@Cul_dOlla Una cosa q és certa sobre el tema de la possible normalització de les pensions (fi del ponzi i pas a un sistema normal) és que a Espanya hi ha un factor diferencial amb qualsevol altre país: els bancs/brokers ROBEN més de la meitat dels guanys dels índexs on inverteixen els fons.
Sobre l'escola catalana: Pertinença i obligacions.
Des de Catalunya hauríem de mirar tot el què està passant aquests dies a les escoles franceses amb alguna cosa més que curiositat. Les protestes als instituts i les situacions que descriu Omar Youssef Souleimane a 'Les héritiers de la haine' són fenòmens diferents, però ens obliguen a plantejar una pregunta compartida: Què passa quan una societat deixa de saber què ha de ensenyar als seus joves?
Aquí tenim motius per fer-nos-la. Els mals resultats educatius, el malestar del professorat i les dificultats d’acollir una població cada vegada més diversa posen l’escola sota una tensió enorme. No tot té la mateixa causa. Però tot convergeix en una institució a la qual exigim que ensenyi, compensi desigualtats, integri i construeixi cohesió, sovint sense haver acordat què volem construir plegats.
Jo no tinc la solució, però una referència que em sembla especialment interessant és la Michaela Community School, a Anglaterra, dirigida per Katharine Birbalsingh. La seva proposta recupera disciplina, rigor, esforç i autoritat del professorat, i els combina amb una cultura compartida i un sentit de pertinença. L’escola ofereix coneixements i oportunitats, però també explica als alumnes que formen part d’una comunitat que té normes, valors i expectatives.
Catalunya necessita construir un consens semblant, articulat al voltant de tres paraules: qualitat, valors i Catalunya.
Qualitat significa aprendre de debò. Saber llegir, escriure, calcular, raonar i comprendre el món. Significa recuperar l’exigència i donar al professorat els mitjans i l’autoritat per ensenyar. Rebaixar les expectatives als alumnes amb més dificultats és condemnar-los a tenir menys oportunitats.
Valors significa explicar que la convivència exigeix compromisos: respecte, esforç, responsabilitat, igualtat entre homes i dones, llibertat de consciència i acceptació de les normes comunes. Cap tradició familiar, religiosa o cultural pot justificar que es vulnerin aquests principis.
I Catalunya significa saber explicar quin país som i què proposem a qui en vol formar part. Una llengua comuna, una història que cal conèixer, unes institucions i una voluntat de continuïtat. Una nació necessita oferir un horitzó compartit i ser capaç de protegir els seus.
Aquesta pertinença implica un contracte de drets i obligacions. El país es compromet a oferir educació, protecció, oportunitats i unes regles justes. Qui hi pertany assumeix el compromís d’aprendre, contribuir, respectar els altres i sostenir les normes que fan possible aquesta protecció. L’Administració també ha de complir la seva part: un contracte que només exigeix al ciutadà i no obliga el Govern perd tota credibilitat.
Aquest contracte s’ha de poder explicar, entendre i signar. La signatura ha d’expressar un compromís efectiu. Cal donar els mitjans perquè tothom pugui assumir-lo, però també cal prendre seriosament la negativa a fer-ho.
La meva proposta és que l’accés als drets que comporta aquesta pertinença estigui vinculat a l’acceptació de les seves obligacions. Si una persona no entén aquest contracte o no està disposada a assumir-lo, cal qüestionar fins a quin punt està preparada per viure en una societat com la catalana. I si rebutja conscientment les seves normes fonamentals, aquesta negativa ha de tenir conseqüències sobre la seva incorporació i permanència.
Ens correspon definir aquest consens i defensar-lo amb convicció. L’escola és el primer lloc on s’ha d’explicar i practicar:
Un país que t’ofereix un futur, que et reconeix com un dels seus i que, precisament per això, també espera alguna cosa de tu.
Que passeu un bon Dimecres.
_________________________
✅✅✅ Feu Like i RT si us plau.
_________________________
Que la campanya electoral de l'esquerra només sigui "que ve la dreta" i ja, no dona gaire esperances que la cosa millori, sobretot després de ja ni tecordo quants anys de govern d'esquerres, que quan convé s'abraça al PP i en cas de necessitat, a VOX
Pel que fa l'enquesta del virrei, l'únic important és que l'independentisme suma de sobres per guanyar (72) i, per tant, que qualsevol impediment o mandanga ideològica per a no investir un president secessionista seria regalar un altre favor als sociates, és a dir, als espanyols.
I així va q no som independents, amb els nostres acomplexats pel Pijoprogressisme espanyol fent-se els purs mentre l.esquerra nyorda pacta, vota i es passeja al costat d la seva ultradreta. Sou la nostra baula dèbil. Sou el nostre oncle Tom. Ho havia d dir.
1/2 🚫 La Intersindical Educació hem engegat enguany una campanya en contra de l'acreditació automàtica del C1 en finalitzar l'ESO.
👉 Fa anys que hem pogut comprovar que el decalatge entre el que s'acredita i la competència lingüística real (escrita, comprensiva i oral) és...
Jo diria que qui ens vol destruir és el PSC i no el Califat.
La immigració desbordant és només una de les seves estratègies, però la cosa va molt més enllà.
