Actius financers (i físics) espanyols en risc de ser embargats als Estats Units per inversors internacionals en ple Mundial pels deutes mil-milionaris de la retallada a les renovables. El ridícul pot ser antològic. https://t.co/vp2G96YEIC
Un periodista de Rac1 ha preguntat a Salvador Illa qui va donar l’ordre d’expulsar de la Sagrada Família a 600 cantaires pel greu delicte de portar estelades impreses i voler cantar l’himne de Catalunya, i el president socialista s’ha negat a respondre.
Els Mossos impediexen que es canti l'himne nacional de Cataluya a una esglessia catalana, feta per catalans, disenyada per un arquitecte català i pagada en la se inmensa majoria per catalans. Això es el que defineix un país ocupat.
El 1924 van detenir a Gaudí per mantenir-se en català davant la policia espanyola, i el 2026 en el centenari de la seva mort han detingut a 600 cantaires per voler cantar l'himne nacional de Catalunya. Un homenatge complet i un retrat perfecte del que és, ha estat i serà Espanya.
Heus ací la llésia de Sant Martí, la del rector negre que diu que "Cataluña es España y hay que hablar en español".
D'esquerra a dreta, Rull el llefiscós, Carmen de Mairena, Puente l'humorista i Illa l'inútil. I darrere, les monges de la torturadora de malalts terminals.
😡
Que un fatxa com Marius Caralsol , sicari tota la vida dels franquistes dels Godo doni les explicacions per TV de qui era i que pensava Gaudí
Fills de puta de nazis espanyols !!!!
En la foto, el cardenal que no vol parlar català, els reis que van amenaçar els catalans, el Papa que adoctrina els catalans amb merdes sobre unitats... i una nena
Quan un arquebisbe de Barcelona menysprea obertament el català demostra probablement que és més espanyol que arquebisbe. Més espanyol que catòlic, potser, fins i tot.
Mentre tothom baveja amb el monjo blanc, els trens encara es col·lapsen i ni Déu ofereix explicacions… Això d’avui a El Matí de @CatalunyaRadio
https://t.co/MdKF68MxsB
Amb el nivell de tràfic, distribució, consum, atractiu turístic i guerres entre clans, de la indústria de la droga a Catalunya és estadísticament impossible que les policies i els partits polítics estiguin nets i no hi suquin.
Començaria per fer un anàlisi d'orina a tot el Parlament. Vull saber qui està enganxat a la dama blanca i per tant és vulnerable.
EL MAL EDUCAT DE L’IMPERI
Hi ha una escena que molts catalans de Twitter coneixem massa bé. Escrius una reflexió en català, des d’una experiència catalana, sobre coses que ens passen com a catalans, i apareix el de sempre en castellà, maleducat, inflat, amb quatre tòpics i una seguretat que no saps si fa ràbia o vergonya aliena.
No ve a parlar. Ve a entrar. Ve a embrutar la conversa. Ve a demostrar que no ha entès res, però que això no li impedeix posar-se a repartir lliçons. Aquesta és la part grotesca. Gent que no capta ni el context, ni el dolor, ni la llengua emocional del que s’està dient, però apareix igualment amb aquell aire de funcionari moral de l’imperi.
I sí, la sensació que et queda és aquesta. Però aquest ara d’on surt. Què collons hi pinta aquí. No perquè no pugui llegir o respondre, sinó perquè entra com qui es pensa que qualsevol espai català és territori disponible per fer-hi soroll. No hi entra amb respecte. Hi entra amb dret de pas. Amb aquella naturalitat tan seva de qui sempre ha viscut pensant que el seu marc és el normal i que el nostre és una nosa.
No és només idioma. Que no ens prenguin per imbècils. És el paquet sencer. La llengua, el to, la suficiència, la caricatura, el menyspreu, la incapacitat absoluta d’imaginar que potser hi ha converses catalanes on ells no són el centre. I això els descol·loca. Per això entren fent el burro. Perquè noten un espai que no controlen i els cou.
Aquesta gent sovint no respon al que has escrit. Respon al català que necessita tenir al cap per poder menysprear-lo. Si parles de llengua, ja ets un fanàtic. Si parles de nació, ja ets un supremacista. Si expliques una sensació de despossessió, ja fas victimisme. Tot els arriba passat pel mateix filtre brut, perquè no venen a entendre res. Venen a mantenir el seu ordre mental.
I el més pesat és que ni tan sols s’adonen de com es delaten. Es pensen que estan fent una rèplica brillant i en realitat només ensenyen la pota. Ensenyen la vella pulsió de manar dins d’un espai que no és seu. Ensenyen que el català, quan no demana permís, els molesta. Ensenyen que una conversa entre catalans els sembla una provocació si no els deixa posar-hi la bota al mig.
Per això molts catalans ho vivim com una intromissió. No com una discrepància. Una discrepància té una mica de terra compartida. Això és una altra cosa. És algú entrant de mala manera en una conversa que no entén, amb una llengua que imposa més que no pas ofereix, i amb un to que diu molt més que les paraules.
I potser està bé dir-ho clar, encara que faci lleig. Quan feu això, no esteu desmuntant cap nacionalisme català. Esteu confirmant-lo. Cada entrada maleducada, cada comentari en castellà fent-se el gall enmig d’una reflexió catalana, cada menyspreu fora de lloc, només recorda una cosa.
👇
Que la dominació nacional no sempre necessita policies, jutges o decrets. De vegades en té prou amb un imbècil convençut que encara pot entrar a casa teva amb les sabates brutes.
@gabrielrufian És el president de la Generalitat, que viu a l’exili. Malgrat tots els seus errors, tot i les discrepàncies polítiques que puguis mantenir amb ell, calla la puta boca i respecta’l.
Ara mateix ens convindria una altra mena de superioritat. Aquella que sap prescindir de l’estètica i de l’ètica fins a extirpar l’últim residu dels ocupants i la seva herència enverinada. Fa tres segles que ens gronxem en el cofoisme per la superioritat estètica…