L'Estat espanyol té una clara intenció d'expropiar les herències dels catalans. Les herències són una de les últimes eines que permeten als catalans conservar patrimoni i poder sobre el seu territori. I quan parlo de l'Estat espanyol, també parlo dels polítics catalans.
Trist article on @soler_toni
defensa la moral de derrota del pujolisme i no se n'adona que els catalans han canviat des de la victòria del referèndum de l'1 d'octubre. El retret que es fa a @KRLS I @junqueras i, per tant a @JuntsXCat i @Esquerra_ERC és no haver sabut , o volgut, gestionar aquesta victòria i haver actuat amb la moral de derrota que els catalans ja han superat fa més de 8 anys.
https://t.co/I6DwOhYAbx
Es delaten molt fàcilment: Gent que deia que la llengua en la qual ha de parlar un Papa aquests dies a Catalunya no és un tema cabdal sol ser la mateixa gent que veu normalíssim que un Papa de Chicago parli en castellà quan visita l'estat espanyol.
Se'ls veu d'una hora lluny...
L'estat ocupant francés, igual que l'espanyol, intenten esborrar tot signe de catalanitat. Som una Nació mil·lenària i tenim un nom: Catalunya! Tot el meu suport i reconeixement als catalans del nord de la Nació i la seva lluita, que és la nostra!
L'educació a Catalunya pateix un mal endèmic. Cal un canvi de model educatiu, català i només català, basat en l'esforç, el respecte, la disciplina i la complicitat amb les famílies. Ara tot són malfiances i males praxis. Els alumnes han d'aprendre coneixements, no ideologia. #femFront per un ensenyament sense ideologies estranyes, com l'Agenda2030 i sempre al servei d'aquest país amb la llengua, la tradició i la nació.
Aquest migdia sabrem el resultat de la consulta als mestres sobre l'acord amb @educaciocat . Si surt que no, que és molt probable, estic segur que, el sindicat @USTECSTEs amb @IolandaSegura al davant, junt amb la resta de sindicats, no defalliran i seguiran negociant per aconseguir les millores que mereix l'escola que forma els nostres fills.
Un plaer trobar-me amb en @santiagoespot , una persona que estima el país i Barcelona i que, pel cap baix, té un projecte pel cap i casal, un projecte enraonat, amb arguments i sense els tòpics buits de contingut del cínic batlle actual, engalipador i malgastador.
Bon informe coordinat per l’enginyer Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig i que, en una gran part, va en la línia del que fa anys defensa el @FNCatalunya a nivell econòmic i social.
Esperem que serveixi per canviar polítiques fetes per aquests darrers 25 anys. https://t.co/B56TPN5Dzg via @leconomic
ELS BARCELONINS, RESIGNATS.
VEUEN COM CAU LA CAPITAL.
Fa dos anys que vaig reprendre la meva lluita per la recuperació del cap i casal com a baluard i estendard de la Nació. El detonant va ser el meu article “Si cau Barcelona, cau tot”, publicat a https://t.co/iXeSLMLaFw
Amb tot, és una batalla que sempre ha estat latent en la meva trajectòria política. Vaig començar-la un llunyà 1991 amb la publicació del meu llibre “Contra el senequisme polític”. Allà, i sota el mestratge del meu mentor polític, el professor Carles M. Espinalt, denunciava les polítiques espanyolitzadores del llavors batlle Maragall. Vaig continuar, un parell d’anys més tard, amb tres discursos a la Pl. Sant Jaume contra els impostos municipals abusius que amargaven la vida als botiguers de la capital. Jo era un d’ells. O la campanya (finalitzada amb èxit) per tal de retirar la medalla d’or de la ciutat a la infecta Cristina de Borbó l’any 2016. Han estat moltes les meves iniciatives per Barcelona, sense oblidar mai la meva candidatura a la batllia el 2011 de la mà de Solidaritat Catalana per la Independència.
Tot parlant d’aquestes coses, no puc evitar fer un cert paral·lelisme entre els diversos escenaris on es van produir aquests fets que us explico i la situació actual. En aquells moments, no era difícil percebre un ànim de discrepància pública contra les polítiques dels dirigents de la ciutat. Encara recordo un dia en què, en ple carrer Jaume I, tot creuant-me amb el batlle Clos, li vaig recriminar públicament i de forma vehement les seves tronades polítiques. Els vianants em van fer costat.
Ara, sembla que no hi hagi vianants. Només hi ha zombis amb el mòbil a la mà. Però, al marge d’aquest fet que es dona també a París o Nova York, tot fa pensar que s’ha apoderat dels barcelonins un ànim de resignació. Són molts (hi parlo cada dia amb ells) els que donen per perduda la capital. És clar, no és aliè a tot plegat el sentiment de frustració originat pel fracàs de l’1-O.