> be me, 32 años
> técnico superior de la Agencia Estatal para la Gobernanza Algorítmica Responsable
> en LinkedIn: "Building trust in the future through human-centric AI"
> en realidad: sé en qué congresos ponen jamón y en cuáles hay que cenar luego
> lo segundo se aprende a hostias
> lunes, 08:43
> llego a la sede
> tengo que fichar en un cuaderno porque el sistema de INDRA está pendiente de homologación
> el boli está atado a la mesa
> la inteligencia artificial puede escapar al control humano, pero un Bic no
> en recepción hay un cartel de tres metros que dice ANTICIPAMOS EL MAÑANA
> llevamos once meses anticipando el mañana
> el mañana ya ha llamado dos veces preguntando a ver qué pasa
> nuestra misión principal es supervisar y sancionar los sistemas de IA
> pequeño detalle sin importancia: la ley del régimen sancionador sigue bloqueada en fase de enmiendas en el congreso
> no tenemos autoridad ni para multar al algoritmo de Tinder
> si mañana Skynet se hace con el control de los misiles nucleares podemos invitarla a una mesa redonda
> y si no viene, dejamos una silla vacía
> mensaje que manda el regulador es durísimo
> estructura sí que tenemos
> tenemos Presidencia, Consejo Rector (9 miembros), la Dirección, Secretaría General, dos Subdirecciones Técnicas y una Comisión de Control más un ejercito de asesores
> hay más cargos directivos en el organigrama que GPUs en la península ibérica
> debajo del todo está Sergio
> Sergio es el único que sabe qué es Python de todo el edificio
> técnicamente no trabaja aquí
> trabaja para una consultora que trabaja para otra consultora que tiene un acuerdo marco con nosotros
> hoy a las 09:30 tenemos una reunión
> "Laboratorio de Ideas"
> somos diecisiete personas y hay dieciséis sillas
> Sergio se queda de pie ya que conocimiento técnico tiene carácter transversal
> la directora abre la sesión
> "Tenemos que pasar de la reflexión a la acción" comenta
> aprobamos organizar unas jornadas sobre cómo hacerlo
> una asesora propone llamarlas "Del Diálogo al Impacto"
> otro dice que falta Europa
> "Del Diálogo al Impacto: una Perspectiva Europea"
> otro dice que falta el ciudadano
> "Del Diálogo al Impacto: una Perspectiva Europea Centrada en la Ciudadanía"
> llevamos cuarenta minutos y ya no cabe en el cartel
> Sergio pregunta si no sería mejor desarrollar una herramienta que ayude a la gente
> *silencio*
> la directora pregunta
> "¿una herramienta de qué tipo?"
> "un chatbot que responda preguntas sobre la agencia"
> me parece peligroso, yo llevo once meses dentro y aún no sé muy bien qué hacemos
> Sergio dice que puede tener un prototipo después del café
> la subdirectora lo mira como si hubiera propuesto hacer una cesárea en el ascensor
> "Primero habrá que definir los grupos de trabajo"
> Sergio insiste en que solo son dos horas
> qué manera de cerrarse puertas con veinticuatro años
> 11:40
> Sergio presenta un prototipo
> funciona
> la directora escribe: "qué hace esta agencia?"
> responde con seis puntos claros
> nadie dice nada
> es la primera vez que lo vemos explicado
> la secretaria general pregunta de dónde ha sacado la información
> "de nuestra web"
> pide abrir una incidencia para averiguar quién ha publicado eso
> siguiente pregunta
> "¿podéis multar a una empresa que incumpla la normativa?"
> el chatbot responde que actualmente no
> crisis
> "eso está descontextualizado"
> "pero es correcto", dice Sergio
> este chaval está haciendo un speedrun para no renovar
> constituimos un comité para alinear las respuestas
> catorce personas corrigiendo a una máquina que había dicho la verdad a la primera
> dos horas después volvemos a preguntarle qué hace la agencia
> "La Agencia promueve un marco de actuación orientado al impulso de las capacidades de los distintos actores del ecosistema"
> la directora sonríe
> "ahora sí"
> el proyecto necesita un nombre
> propongo HÉRCULES
> Hardware Ético Responsable para la Coordinación Unificada de Líneas Estratégicas Sostenibles
> no sé qué significa, pero las iniciales encajan
> Sergio dice que un chatbot no es hardware
> le explico que no podemos cambiar toda la arquitectura del proyecto a estas alturas
> la directora está encantada
> Comunicación nos pregunta que qué puede hacer HÉRCULES
> le pasamos una captura
> «¿Hola, en qué podemos ayudarte?»
> les gusta mucho
> preguntan si podemos quitar lo de ayudarte porque genera expectativas
> queda «Bienvenido a HÉRCULES»
> Perfecto
>15:40
> nos llega un e-mail de Jurídico, dicen que por ley una persona tiene que revisar todas las respuestas que emita HÉRCULES
> la directora pregunta quién
> todos miramos a Sergio
> Sergio mira detrás
> detrás hay una planta
> la planta es personal propio, está más protegida que él
> configura el sistema para que le lleguen las preguntas que la IA no sepa responder
>hacemos una prueba
> «hola»
> HÉRCULES considera que no dispone de contexto suficiente
> deriva a Sergio
> Sergio escribe «hola»
> el sistema lo muestra en pantalla
> *ovación*
> acabamos de inventar un chat con Sergio, pero pagando por tokens
> 16:00
> hora de marcharse, pero antes hay que hacer la foto para la prensa
> nos colocamos delante del cartel ANTICIPAMOS EL MAÑANA
> alguien llama a Sergio
> viene sonriendo
> le damos el móvil
> "en horizontal, que es para la web"
> subo la imagen a LinkedIn:
> "La tecnología solo tiene sentido cuando ponemos a las personas en el centro"
> debajo escribo
> "Proud of this incredible team"
@el_pais La inclusión no consiste en sacar a 45.000 alumnos de Especial xa q una estadística quede + bonita. Consiste en q CADA alumno esté donde mejor puedan atender sus necesidades. La Ed. Especial no es segregación q haya que desmontar: xa muchos alumnos es la respuesta que necesitan.
It’s funny how a blue check mark used to be how you knew it was the real person and now it’s more to signify that you’re reading tweets by the dumbest mother fuckers on the planet