Fa gairebé 10 anys que una part molt important de l’energia política del país ha estat absorbida pells tribunals. Ens han volgut convertir en protagonistes de causes judicials quan el que representàvem eren projectes polítics. Aquest és el gran èxit del lawfare: substituir el debat democràtic pel debat penal. Però jo no vull contribuir a aquest mantenir aquest bucle. No penso alimentar el desconcert, la ràbia o el desànim, que són sentiments comprensibles, però que indubtablement ens allunyen del camí perquè ens separen. No perquè no hi hagi hagut injustícia, sinó perquè Catalunya necessita més esperança (que vol dir futur immediat) més que no pas ressentiment (que vol dir passat immediat). I avui estic encara més convençuda que quan vaig entrar en política que la independència és l’instrument que Catalunya necessita per garantir democràcia, cohesió social i prosperitat.
Fragment de l’entrevista a @VilaWeb
Em sembla vergonyós que aquest tuit hagi tingut tan poc impacte. Ens enfonsen els pilars dels nostre país, llengua, educació, sanitat, cultura i ara mitjans informatius, i nosaltres callats, perdent bous i esqueĺles a cada embat.
🗞️ Diaris europeus mostren suport a VilaWeb per l’intent de censura de l’Agència de Protecció de Dades
🔶 Els diaris membres de la xarxa Midas expressen el seu suport a VilaWeb i la Directa
https://t.co/IIbMzA2Dj5
https://t.co/IIbMzA2Dj5
🗞️ Diaris europeus mostren suport a VilaWeb per l’intent de censura de l’Agència de Protecció de Dades
🔶 Els diaris membres de la xarxa Midas expressen el seu suport a VilaWeb i la Directa
https://t.co/IIbMzA2Dj5
https://t.co/IIbMzA2Dj5
Ni califat ni hòsties. El perill per la catalanitat són l'espanyolisme i l'afrancesament al nord. El perill secular i actual són els Estats espanyol I francès. Qualsevol deliri de califat i "els moros" és, objectivament, desviar l'atenció dels perills reals per la nació catalana
Sé perfectament que és més fàcil enganyar algú que fer-li veure que l’estan enganyant. Però jo quan veig que un grup (partit, entitat…) li torna a aixecar la camisa a la gent, després de tot el que ha passat, no sé callar. Em seria més fàcil i còmode callar, però no seria jo.
Sé perfectament que és més fàcil enganyar algú que fer-li veure que l’estan enganyant. Però jo quan veig que un grup (partit, entitat…) li torna a aixecar la camisa a la gent, després de tot el que ha passat, no sé callar. Em seria més fàcil i còmode callar, però no seria jo.
La tesi que Puigdemont va anar a l’exili per aconseguir pactar amb Espanya una amnistia que li permetés tornar faria gana de riure si el país no estigués mig arrasat per la traició de la classe política autonòmica. En aquest escenari és un insult a tota la gent que va lliutar.
El país se’ns desfà a la mà, l’independentisme està desarticulat i l’espanyolisme té majoria absoluta a la Generalitat.
Això és el resultat directe, inevitable i previsible d’haver venut el país per salvar-se ells. I encara tenen la barra de celebrar l’amnistia com una victòria.
La meva afirmació és correcta: pot viatjar per tot el món, excepte a Espanya, i, ja que hi sóc, deixeu-me aclarir que no és cert que no hagi sortit de Bèlgica des de fa molt de temps...
El @3CatInfo em va demanar la meua valoració de l’amnistia i vàrem acabar parlant de la situació política del país, sense mitges tintes ni eufemismes. Si us sembla interessant, ajudau-me a fer-ne difusió:
https://t.co/1TprJPFohX
Em diu un ocellet que els propagandistes del pacte de l’amnistia estan molt nerviosos per l’èxit que està tenint aquesta entrevista que els deixa retratats. Ja duu tot el dia com el programa d’actualitat més vist de la plataforma @som3cat.
Continuem compartint-la i fent-la viral!
D’aquesta ignomínia hi ha responsables directes amb noms i cognoms. No ho oblidarem mai. Tots sabem qui sou i a quin partit us amagueu. La història us jutjarà i us deixarà al capítol dels traïdors a Catalunya.
Educació i sanitat, els dos pilars fonamentals de l’estat del benestar, en caiguda lliure a Catalunya i ja fa massa temps que fem veure que aquí no passa res.