Meritx 🎗

Mare, advocada i profundament compromesa amb la meva terra.

[Meritx 🎗 @Meritx77Txell]

L’ 1 d’octubre em vaig sentir molt orgullosa del meu país i la seva gent. Vam lluitar, vam votar i vam guanyar. Visca la República Catalana #FAQSforojuecesTV3

[Meritx 🎗 @Meritx77Txell]

It caught me off guard when the first episode moved too slowly. I gave it one more episode, and the story finally became interesting.

[Quim Monzó @QuimMonzo]

Sobretot, recordeu que es diu Omella i Omella: Omella de primer i Omella de segon. Tragueu les vostres pròpies conclusions.

[Meritx 🎗 @Meritx77Txell]

@QuimMonzo 🤣🤣🤣🤣🤣

[Jose Antonio Cabrera @jcabram]

Carta al cielo, para mi hija.

Hija mía,
mi niña de 25 años eternos,
mi pedazo de vida que el destino arrancó del mundo demasiado pronto.
Todavía me despierto a veces esperando oír tu voz,
ese “hola, papá” que era mi hogar,
y luego el silencio me recuerda
que el tiempo se detuvo el día que tú partiste.

Soy —como tantas veces lo digo—
el hombre más pobre del mundo.
No por falta de pan o techo,
sino porque me falta lo único que daba sentido a todo: tú.
Nada hay más vacío que un padre sin su hija,
nada más inmenso que el amor que sigue
aunque la muerte lo intente borrar.

He llorado en silencio,
he gritado sin voz en las noches más largas,
he buscado consuelo en las estrellas
pensando que alguna de ellas eres tú,
brillando para que no me pierda del todo.
Y en medio de mi derrota,
he comprendido que no soy un fracasado,
que mi pobreza es solo la medida del amor que te tuve,
y que sigo teniendo.

Por ti, hija mía, he decidido mirar la vida de frente.
Aunque duela, aunque cada paso pese,
caminaré erguido,
porque no puedo permitir que tu luz se apague conmigo.
Seguiré luchando por los que sufren,
por los que nadie escucha,
por los necesitados que aún creen que hay bondad en este mundo.
Porque si algo me enseñaste,
fue a ser mejor,
a tender la mano,
a no rendirme ante la injusticia.

Cada gesto de bien que haga llevará tu nombre,
cada lágrima que seque será un beso que te envío,
cada sonrisa que logre despertar en otro rostro
será mi forma de volver a abrazarte.

No sé cuánto me queda en este camino,
pero cuando llegue mi hora,
cuando mis ojos se cierren al fin,
quiero que me esperes con los brazos abiertos,
como aquel día que me recibías al volver a casa.
Entonces ya no habrá dolor, ni distancia, ni ausencia.
Solo tú y yo, otra vez,
padre e hija,
reunidos en un lugar donde nada nos separe.

Hasta entonces,
viviré por ti,
honraré tu memoria con actos, no con palabras,
y haré del amor que me dejaste
la bandera que me sostenga frente al mundo.

Te amo más allá del tiempo,
más allá de la vida,
más allá del dolor.
Eres mi hija, mi orgullo, mi razón,
mi cielo en la tierra rota.

Tu padre,
el que te busca en el viento,
y te encuentra —siempre— en su corazón.

[RAC1 @rac1]

📌 María Espinar, 'wedding planner': “En un casament la núvia va descobrir, el mateix dia, que el seu marit li havia estat infidel amb la seva millor amiga” https://t.co/SD44Kf5Xc8

[Meritx 🎗 @Meritx77Txell]

@MainatJM 🤣🤣🤣🤣🤣

[Público @publico_es]

🗣️ Ana María Coll, quien perdió a su hijo de 3 años y a su marido en las inundaciones de Sot de Chera (València), antes de declarar ante la jueza de Catarroja (València): "Quiero justicia para ellos dos. Quiero que acaben todos donde tienen que acabar”

[On the other side of the Berlin Wall @03690jul]

OJO a este vídeo, que esto no lo sacarán en las TV. Los vecinos de Paiporta les recriminan al Rey y la Reina que por culpa de su comitiva no entren camiones para limpiar y ayudar al pueblo

El rey les responde con chulería "Si quieres no vengo y me quedo en Madrid"

[Màrius Serra @mariusserra]

En això tens tota la raó, Luis Enrique!

El nostre fill Lluís va morir quan tenia 9 anys, 3 mesos i 10 dies. Tenim moltes fotos seves i algun video, el millor, una ficció.

Però el tenim a la memòria, tota una herència en mil petits detalls i el tenim ben present.

