"Los 9 maestros catalanes de la infamia"
Trobo que en aquesta notícia del @elmundoes l'Agència Espanyola de Protecció de Dades va estar molt callada , no?
M'han trucat del 947981222 per fer-me una oferta en nom vostre, @vodafone_es. Li he dit q només accepto ofertes en català. M'ha intentat convèncer del contrari i ha acabat dient-me "vete a la mierda". Gran mètode per captar clients...
Enregistraré la vostra propera trucada.
@Ombliguito1@bernatov La misma incoherencia sería quejarse en un tweet de que no haya banderas españolas (había una) ni camisetas españolas en el homenaje al ganador de un mundial para la RFEF, y a la vez tener como tener en la bio la frase de un independentista cubano
7 minutos le hicieron falta a Manolo Solo para ganar el Goya a Mejor Actor De Reparto por Tarde La Ira (2016)
Es que su impacto como El Triana es el ejemplo de que no necesariamente se necesitan muchos minutos para hacer un papel inolvidable.
⭕️ Barcelona no pot continuar absorbint població sense límit com si l’habitatge, l’espai i els serveis fossin infinits.
Hi arriba gent sense formació, sense qualificacions professionals i sense cap possibilitat real d’accedir a feines que permetin pagar el cost de vida de la ciutat. El sistema els condemna a sous de misèria, economia submergida, pisos massificats i dependència dels serveis públics.
Mentrestant, augmenta la pressió sobre l’habitatge, la sanitat, l’escola i el transport, i els treballadors amb menys recursos són els primers perjudicats.
No és xenofòbia. És planificació elemental: una ciutat no pot acollir més persones de les que pot formar, ocupar, allotjar i atendre dignament.
Què us pensàveu? Que amb un ensenyament fallit, autopistes col·lapsades, l'escanyament a autònoms i petits empresaris, trens que no passen, els impostos més elevats, manca d'habitatge, successos cada dia i la sanitat trinxada, la gent continuaria votant als de sempre? De debò?
@DTelepata@Comptesclares I mentrestant, la premsa espanyola de dretes (el 80% de la premsa espanyola) que manté una crítica atroç I permanent al Gobierno del Psoe-Sumar, omet criticar el govern del PSC en res, no sigui que la gent de Catalunya torni a escollir indepes per a la Gencat
@Comptesclares Ñ aposta només per tenir una indústria: TURISME, empreses auxiliars, de servei, i construcció habitatge per estrangers. Només necessita cambrers, kellys i peons analfabets. Socialistes i wokes espanyols robant personal mèdic, enginyers al Tercer Mom i ho celebrant-ho com un exit
@CarlesPetit Colau es negava a fer públics els grans sous de TMB. Un periodista mitjançant la llei de transparència ho va aconseguir.
Dos "assessors", un de 70 anys que jo coneixia, a 200.000€. Algú a 150.000, altres a 125.000 i varis a 100.000.
Educació i sanitat, els dos pilars fonamentals de l’estat del benestar, en caiguda lliure a Catalunya i ja fa massa temps que fem veure que aquí no passa res.
Amb això de les proves PISA han preferit quedar com uns incompetents i estafadors davant Europa que no pas fer pública la magnitud de la tragèdia educativa d'aquest país.
@UnSrdeBarcelona Les esquerres han perdut el nord i les dretes han sabut vendre la solidaritats per tenir mà d'obra barata i mes gent depenent de la seva caritat.
Gran feina han fet les esquerres a l'extrema dreta, colla de inútils i vividors.
A un pas del col·lapse
Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.
No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.
Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.
Però aquest és només un indicador.
L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.
També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.
És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.
Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.
Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.
No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.
Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.
Jo crec exactament el contrari.
El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.
Això no és solidaritat.
És irresponsabilitat.
Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.
Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.
Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.
Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.
Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.
Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.
Que passeu un bon Diumenge.
Illa viatja al Vietnam i Singapur per enfortir llaços comercials i institucionals. Illa, no cal que vagis al Vietnam, això ho fan els empresaris i de manera més intel·ligent, brillant i efectiva.Has de donar-los medis: corredor mediterrani, port i altres. https://t.co/wmHllhzqAa