una autoestima i mala llet que ens convindria com a poble si volem guanyar #MacarrismeCatalà
hi ha un nen d'uns 10 anys cridant "arriba españa" pel carrer
la selecció espanyola és la millor eina que té el nacionalisme espanyol per aferrar-se a Catalunya, mai entendré als catalans que la recolzen, de veritat
Per La Garriga, nanos joves cantant "puta Barça, puta Catalunya", "Viva España", "a por ellos" i "lololos".
Quin lumpen i quanta decadència.
No perdonaré mai als polítics del procés que ens deixessin amb el cul a l'aire havent d'aguantar això.
Si els 22 jugadors de la selecció espanyola fossin del Barça, voldria igualment que perdessin.
Un/a independentista de veritat, vol seleccions catalanes i està sempre en contra de qui les prohibeix.
Aquests que animen a Espanya per quatre jugadors del Barça, sou uns processistes.
Cada paraula dita en català als Països Catalans et connecta al passat, et fixa al present, et projecta al futur, i, de retruc, és un tret contra la gossada nazi.