[Josep Capdevila @josepcapdevila]

Avui, Carles, fas 59 anys. Perquè ni la teva família, ni els teus amics ni molta altra gent t'oblidem. I mentre no t'oblidem, per nosaltres seguiràs fent anys i et recordarem amb aquest somriure

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Operació Gàbia 2
Hi ha una altra operació Gàbia en marxa. És la segona fase, que ja tenien prevista igualment en cas que jo fos empresonat: l’encerclament a l’independentisme, el seu aïllament i l’estigmatització mediàtica per presentar-lo com a prescindible i molest en l’estratègia de la gran girada de full que pretén l’acord tripartit.

Que ningú no pensi que tot això és només pels fets d'aquesta setmana. Si algú creia que posant-me a la presó ja es donarien per satisfets i serien més condescendents, s'equivoca de mig a mig. La narrativa que estem començant a veure hi seria exactament igual, potser menys rabiosa i més paternalista, però amb idèntiques intencions estratègiques: la d'engabiar-nos i deixar lliure el camí per a l'aplanament de tota reivindicació nacional.

Deixem baixar el soufflé que han provocat i, després, posem-nos a apedaçar. Qui vulgui apedaçar, és clar.

[Hèctor López Bofill @lopezbofill]

Aquell que fou investit amb la promesa de “culminar el procés d’independència” @perearagones culmina el seu mandat desfermant una repressió atroç contra l’independentisme i regalant la presidència a algú que es manifestava amb Vox per la unitat d’Espanya. Ni oblit ni perdó.

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

L’article 2 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà del 1789 diu que els «drets naturals i imprescriptibles de l’home són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió». Hi ha moltes maneres de resistir-hi, i quan l’adversari és molt poderós cal prendre moltes precaucions. Dijous jo volia ser al Parlament, per exercir els meus drets polítics. Era l’objectiu de tornar de l’exili, sabent que un cop dins del Parlament es faria molt difícil –però no impossible-- de sortir-ne lliure. Ho vam arriscar tot per poder-hi ser, i us asseguro que no va ser una operació senzilla. El gener del 2018 teníem una operació semblant per entrar sense ser detectats i intentar anar a la presa de possessió si es produïa la investidura.

Jo mai no he volgut facilitar la meva detenció. Molta gent em demanava que no em posés en risc. Però jo vaig decidir assumir el risc i el cost que podia comportar a canvi de poder entrar i parlar al Parlament. El que no tenia cap sentit era anar a una detenció segura sense poder ni tan sols entrar al Parc de la Ciutadella. Era una forma de deixar-me detenir sense poder prendre la paraula, és a dir, de lliurar-me voluntàriament de manera gratuïta. I això hauria estat considerat un sacrifici inútil, perquè ho hauria estat.

Per això vaig decidir intentar impedir la meva detenció. Si no m’havien deixat parlar, jo no els havia de deixar-me detenir. Així de clar. Assumia que l’operació era pràcticament impossible, i que els costos serien enormes si fracassava. Però era l’única manera que el risc i el sacrifici tinguessin sentit, sobretot si sortia bé. I va sortir bé, per molts factors que ara no cal detallar i que durant molt de temps no podrem explicar.

És exercir el dret a resistir-se a l’opressió. I que uns jutges es neguin a aplicar lleis aprovades pel Congrés és opressió.

[Quico Sallés @QuicoSalles]

Mare de Déu... amb els mossos i la seva caça de bruixes... Una conversa aliena en “to burlesc”, excusa per detenir el tercer mosso. Passin i parin l'orella
https://t.co/NXP6PbxPSR

[Josep Lluís Alay @josepalay]

Un dels mossos detinguts m’ha explicat el tracte denigrant que va rebre a la comissaria:
1. Emmanillat a tots els trasllats.
2. Passa la nit a un dels calabossos ordinaris, tot i tractar-se d’un policia.
3. Sotmès a un escorcoll integral
(4 mossos examinant els seus genitals).

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.

Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")

Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.

Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.

Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?

La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.

I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.

[Bombers per la República🎗🚒 @ANC_Bombers]

L'any 1936 els Mossos d'Esquadra no van dubtar ni un moment en donar suport al govern de la República i defensar-la davant el cop d'estat feixista.
És Sallent i la seva tropa els que fan dels Mossos una policia col·laboracionista, i no es mereixen l'uniforme.
Fora botiflers!

[gerardo tecé @gerardotc]

Tremenda la rajada de Vox. Muy acertada, por otro lado.

[Jordi Xandri @JordiXX_]

Els Mossos d’ERC i de @perearagones han tirat gas pebre a la gent. Són el pitjor enemic de Catalunya.

[David Torrents @torrents_d]

Les conseqüències de l’utilització del Gas Pebre per part de Mossos…