Un dels errors d’aleshores va ser que el “procés” no fou prou capitalí. Sense voler menystenir (Déu me’n guard!) la meravellosa força de la nació sencera, cal reconèixer que no va existir cap relat important sobre la importància i projecció mundial de Barcelona. Aquí vam errar-la tots. Els de la Catalunya anomenada comarcal i, especialment, els mateixos barcelonins. Cal fer autocrítica. Els del cap i casal, no vàrem saber empeltar a la resta dels nostres compatriotes d’allò que és la capital per a la nació. Ens tornarà a passar?
Personalment, faré els possibles per tal que no tornem a ensopegar amb la mateixa pedra. Aquesta és una de les principals raons de la meva precandidatura a les eleccions vinents del 2027 a Barcelona. El cap i casal ha de liderar l’objectiu de trencar Espanya; tot i que això, avui, sembla una cosa secundària.
Ens han despistat en debats que afavoreixen presentar que tenim els mateixos problemes que la resta de l’estat espanyol. Torrepacheco i Ripoll semblen germans. Ben mirat, aquestes són la millor recepta per la unitat d’Espanya.
No negaré (tampoc soc estúpid) que l’islamisme és un projecte polític totalitari, misogin i fanàtic que malda per sotmetre a tots aquells que anomenen “infidels”. Ho fan a Terrassa o Almeria. Com també és cert que la importació de mà d’obra barata per collir fruita, té les mateixes intencions a Lepe que a Alcarràs.
En la meva proposta per Barcelona, no ignoro això que us dic. Però el que no farà mai Espanya és despistar-me. Sé el que vol: fer caure el cap i casal. Conec prou bé a l’enemic. Aprofitarà tots els mecanismes per fer-nos perdre el nord amb temàtiques comunes. Des de Vox a Podemos. Amb mi, hi tindran un mur. M’acompanyeu?
#Barcelona27
https://t.co/XoFM0GUtTj
Quan es treballa bé, seriosament i amb unitat, es guanya Gràcies @LaBressola i Associació Per l’Ensenyament del Català (APLEC)! Calen moltes més bressoles i Màsters! https://t.co/NbyRMk0hoI
Contra l'agenda 2030 i les seves directrius. En defensa de la pagesia i de la nostre identitat com a poble. El Front, de la mà de @AlbertCaba86 batlle de La Masó, és l'únic que vota contra el Pla d'Actuació Comarcal de l'Alt Camp.
Occitània, la nostra terra mare, avui nació germana, desperta per fer-se valer. Europa no se'n sortirà mentre persisteixi el colonialisme entre europeus, i la independència de Catalunya en serà el disparador. L'Europa de les nacions és l'Europa de la identitat, la seguretat i la tradició. #femFront amb les nacions lliures d'Europa
El 28 d'abril de 1936 els germans Badia van ser assassinats amb traïdoria per agents a sou de l'estat ocupant perquè representaven el valor i la fermesa del nacionalisme català enfront les accions desestabilitzadores dels sicaris i els lacais espanyols.
90 anys després el nacionalisme ferm i desacomplexat es manté dempeus! @FNCatalunya
Dels creadors de l'èxit: "Volem dret a vot per als estrangers" arriba la seqüela: "No es parla català al carrer pels canvis demogràfics i per la presència creixent de llengües globals".
Caldrà preguntar als psiquiatres més reconeguts el pròxim títol de la saga...
@elciemen
Això fa tuf de censura, @diariARA!
No serà que veuen la volada que està agafant la campanya https://t.co/6hDQaZZ5ms?
Tot el suport del món al compatriota @santiagoespot
El @diariARA es nega a la publicació de la campanya publicitària (pagant, és clar) "BARCELONA 2027: ESPOT o COLLBONI?" de cara a les properes eleccions municipals.
Els 3,5 milions d'euros de subvencions publiques que reben cada any, són un preu que no puc igualar.
#Barcelona27
https://t.co/XoFM0GTW3L
Quan @Jorge_Azcon va declarar que el català no es parlava a l'Aragó, els partits catalans van callar. Tan sols el @FNCatalunya de la mà del batlle de la Masó @AlbertCaba86 va declarar persona non grata a aquest genocida espanyol que presideix l'Aragó. El temps ens dóna la raó. Ara va més enllà i anant contra el seu propi estatut declara que el català és una imposició. Esperem que algun dia els partits catalans ens donin la raó.
@JuntsXCat@Esquerra_ERC@assemblea@acmatarranya@periodicoaragon@heraldoes@movfranjoli